Luis Gonzalo Segura (Madrid, 1977) va ser tinent de l'exèrcit espanyol. El 2009 va denunciar alguns casos de corrupció que passaven a la seva unitat. Mai no van ser investigats. Davant d'aquesta situació, Gonzalo Segura va decidir fer pública la seva visió de l'exèrcit a través d'un llibre en què relatava les seves vivències, Un paso adelante. Va ser arrestat i va passar 139 dies arrestat. Per protestar, va passar 22 dies en vaga de fam. Finalment, va ser expulsat de l'exèrcit, després de 13 anys de servei. A partir d'aquesta experiència va escriure la novel·la Codi vermell. Ara acaba de publicar El libro negro del ejército español a l'editorial Akal, un catàleg molt documentat, de gairebé 900 pàgines, dels abusos i problemes de l'exèrcit en l'actualitat. Un text molt poc afalagador per a la institució.
L'exèrcit ha tingut, durant molt temps, ministres de Defensa socialistes com Narcís Serra, José Bono o Carme Chacón... Per què no s'ha culminat la seva democratització?
La resposta la podem tenir amb dades que apareixen al meu llibre. Bono va ascendir a alguns militars que van firmar l'anomenat manifest dels 100, militars filofranquistes que van amenaçar el govern i els mitjans de comunicació. I si nosaltres tinguéssim un exèrcit democràtic, els membres de l'UMD haurien estat restituïts als seus llocs i haurien estat el pilar del nou exèrcit (però se'ls va mantenir expulsats de les Forces Armades). Els governs del PSOE en determinades matèries, i especialment en matèria militar, han fet el mateix que el PP.
És obvi que a Espanya no estem en una democràcia avançada; té greus dèficits democràtics
Al seu llibre afirma que el 23-F va servir per posar la societat al servei de l'exèrcit...
Jo crec que va ser la rendició definitiva. A la part final de la transició, el 23-F va ser l'element clau que va suposar la rendició final de la societat davant d'un sistema que suposava un canvi a nivell formal però no a nivell estructural. És obvi que a Espanya ja no vivim la dictadura franquista, però no estem en una democràcia avançada; Espanya té greus dèficits democràtics.
Qui mana realment a l'exèrcit?
Jo defineixo l'exèrcit com un sistema feudal. En temps de Franco el dictador tenia un poder absolut sobre ell. En els últims anys el Rei (Joan Carles abans i ara Felip) ha tingut una gran ascendència sobre l'exèrcit. Però en aquests moments qui continua manant a l'exèrcit és el llegat de Franco, l'esperit de Franco. Si el Rei s'oposés a ell, podria tenir problemes amb alguns sectors de la institució. El paper del monarca en l'exèrcit és un anacronisme, no hauria de ser així. El Rei hauria de ser una figura bastant més decorativa del que és.
La Legió és un dels emblemes de la ultradreta. Aquest cos segueix associat a posicions ultraconservadores o això és un mite?
És obvi que la Legió és un cos completament anacrònic. Jo crec que hauria de desaparèixer com a tal. Caldria canviar el seu uniforme, la seva mitologia... I haurien de jubilar la seva cabra. La Legió té aspectes ideològics que Europa no es pot permetre, i a aquesta unitat hi ha molta màniga ampla per a certs comportaments indefensables. El franquisme continua covant-se dins les Forces Armades, i especialment a la Legió.
La corrupció és un fenomen estructural a l'exèrcit
La corrupció continua sent endèmica a l'exèrcit. A què es deu això?
És un fenomen estructural. I és possible perquè és permesa per la justícia militar que protegeix els corruptes. S'entén, de forma mal entesa, que treure a la llum la corrupció és perjudicar les Forces Armades, quan en realitat seria una manera de regenerar-les. S'està causant un mal horrible a l'exèrcit, amb l'existència de personatges corruptes. Com és notori que els casos de corrupció no es condemnen, això genera impunitat i fomenta els comportaments corruptes. Per posar un exemple, a la unitat en què jo era, el meu antecessor era un tinent condemnat per robar 96 portàtils i vendre'ls per eBay. Segueix al seu càrrec. El militar que em va succeir va ser condemnat per assetjament sexual, però segueix a l'exèrcit. I a 200 metres d'on jo treballava al meu últim destí hi havia un capità condemnat per 27 casos d'abusos sexuals. Ells segueixen a les Forces Armades i a mi m'han expulsat. Tenim un problema molt seriós.
