Maggie Nelson és una escriptora indefinible. Com també ho és la seva obra. I ho deixa entreveure cada vegada que parla. L’autora nord-americana ha visitat el CCCB durant la gira promocional del seu nou llibre, Sobre la llibertat: quatre cants de cura i restricció, que publiquen Anagrama en castellà i L’Altra Editorial en català. En conversa amb el filòsof Daniel Gamper, Nelson ha reflexionat sobre aquest concepte, que ha ocupat part del seu treball durant els últims anys, i s’ha endinsat en les seves contradiccions.

Com en la seva obra, les vivències personals afloren sempre que parla, fins i tot actuant com a base del seu treball filosòfic. I és que a cavall entre l’autobiografia, la filosofia, el treball acadèmic i les memòries, els seus llibres s’han convertit en una espècie de gènere en si mateix, estrany i fluït, amb una capacitat increïble per interpel·lar al públic. I per obrir-se en canal. A Els Argonautes (2015, L’Altra/Anagrama), que va assolir les llistes d’èxits del New York Times, explica la transició de gènere de la seva parella, l’artista Harry Dodge. A Red parts esbudella el judici contra el sospitós de l’assassinat de la seva tieta, morta dècades enrere. En són només dos exemples.

No és estrany, doncs, que entre la inquietud per marcar els paràmetres del seu camí artístic, la llibertat, s’hi hagi obert pas com a tema. Sobre la llibertat s’endinsa en aquest concepte a la llum de quatre elements amb els quals revela una connexió especial al llarg del llibre. Quatre potes que reconeix com a importants en la seva trajectòria i sobre les quals se sustenta la seva reflexió. Són la creació artística, les drogues, el sexe i la crisi climàtica.

A l’assaig, Nelson torna a fer gala de la capacitat de matisar les afirmacions i les idees sense caure en la temptació d’haver de tancar-les. Condueix al lector fins als cor dels problemes, esquivant desviacions absurdes, fins a trobar el nus del conflicte. Es reivindica com una autora que és capaç de transformar la incertesa i la indeterminació que ens envolten en elements que ens reconforten i ens donen seguretat, al revés del que acostuma a passar. Aquest és un dels seus grans mèrits.

Nina Simone i Monica Lewinsky

“La llibertat és meva i jo sé com em sento”. La cita que canta Nina Simone a ‘Feeling Good’, serveix a l’autora, per posar cada cosa al seu lloc en el debat sobre què és ser lliure. La reflexió interior i el treball amb un mateix és important, diu, però també ho són les condicions exteriors, polítiques. “Els polis potser són al cervell, però la comissaria la tenen a la realitat exterior. Hem de localitzar tant els polis com la comissaria”, diu al llibre. I ho remata: “si no tens papers o una ciutadania no pots ser lliure”, per molt que t’hi esforcis.

Nelson també testimonia com en el present l’extrema dreta s’ha apropiat del concepte de llibertat i ha creat un univers de desinhibició i de disbauxa aparent, on sembla que ens puguem alliberar dels censors que portem a sobre

Nelson també testimonia com en el present l’extrema dreta s’ha apropiat del concepte de llibertat i ha creat un univers de desinhibició i de disbauxa aparent, on sembla que ens puguem alliberar dels censors que portem a sobre. L’exhibeixen les crides contra la dictadura de la correcció política o la cultura de la cancel·lació i les invitacions del trumpisme a l’alliberament moral, sovint nihilista.  “És un carnaval de la crueltat”, diu, en què sovint l’esquerra queda col·locada en una posició repressiva i punitiva. La inversió la inquieta.

I de Nina Simone a Monica Lewinsky. I és que la història de la cèlebre becària de Clinton és un dels eixos de la seva reflexió sobre el sexe i el consentiment des d’una perspectiva feminista i a la llum del #MeToo. Nelson s’apropa al debat, com sempre, matisant les posicions, trobant un equilibri conceptual precís entre bàndols. “Se’ns diu que la lluita per l’alliberament sexual ha estat un fracàs, que el sexe en realitat no ha millorat per a les dones, que en realitat el que nosaltres volem és monogàmia i relacions tradicionals”, afirma, “però el debat és molt més ampli”.

L’escriptora i poeta alerta contra la temptació de convertir la violència que ha revelat el #MeToo en una temptació per tornar enrere

L’escriptora i poeta alerta contra la temptació de convertir la violència que ha revelat el #MeToo en una temptació per tornar enrere, a posicions reaccionàries, en el debat sobre el consentiment i el sexe, que reconeix complicat. L’autora defensa que l’estat actual de les coses és profundament millorable, però assenyala la necessitat, en consonància amb les posicions de la tercera onada del feminisme, d’afegir cert ‘optimisme sexual’ a la conversa. “Parlar del sexe només com d’un focus de perill, una necessitat que alguna gent no és capaç de controlar, una font de poder o un simple accessori de la vida, ens priva de moltes coses”, diu. “Quan es tracta de sexe, el poder potser circula per tot arreu”, afegeix amb Lewinsky i Clinton al cap, “però això no vol dir que no hi hagi llibertat”.

sobre la llibertat
Sobre la llibertat, el nou llibre de Maggie Nelson

Com ser lliures si el món s’acaba

Un altre dels grans eixos temàtics de la reflexió de Sobre la llibertat és el del canvi climàtic i la destrucció del planeta, una realitat de la qual demostra ser molt conscient i que enllaça, al llibre, amb el fet de ser mare. L’autora confessa que, a la llum d’aquesta crisi, mai el fet d’escriure un llibre li havia semblat tan banal i compara els ciutadans a “polissons amagats entre els vagons d’un tren”, individus que eviten “mirar obertament cap a on anem” i es conformen amb “sobreviure un dia més”.

L’autora confessa que, a la llum d’aquesta crisi, mai el fet d’escriure un llibre li havia semblat tan banal

El llibre, doncs, condensa com la qüestió climàtica i l’acceptació progressiva de la dificultat d’aturar la destrucció del planeta han transformat la nostra concepció de la llibertat. Per a Nelson, hi ha una quantitat creixent de gent que se sent captivada per una llibertat de naturalesa nihilista, impulsada per la impotència, la negació o l’escapisme: les respostes a la magnitud del problema i a l’aparent falta de solucions.

Si la llibertat sempre s’ha caracteritzat per la falta d’obstacles i límits, per la nostra habilitat a l’hora de superar-los, potser hem de començar ara a acceptar-los per poder ser lliures

I és a través d’aquesta qüestió que planteja també una idea provocadora: si la llibertat sempre s’ha caracteritzat per la falta d’obstacles i límits, per la nostra habilitat a l’hora de superar-los, potser hem de començar ara a acceptar-los per poder ser lliures: “la restricció i la limitació poden ser portals cap a noves formes de llibertat”. En altres paraules, només si consumim menys recursos com a societat, si ens limitem, serem lliures de poder viure al planeta.

Una trajectòria autobiogràfica i queer

Les circumstàncies personals de Nelson van ser la matèria primera també de dos dels seus primers llibres, Jane: A murder i Red parts: autobiography of a trial. En aquests, Nelson s’ocupa de la fascinació per la violència als Estats Units a través d’una circumstància familiar pròpia: l’assassinat d’una de les seves tietes l’any 1969 i el judici al sospitós del crim més de tres dècades després. Però el que la va catapultar com a escriptora va ser la publicació l’any 2015 de la fascinant Els argonautes (L’Altra Editorial). Al llibre hi brilla especialment la barreja particular de gèneres– com l’autobiografia, les memòries, el pensament polític, l’humor i la teoria acadèmica– que caracteritza Nelson i que alguns crítics han agrupat sota l’etiqueta de ‘teoria dèbil’. L’autora hi explica la seva relació amorosa amb l’artista queer i de gènere fluid Harry Dodge, en el moment en què Dodge decideix fer una transició de gènere i Nelson es queda embarassada.

Les circumstàncies personals de Nelson van ser la matèria primera també de dos dels seus primers llibres, Jane: A murder i Red parts: autobiography of a trial

Incisiu i autoconscient, Els argonautes reflecteix les inquietuds d’acompanyar algú en aquest procés, a la vegada que exposa la mateixa transformació del seu embaràs, esbudellant els dubtes prematernals i examinant qüestions com formar una família amb algú del col·lectiu queer. El llibre, més enllà de reflexions brillants, és una finestra que normalitza i apropa al lector a un univers tradicionalment apartat del mainstream, com ho va fer també en el seu moment Testo yonqui, de Paul B. Preciado. És el de les injeccions de testosterona i les mastectomies, el del cos canviant i la identitat entre fronteres i el de la confusió en donar el DNI a qualsevol taquilla. Nelson ho fa amb una intel·ligència i una delicadesa envejables. La mateixa amb què aconsella al lector per tancar Sobre la llibertat: “cal que pensem que hem de pensar”.