Només el 2 % de les pàgines web vinculades a l'Administració General de l'Estat tenen versions completes i plenament operatives en llengua catalana, segons un informe fet públic per la Plataforma per la Llengua. A més a més, l'estudi constata que les pàgines amb continguts en català solen mostrar molta descura en l'ús de la llengua i el 81,44 % (79 de 97) contenen faltes ortogràfiques, errors lingüístics i barreges de continguts en català i en castellà (per exemple, el títol en català i el cos del text en castellà). Això, a desgrat que el 2017 el PSOE va presentar una proposició de llei al Congrés dels Diputats perquè els portals oficials tinguessin versions completes en català. El govern de Pedro Sánchez no ha fet res per millorar la situació.

presència català webs estat Plataforma per la Llengua

Tot i que els catalanoparlants representen més del 10 % de la població de l'Estat espanyol i contribueixen amb els seus impostos al manteniment de l'Administració pública, només el 2 % dels portals oficials vinculats al poder central són plenament operatius en català. Aquesta és una de les dades que es desprèn d'una observació que ha realitzat la Plataforma per la Llengua de 295 d'aquests portals durant el mes de novembre del 2019, més d'un any i mig després que Pedro Sánchez i el PSOE arribessin al Govern espanyol. Fins a 198 dels 295 portals observats no tenen cap mena de contingut en català, el 67,11 %. De les 97 pàgines traduïdes, 6 ho estan completament (el 2 % del total); 35, parcialment (l'11,86 %), i 56, residualment (el 18,98 %). Les pàgines que només estan residualment en català són aquelles que simplement han traduït algunes pestanyes i menús estàtics del primer o primers nivells de navegació. Addicionalment, les pàgines amb continguts en català solen mostrar molta descura en l'ús de la llengua i el 81,44 % (79 de 97) contenen faltes ortogràfiques, errors lingüístics i barreges de continguts en català i en castellà (per exemple, el títol en català i el cos del text en castellà).

secessionisme lingüístic webs estat Plataforma per la Llengua

El secessionisme lingüístic augmenta

Finalment, gairebé la meitat de les pàgines amb algun contingut en català (43 de 97, el 44,33 %) practiquen el secessionisme lingüístic i tracten el català com si no fos una llengua unificada, és a dir, com dues llengües diferents: el català i el valencià. La distinció entre el català i el valencià ha augmentat aquests darrers dos anys.

Promeses incomplertes

La situació precària del català no és nova i els resultats de l'observació d'aquest novembre són molt semblants a les dades dels darrers dos anys elaborades també per la Plataforma per la Llengua (el 2017, durant el govern del PP de Mariano Rajoy a l'Estat espanyol, la Plataforma per la Llengua va realitzar una observació de 254 pàgines web). L'any 2017 el PSOE s'havia posicionat públicament a favor d'incorporar plenament el català a les pàgines web oficials de l'Estat. En aquest sentit, el grup socialista al Congrés va presentar el febrer del 2017 una «Proposición de ley orgánica de reconocimiento y amparo de la pluralidad lingüística de España», que establia que tota la informació institucional i l'atenció a la ciutadania que s'oferís per internet o altres mitjans electrònics havia d'estar disponible «en castellano y en todas las lenguas españolas oficiales». Era esperable, doncs, que la situació pogués canviar, més encara si el PSOE esdevenia el partit del govern, però això, de moment, no ha passat. Les dades recollides per la Plataforma per la Llengua durant els darrers tres anys mostren que no hi ha hagut diferències significatives entre els governs del PP i del PSOE pel que fa a l'ús del català en la prestació de serveis i la informació governamental en línia. De fet, cal tenir en compte que el PSOE, tot i les reclamacions que feia anteriorment, només té el seu web en espanyol.

Sense català per a serveis bàsics

A efectes pràctics, els ciutadans catalanoparlants encara no poden fer en la seva llengua tràmits tan habituals com sol·licitar i obtenir el seu informe de vida laboral, consultar els punts de la seva llicència de conduir o accedir a informació sobre la referència cadastral de l'habitatge on viuen.