A El libro negro del ejército español afirma que hi ha una trama empresarial, amb connexions polítiques, que facilita la corrupció.
Tinc clar que hi ha una trama empresarial que fomenta la corrupció, però també hi ha trames polítiques, periodístiques i socials, que col·laboren amb ella. Les Forces Armades que tenim no podrien sobreviure a Suècia. Això intento deixar-ho clar a El libro negro. En 500 pàgines molt sòlides, molt treballades, explico casos de comportaments incorrectes. Però a partir d'aquests casos intento analitzar la nostra societat i demostrar que no és tan democràtica com pensem. Aquesta societat ha permès un exèrcit de caire clarament franquista.
Un jutge militar no té les condicions per ser independent i imparcial
Al seu llibre és molt crític amb la justícia militar. Per què?
Si fos independent i imparcial, si complís estàndards internacionals, la Justícia Militar seria un dels pilars que faria caure el sistema. Si a un coronel el jutgés un jutge ordinari, seria molt més fàcil que hi hagués justícia. Però és molt difícil fer justícia si el jutja un jutge que és un subordinat. Al món militar un militar jurídic passa automàticament d'un cos a l'altre segons criteris del comandament. Un jutge militar no té les condicions per ser independent i imparcial. Espanya ha firmat una reserva als articles 5 i 6 del Tractat Europeu de Drets Humans, referent als tribunals militars. I això ho ha fet perquè no vol garantir els drets humans a l'exèrcit.
Els mitjans de comunicació no informen gaire sobre l'exèrcit. Els que informen amb freqüència es limiten a oferir propaganda. No hi ha transparència?
En aquesta qüestió s'ajunten molts problemes. És un tema difícil i hi ha mitjans que intenten no tractar-lo: és un tabú. Però també hi ha trucades: de vegades hi ha pressions perquè no es publiquin determinats casos. I no hi falta l'interès econòmic; molts mitjans, per desgràcia, estan controlats per una sèrie d'empreses que tenen interessos al sector armamentístic. Per altra banda, hi ha el boicot que et pot fer el Ministeri de Defensa i d'altres. Si un mitjà vol fer un reportatge sobre com actua la Guàrdia Civil o sobre les missions de les tropes espanyoles a l'exterior, necessita un permís especial. I molts reportatges acaben condicionats per això. Els periodistes que reben exclusives del Ministeri de Defensa no les tindrien si fossin crítics. És un problema que cal solucionar. No és senzill. Però en aquests moments no hi ha transparència.
La idea de regenerar l'exèrcit s'ha abandonat. Ens hem rendit
Hi ha coses que no semblen millorar molt en l'exèrcit, malgrat el pas del temps. Vostè parla que hi ha massa oficials i comandaments en proporció amb el nombre de soldats. Això no passava ja en temps d'Azaña?
És una cosa que és molt trista, que els problemes antics continuïn existint. Els problemes de macrocefàlia, els problemes en les adjudicacions de contractes... Aquesta mateixa setmana han sortit nous escàndols amb l'Armada. El mateix que ens explicaven Arturo Barea o Ramon J. Sender continua vigent. I el pitjor és que la idea de regenerar l'exèrcit s'ha abandonat. Ens hem rendit. Però necessitem canviar.
La participació de l'exèrcit espanyol en missions humanitàries s'ha venut com una mostra de la seva transformació i de la seva modernització. Però sembla que vostè no és tan optimista.
