Por i fàstic a Hawaii. Delirant marató de Hunter S. Thompson a l'arxipèlag paradisíac
D’acord, els Àngels de l’Infern li van clavar una pallissa que gairebé el maten, però Hunter S. Thompson era un cabronàs amb molta sort. Només així s’entén que l’any 1980, quan havia decidit retirar-se del periodisme i passar la resta dels seus dies escrivint llibres, emborratxant-se i pegant trets a tot el que entrés en els límits del seu ranxo de Colorado, rebés un curiós encàrrec de la desconeguda revista Running (insisteixo, era l’any 1980 i el món encara no es despertava a les 5 del matí per sortir a córrer amb llampants bambes fosforescents): anar a cobrir la marató de Hawaii amb totes les despeses pagades. Sense saber molt bé per què, Thompson, que només corria quan havia de fugir de la policia o del dealer que reclamava els grams impagats, va acceptar l’encàrrec.
Acompanyat del seu particular Sancho Panza, el dibuixant britànic Ralph Steadman, responsable de les al·lucinògenes il·lustracions que solien completar els seus etílics relats, Thompson es va plantar al paradisíac arxipèlag del Pacífic el mes de desembre de 1980. No marxaria fins al mes de juliol de 1981.
El dia de la cursa s’emborratxa i insulta els corredors. I des d’aleshores s’endinsa en un hedonista viatge al·lucinogen. Una orgia d’alcohol, drogues i jornades de pesca sota tempestes bíbliques en la que coparticipen els personatges més extravagants de la zona: capitans de vaixell guillats, traficants de droga passats de frenada, agents immobiliaris amb formes de caps de la màfia…
Una espiral de vivències delirants i excessives que Thompson, tirant del seu característic estil gonzo (una escopinada amb regust de vodka i cigarretes transformada en el millor exercici de literatura periodística), narra en aquest La maldición de Lono. Va viure realment Thompson tot el que explica en aquesta crònica narcòtica? A qui l’importa. El llibre és, com tota la seva bibliografia, brutal.
La maldición de Lono. Hunter S. Thompson. Traducció: Jesús Gómez Gutiérrez. Sexto Piso. Madrid, 2016. 208 pàgines.
