Jesse Owens va ser la figura que va eclipsar les Olimpíades de Berlín 1936. Però el llegendari atleta nord-americà no hauria pogut completar la seva proesa sense l’ajuda de l’atleta alemany Luz Long.

Estrenada el mes d’abril passat, RACE portava a la pantalla gran la història de Jesse Owens. Figura llegendària, l’atleta nord-americà es va guanyar l’eternitat durant els Jocs Olímpics del 1936, quan va deixar el planeta bocabadat conquerint quatre medalles d’or que van tirar per terra la teoria de la supremacia de la raça ària d'Adolf Hitler. La pel·lícula no passa de ser un biopic correcte. Sí que destaquen, però, les escenes en què irromp Luz Long, l’altre heroi de Berlín.  

Va passar el 4 d’agost. El dia abans Jesse Owens havia impressionat l’Estadi Olímpic de Berlín corrent els 100 metres amb un temps en aquella època estratosfèric: 10,3 segons. Aquella segona jornada aspirava a conquerir la seva segona medalla d’or en la prova del salt de llargada. Però, sumant dos intents nuls, la tarda no anava bé per a l’atleta nord-americà. 

Va ser aleshores quan se li va apropar el seu principal rival, l’alemany Luz Long i, en una de les imatges més belles en la història de l’esport, va aconsellar Owens que s'allunyés una mica en la seva última oportunitat. Owens va fer un salt de 8,06 metres, un rècord que es trigaria 25 anys a batre. En els dies posteriors, aquest prodigi de l’atletisme completaria la seva proesa guanyant les medalles d’or en els 200 metres lliures i els relleus 4x100. Però aquella tarda, com a mostra de gratitud, Owens va convidar el seu amic Luz Long a fer la volta olímpica d’honor junts. Aquella imatge li costaria la vida a Long.  

Owens i Long van mantenir viva la seva amistat a través de la correspondència fins a l’esclat de la Segona Guerra Mundial. Represaliat pel govern Nazi, que no havia oblidat com l’atleta alemany havia ajudat Owens a guanyar la seva segona medalla d’or, Long va ser enviat a primera línia de combat. Va morir en el front de Sicília durant la invasió britànica. 

Jesse Owens va visitar la família de Long quan va acabar la guerra. El mític atleta nord-americà va evocar el seu amic afirmant que es “podrien fondre totes les medalles i copes que vaig guanyar i no valdrien res davant l'amistat de 24 quirats que vaig fer amb Luz Long a Berlín”.