Sadurní Castells és un prestigiós arqueòleg que ha fet grans descobertes en el seu camp i que s'ha guanyat l'apreci de la comunitat intel·lectual catalana; però els seus fills no tenen la mateixa percepció. Castells no ha estat un bon pare i sovint ha descuidat la seva família per les seves tasques professionals. Els seus fills, en Jan, la Nut i la Nix, quan mori el seu pare, descobriran que això no és tot, i que Sadurní Castells tenia una història molt més tèrbola del que semblava. Aquest és l'argument de El mal pare (Els Llibres del Delicte), una obra del periodista Pep Prieto, crític de La Llança i autor, entre d'altres de La teoria de l'imbècil, Els llunàtics i Carnada.
Pep Prieto. Foto: ACN.
Mons paral·lels
La principal gràcia d'El mal pare és la contraposició entre la imatge idíl·lica que dona el respectable Sadurní Castells en les seves activitats acadèmiques, i l'agressivitat i el descuit que mostra en la seva vida domèstica. Sota la vida ordenada que s'espera de la burgesia catalana hi ha molt més que ordre i seny. Quan els fills van a fer-se càrrec de l'herència del seu pare se n'adonen que l'home carregava una història horrible al seu darrera, i que aquell que havia estat conegut com un eminent arqueòleg podria estar implicat en una terrible organització criminal.
Quan la família no és ajuda
En paral·lel a la història criminal, la novel·la de Pep Prieto explora els racons més foscos de les històries familiars. Quan Castells es queda vidu, deixa els seus fills pràcticament abandonats, i són els dos més grans, en Jan i la Nut, els que hauran de cuidar de la Nix. Però la relació entre els germans tampoc és idíl·lica. Jan sembla haver heretat el caràcter feréstec i individualista del seu pare, i desprén una gran agressivitat. La Nix carrega el trauma d'haver patit una violació quan era adolescent, però no troba l'acompanyament familiar que necessitaria... La família, lluny de ser un paraigua protector dels seus membres, es converteix en una llosa que els ofega. I quan el secret familiar esclata, són incapaços de fer pinya per afrontar la situació.
No tan negra
El mal pare, per la seva trama, és més una novel·la que negreja que no pas una pura novel·la negra (de fet, no intenta tant detallar la resolució d'un cas criminal com presentar la relació d'una família amb una gran organització malèfica). Situa a Catalunya una trama d'una gran organització criminal, a l'estil de la d'El codi da Vinci. La pacífica societat burgesa catalana es convertirà en el focus d'on en sortirà el mal més absolut.