Marta R. Gustems ens presenta una sèrie de relats eròtics on el sexe planteja conflictes i convida la imaginació a recrear escenes fogoses. La també il·lustradora i pintora, ja ens va sorprendre al seu dia amb el poemari A boca de fosc (Fonoll, 2020) i les novel·les No en cap altre lloc (Llibres del Delicte, 2022) i Endins (Pagès Editors), però amb Lluenta, publicat per Ela Geminada, ens ha sorprès per bé, perquè gaudeixen de qualitat literària. Hi ha ritme, hi ha històries i sobretot hi ha una estructura pensada, una feina darrere de cada text. Marta R. Gustems juga en tot moment amb les paraules, amb els sentits i amb els efectes sorpresa.

Hi ha ritme, hi ha històries i sobretot hi ha una estructura pensada, una feina darrere de cada text. Marta R. Gustems juga en tot moment amb les paraules, amb els sentits i amb els efectes sorpresa

L'obra perfecta

L'anècdota curiosa de titular cada relat amb l'última paraula de l'anterior és divertida i genera una espècie de sensació circular al lector quan llegeixes tot el llibre d'una tirada. Els contes funcionen, creguin aquesta atmosfera narrativa d'immersió breu. És veritat, com comenta Pep Prieto en el pròleg, que el domini del llenguatge i de la narració modela el relat i crea "un mosaic" de sensacions. La possibilitat de la trobada, de l'enamorament, la pulsió del desig, situacions diverses que ens expliquen històries encarnades per personatges ben construïts. Hi ha fragments que són bastant porno i potser és allà on menys he connectat, el llenguatge es torna tosc i la trobada sexual, en moltes ocasions, trenca la narració o genera un impàs una mica estrany. Però tornant a les trames, que són l'important, plantegen conflictes profunds i dialoguen amb el lector, fent-lo reflexionar (típic dels contes). Si hagués de quedar-me amb algun relat del llibre per recomanar-lo, seria La pel·lícula o L'obra perfecta, perquè m'agrada aquest exercici tan cinematogràfic de ficcionar la ficció i generar diferents nivells narratius.

La possibilitat de la trobada, de l'enamorament, la pulsió del desig, situacions diverses que ens expliquen històries encarnades per personatges ben construïts

Per ser sincers i concloure de forma honesta aquesta ressenya, no conec gaire literatura eròtica en català, per no mentir i dir que no conec. No m'interessa (i sospito que serà així) erotitzar-me a través de pensaments morbosos d'escriptors que descriuen un coit a l'estil de 50 ombres d'en Grey. Reconec que personatges o escriptores contemporànies, actuals, com Noemí Casquet, em produeixen aquesta típica rialla curiosa que desemboca en una sensació més propera a la vergonya. Recomanaria autores com Patricia Highsmith amb Carol, Gabriela Wiener amb Sexografías o Las edades de Lulú d'Almudena Grandes. També de la mateixa col·lecció d'Idil·lis recomanaria Delta de venus d'Anaïs Nin o La filosofia del tocador de Sade, aquest últim per a qui li agradi el sexe dur, lasciu, té un arsenal de contes eròtics bastant inquietants. Hi ha molt per elegir... Entre elles, una Marta R. Gustems que a Lluenta demostra ser una gran contacontes.