Crec que cal diferenciar dos conceptes: modernització i democratització. Les nostres Forces Armades s'han modernitzat. Tenim unes Forces Armades de projecció que fan molt bé la seva feina a l'exterior (un altre debat seria saber si és legítima o no, o si és positiva o no per a la pau mundial). L'exèrcit espanyol treballa amb solvència a l'exterior. Però això no vol dir que sigui democràtic. Els de Turquia i l'Aràbia Saudita, dos exèrcits aliats nostres, són solvents i moderns, però no són democràtics. Que es compleixin de forma eficaç i eficient els objectius marcats internacionalment és una cosa, i que els nostres militars siguin demòcrates n'és una altra.
Aràbia Saudita, el nostre principal comprador d'armes, és un país que està implicat en un conflicte armat, el del Iemen, en el qual hi ha greus violacions de drets humans
A El libro negro del ejército español afirma que Espanya és un actor tèrbol en el mercat internacional de les armes, i apunta al ministre Morenés i al mateix rei Joan Carles.
Hi ha una dada que és demolidora: Espanya a començaments del segle XXI era absolutament residual al mercat armamentístic, i avui és la 7a potència mundial en aquest camp. En 17 anys s'han multiplicat per 40 les exportacions espanyoles en aquest camp. Alguna cosa hi tenen a veure amb això Juan Carlos i Morenés. I alguna relació hi té l'Aràbia Saudita, el nostre principal comprador d'armes, un país que està implicat en un conflicte armat, el del Iemen, en el qual hi ha greus violacions de drets humans. Això és una aberració.
Fins a quin punt l'exèrcit ha assumit la pluralitat nacional d'Espanya, per exemple, en l'aspecte lingüístic?
No existeix cap tipus d'acceptació de la pluralitat. Ningú no creu en ella. Jo soc una persona progressista, i dic que no hem de tenir un exèrcit progressista; hem de tenir un exèrcit plural, representatiu de la societat. I no el tenim. Quan l'exèrcit diu que acata la democràcia, diu que acata la democràcia del PP o del PSOE, però acataria la democràcia d'un partit republicà? O d'un partit que defensés que cal partir Espanya? Ho dubto moltíssim...
L'exèrcit hauria estat disposat a actuar a Catalunya per fer front a la crisi sobiranista?
Els militars estaven desitjant fer-ho. Hi ha hagut moltíssimes preses de posició en aquest sentit, encara que no se'ls ha donat la rellevància que tenien. És horrorós. En realitat, no hi ha capacitat militar per fer aquesta intervenció; falta múscul humà per realitzar-la, però el que no falten són les ganes.
Rajoy s'ha vist empès a prendre una posició més radical que la que va adoptar inicialment per les pressions de l'exèrcit
Creu possible que l'exèrcit fes pressió al Govern espanyol perquè no cedís davant de les pressions dels independentistes?
Les ha fet. Hi ha hagut pressions contra el referèndum d'independència, algunes de forma pública. Moltes vegades no se'ls dona la rellevància mediàtica que tenen, però aquestes actituds arriben al poder. Rajoy s'ha vist empès a prendre una posició més radical que la que va adoptar inicialment per les pressions de grups de pressió, entre elles les de l'Exèrcit. El mateix Cap d'Estat Major de l'Exèrcit de Terra, Jaime Domínguez Buj va afirmar que quan l'Estat es debilita les colònies s'independitzen, amb referència clara a Catalunya. Unes declaracions molt greus.
Què fer davant d'un exèrcit que es resisteix a democratitzar-se?
L'últim capítol d'El libro negro del ejército español parla sobre què fer. Perquè no és un llibre contra l'exèrcit, sinó un llibre per fer un exèrcit millor. Hem de canviar gairebé per complet l'exèrcit. Els militars han de tenir sindicats, llibertats, respecte... S'ha d'acabar amb la idea que el militar ha de ser ximple. Fins i tot els soldats han d'estar formats. Algú que ha d'intervenir a l'Iraq o a l'Afganistan ha de conèixer el territori. Nosaltres necessitem experts en guerres. Perquè si nosaltres tenim militars que són experts en geopolítica, poden ser els alertadors. Quan es trobin en una guerra injusta poden advertir del que passa, i ajudar la societat a rectificar.