Dolor, bogeria, música, amor, esperança… Les colpidores memòries del pianista britànic James Rhodes

James Rhodes ha estat un dels convidats destacats de l’edició d’enguany del Primera Persona, festival que s'ha celebrat entre divendres i ahir al CCCB de Barcelona, que aposta pel “jo” com a impuls creatiu. 

Si no us agrada Bach, probablement no el coneixereu, però Rhodes és un dels concertistes més rupturistes de música clàssica actualment. A més, el pianista britànic és l’autor d’Instrumental (Blackie Books, 2015), les memòries més colpidores que he llegit mai. 

El seu instructor de boxa, una escòria anomenada Peter Lee, el va violar reiteradament entre els sis i els deu anys. Abusos sexuals que van derivar en tot tipus d'addiccions, patologies mentals, reclusions en psiquiàtrics... En aquells anys, James Rhodes només reconeixia una cosa semblant a la felicitat en les notes de la “Xacona” de Bach. Amor per la música clàssica que amb 28 anys el va impulsar a voler aprendre a tocar el piano. Amb 40, el britànic és un concertista de prestigi internacional. Una vida tan corprenedora com prodigiosa i excepcional transcrita a les pàgines d’Instrumental

Llegint Instrumental vaig plorar i vaig riure. Em va esgarrapar l’ànima i me la va guarir. Com Rhodes, em vaig enfonsar i em vaig recuperar. Vaig recaure i em vaig tornar a aixecar. Vaig sentir les seves pors però em vaig contagiar de les seves ganes de seguir endavant (a més d’encomanar-me del seu amor per una música, la clàssica, que, des de la ignorància, sempre havia temut i defugit). No, llegir Instrumental no és fàcil, però és una experiència extraordinària que molt probablement et canviarà la vida.       

Instrumental. James Rhodes. Blackie Books. Barcelona, 2015. 288 pàgines.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat