"No ha sigut una decisió molt premeditada. Ha sigut més aviat una conclusió lògica a una col·laboració musical amb en Joan-Pau Chaves", confessa Lluís Gavaldà. El líder d'Els Pets publica avui Meva, la primera cançó del seu projecte amb Joan-Pau Chaves, teclista de la formació de Constantí amb qui porta tres anys i mig girant com a duet per pobles i ciutats. Una aventura més enllà de la icònica banda de rock català que es pren com un repte per estimular la seva pulsió artística després de quatre dècades compartides amb el bateria Joan Reig i el baixista Falin Cáceres. "Vam començar fent aquest duet com a alternativa als Pets, per poder fer música en directe durant la pandèmia i una cosa que havia de ser puntual i només per circumstàncies extremes ens va atrapar. Ens va agradar tant i ens ho vam passar tan bé que vam decidir seguir, canviar d'espectacle, fer-ne un de nou, amb més personalitat pròpia, perquè el primer era, bàsicament, fer cançons a la carta dels Pets". Meva, que en cap cas significa l'adeu, ni temporal ni momentani, d'Els Pets, és, sensible i delicada, un cant lluminós i decidit a l’empoderament femení i al mateix temps una denúncia a les relacions tòxiques i asfixiants. Es tracta d’una lletra d’en Lluís embolcallada per la melodia càlida i melangiosa de Joan-Pau Chaves. Una barreja emotiva i devastadora al mateix temps, produïda de manera senzilla per tots dos, on el piano i la veu en són protagonistes absoluts.
En cap moment us va plantejar que Meva fos una cançó dels Pets? És un tema que podria encaixar perfectament dintre del vostre repertori.
Sí, però és que aquí la llavor de la cançó és del Joan-Pau. Ell va ser qui em va tocar una melodia en piano i em va enamorar. Tan senzill com això. Ens vam engrescar i li vaig dir que d'allò havíem de fer-ne una cançó. I des que ho vam plantejar fins que ho vam enregistrar, no va passar ni un mes.
Per què esperar més.
Vam aprofitar uns dies que jo estava per Catalunya, perquè teníem un parell de concerts plegats programats, per tancar-nos en un estudi molt bonic al mig del no-res a Osona. Vam anar-hi per enregistrar aquesta cançó i en vam sortir amb Meva i una altra. Tot plegat ha sigut com molt fluid, molt màgic.
M'agrada posar-me reptes, perquè amb 60 anys, si no et marques reptes, acabes una amb una insuficiència artística que no és gens bona
Això significa que aviat tindrem una altra cançó?
Sí, i la segona és molt diferent d'aquesta primera. Meva és com una cançó molt adulta, en el millor sentit de la paraula, amb molt de pes. Una història que parla de moltes coses al mateix temps, però que bàsicament intenta fer una reflexió sobre l'amor possessiu, sobre relacions tòxiques, sobre el fet que per poder tenir una relació mínimament estable i adulta has de ser tu mateix, primer de tot, que no t'has de deixar engolir ni abduir per l'altra persona. I, en canvi, la segona cançó serà una cosa bastant més lúdica. Però sempre amb una instrumentació bàsica. És a dir, la idea és que no volem fer grans produccions, volem fer cançons en què soni únicament el que toquem quan fem concerts en directe. Així, si Meva és piano i veu, la segona serà guitarra i veu.
Ens quedarem amb aquestes dues cançons o hi ha previst que publiqueu tot un disc?
Fer un disc és gairebé una feina de voluntariat. Dedicar-hi molt de temps, molts esforços i, sobretot, una despesa econòmica que després no es retorna en absolut. Ara mateix em sento més còmode fent cançons soltes, perquè és molt més fàcil de portar, de fer, d'acabar. No hi ha aquesta espècie de tsunami de decisions. Fer una cançó sola m'agrada. Marxo una mica d'aquesta idea del disc que ha de pensar en totes les cançons alhora. A mi això m'atabala molt i acabo bastant perjudicat fent un LP sencer. De fet, ara la nostra prioritat no és tant fer més cançons, com, sobretot, girar amb aquest espectacle tan lúdic i tan divertit en què podem controlar molt millor tot. Quan ets només dues persones és molt xulo, perquè podem improvisar sobre la marxa, els concerts els podem fer diferents cada vegada. A part, també és com tornar als inicis, perquè anem sols, sense mànagers, sense pipes, sense res. Anem a pobles petits on fa molts anys que no hi actuàvem. És una experiència molt maca. Veus que a la gent que ja no es pot permetre contractar Els Pets els fa molta il·lusió que hi vagis.
La il·lusió amb Els Pets la mantinc i no la perdré mai. Però Els Pets són un engranatge molt gran
Quan portes una trajectòria de quatre dècades focalitzada en el mateix projecte, és important emprendre noves aventures per mantenir la il·lusió?
No, la il·lusió jo la mantinc amb Els Pets i no la perdré mai. Però Els Pets són un engranatge molt gran. A vegades és difícil arribar a consensos. És una mica complicat que estiguem tots a la mateixa direcció. Hi ha molts compromisos. I, així i tot, a mi m'apassiona. Els Pets sempre seran la meva prioritat. Però també està bé fugir de la teva zona de confort. I amb Els Pets, vulguis que no, hi ha regles no escrites. Amb Els Pets, més o menys, tots tres sabem com funciona tot. En canvi, quan marxes d'aquí, et treus bastants tics. És com la col·laboració amb els Figa Flawas o amb el Nil Moliner, que són coses que, en teoria, no van amb tu. Però precisament per a això, són reptes. I a mi m'agrada posar-me reptes, perquè amb 60 anys, si no et marques reptes, acabes una mica amb una insuficiència artística que no és gens bona. I ara mateix estic en una situació en què vull fer coses noves.
Tens més projectes més enllà dels Pets?
Sí, sí. Tinc més projectes, sí. Hi ha gent que no m'ho pensava, però que em fa propostes. Abans era molt reticent, però ara mateix, si em proposen una cosa que em suposi sortir de llocs comuns i no sigui una col·laboració decorativa, m'apunto. Com vaig fer amb els Figa Flawas o amb el Nil Moliner. No només em ve de gust, sinó que crec que em va bé.
Es pot descobrir alguna d'aquestes noves col·laboracions?
No, ara mateix encara... s'han d'acabar de perfilar. Una és amb un grup que ha tingut molts premis com a millor disc de l'any a nivell espanyol. També amb en Jordi Bastida (guitarrista d'Els Pets), amb el seu projecte Chico Jorge.
La tendència de les noves generacions sempre és matar el pare, però a tu no t'ha volgut matar ningú.
No em volen matar perquè jo soc l'avi. Si fos el pare, em matarien. Però amb els avis et sap més greu. La gent ens té força respecte, als Pets, sí. No sabria dir-ne el motiu, però ho agraeixo moltíssim, la veritat. A més a més, per exemple, amb el Nil Moliner, que no hauria pensat mai que volgués col·laborar amb mi, quan em va fer la proposta em va enviar una foto d'ell, amb 10 anys, tot petitó, en un concert d'Els Pets, amb una samarreta d'Agost. És emocionant.
Els Pets són com una espècie de bola gegant de neu que està baixant per una muntanya. No hi ha qui ho aturi fins que no ens estimbem a baix de tot
Els Pets, però, no s'aturen, oi?
Els Pets són com una espècie de bola gegant de neu que està baixant per una muntanya. No hi ha qui ho aturi fins que no ens estimbem a baix de tot. Si ara hem parat és perquè feia dos anys que giràvem. I, sobretot, perquè l'any que ve farem 40 anys i volem preparar-ho bé. Volem fer una gira, però que no sigui la típica gira d'èxits. Volem fer més coses, que es noti que fem 40 anys i celebrar-ho com toca.