Ja ho deien els clàssics, Post-festum, pestum. Passada la Diada de Reis, va arribar la mala notícia per a les llibreries, on els tres d'Orient havien anat a proveir-se de La casa de foc de Francesc Serés per la germana o El fill del xòfer de Jordi Amat per al sogre. En aplicació de les restriccions al comerç derivades de l'augment de casos de covid-19 durant les festes, en qui més qui menys havia fet alguna reunió de més, les llibreries han de tancar els dissabtes. Malgrat la consideració de la cultura com a bé essencial, el comerç de llibres no es considera essencial i per tant se li apliquen les mateixes regles que a la sabateria de la cantonada, la franquícia de carcasses de mòbil o a l'enèsim establiment de la companyia d'Amancio Ortega. A més, d'acord amb les previsions del Procicat, les llibreries de més de 400 metres han d'abaixar la persiana també de dilluns a divendres, a diferència de les seves col·legues de menys de menor dimensions. 

A Barcelona, establiments com la Casa del Libro, la Central del Raval, Alibri, Abacus, Ona o Altaïr porten tancades des del dissabte 10 de gener. Algunes d'elles pertanyen a grups que tenen oberts d'altres establiments entre setmana, però alguns d'ells són projectes independents, que han aconseguit desplegar una personalitat pròpia i una activitat setmanal que han aconseguit un públic fidel i que ara es veuen en una situació crítica. Hem parlat amb Tatxo Benet i Pep Bernadas, propietaris d'Ona i Altaïr respectivament per parlar d'una situació que els ha castigat durament. Les gestions del Gremi de Llibreters amb la Generalitat han estat infructuoses i, de moment, fins el 25 de gener, han de mantenir els seus establiments tancats. El sector, a través de la Cambra del Llibre, també ha mostrat la seva decepció amb el Govern.

Joan Safont entrevista Pep Bernades, propietario de la libreria Altaïr/Pep Antoni Roig

Conversant amb Pep Bernadas, fundador i ànima d'Altaïr / Pep Antoni Roig

Bernades: "És incongruent que es declari la cultura com a bé essencial i, alhora, ens obliguin a tancar"

"L'afectació ens ve des del començament del tancament, perquè al ser una llibreria que vincula la cultura al viatge, molta gent ens considera prescindibles com ho és ara mateix el turisme", ens explica Bernades, fundador l'any 1979 d'Altaïr, l'emblemàtica llibreria i espai cultural, impulsora d'una revista i d'una agència de viatges. Malgrat la davallada de facturació, com explica, les despeses estructurals continuen sent fixes. A tot això s'hi afegeix ara el fet de tenir una superfície de més de 400 metres ha fet que hagin hagut de tancar, tot i que a l'estar dividida en dues plantes podrien tancar una d'elles i estar dins els límits permesos. "No hem aconseguit que ningú ens digui de manera oficial que podem fer aquest tancament d'una planta i obrir", reconeix Bernades, que entén que paguin justos per pecadors en una situació tan complexa com l'actual. 

 

"És incongruent que es declari la cultura com a bé essencial i, alhora, ens obliguin a tancar. Hi hauria d'haver alguna manera de poder continuar oberts", assegura Bernades, que tampoc entén el tancament els dissabtes, que considera que el que està produint és una major concentració entre setmana a les llibreries que poden obrir. "Hi ha algun raonament que se m'escapa. Però entenc que toca frenar la pandèmia i el que calgui fer per això es fa i punt", admet el llibreter. 

Sobre l'afectació especial en llibreries de grans dimensions respecte projectes més petits, Bernades descarta fer comparacions o establir greuges amb establiments que sí poden obrir entre setmana: "Tothom del món de la cultura està afectat i és possible que les llibreries petites que no tenen treballadors o en tenen pocs, puguin estar millor, però també les afecta. Em sembla un problema comú, cadascú per les seves característiques". Només espera que s'acabi el "malson" de la pandèmia i tornin els lectors i viatgers per acomplir tots aquells propòsits pendents, que com tantes coses, comencen en una llibreria.

Tatxo Benet: "Hem d'assumir la normativa i tancar"

La nova Ona de Pau Claris és un projecte que ha viscut els seus primers mesos en plena pandèmia i que ràpidament s'ha convertit en un espai cultural de referència a la ciutat. Impulsat per l'empresari Tatxo Benet, l'espai de 1000 metres quadrats, havia d'obrir setmanes abans del 25 de maig, quan amb l'entrada a la fase de desconfinament va aixecar la persiana per primera vegada. "Ho teníem tot previst per obrir el 15 d'abril, una setmana abans de Sant Jordi", explica Benet, que ha patit la covid en pròpia pell, "però vam ser dels primers en obrir després del confinament i, afegit al fet que érem una llibreria nova, vam insuflar optimisme en la gent que sortia d'una situació tan dura com el confinament". Des de llavors Ona s'havia convertit en una espai imprescindible de la ciutat que, ara tancada, manté oberta la seva històrica germana petita de Gràcia i la venda on-line, com a mínim fins el 25 de maig.

"En un primer moment vaig pensar que si ens demanaven el sacrifici de tancar un o dos dissabtes no passava res, perquè hi ha gent que ho ha passat molt pitjor que nosaltres" assegura el propietari d'Ona, però després va venir el tancament total i la impossibilitat d'acotar espais per poder obrir entre setmana. Benet està convençut que Ona compleix amb totes les previsions per evitar les aglomeracions i mantenir la distància social necessària: "Tinc molts arguments per pensar que Ona hauria d'estar oberta, però imagino que també em podrien donar molts arguments per mantenir-la tancada" admet resignat. "Entenc que no es poden fer excepcions en una norma general que s'ha fet pel bé de la comunitat. Som una part integrant i molt conscient d'aquesta comunitat. Ho hem d'assumir i tancar". 

 

"La definició d'essencial és molt ambigua" reconeix el periodista i empresari, quan li preguntem sobre la declaració de bé essencial de la cultura que va fer la Generalitat, "si jo em dediqués a la sastreria, també consideraria el meu negoci com a essencial". El fet que hagi passat la Covid fa que Benet entengui les dificultats de gestionar una pandèmia d'aquest magnitud i eviti els judicis massa crítics: "Estic segur que les autoritats sanitàries saben les conseqüències i els motius de les seves decisions. Després d'haver estat tancats tan de temps, de tantes pèrdues i tants negocis arruïnats, crec que hem de passar-ho com puguem". Una actitud prudent que resumeix assegurant que el tancament d'aquests quinze dies "és un sacrifici que no està a l'alçada del que han patit i continuen patint d'altres, amb aquesta pandèmia".