"És un privilegi guanyar aquest premi i poder passar a formar part d’un catàleg tan sòlid i amb una solvència literària com el segell Proa". Així és com Laura Gost (Sa Pobla, Mallorca, 1993) ha mostrat la seva gratitud després de guanyar el cinquè Premi Proa amb Les cendres a la piscina, una novel·la que beu de tints biogràfics i que narra la història d'una saga familiar mallorquina que es veu plenament influenciada pel boom urbanístic i turístic de les Balears de la segona meitat del segle XX. Una ficció, a més, que es presta de la ironia per mostrar el patetisme d'uns personatges abocats a la incertesa d'anar pujant i baixant com una muntanya russa. El llibre, que estarà disponible en llibreries a partir del 15 de novembre, es nodreix d'una realitat ficcionada i conté elements que s'inspiren en la vida de l'avi patern de la pròpia autora. "A començament d'any van morir els meus dos padrins, amb 10 dies de diferència; ja havia començat a escriure la novel·la amb una voluntat meva d'intentar retenir unes vivències que van afectar persones que he estimat, però que només he conegut parcialment", ha explicat la mallorquina.
Aquesta reencarnació ficcionada del padrí és en Sebastià, un pagès que s'enriqueix a partir de la construcció d'hotels per als turistes; que guanya diners, en perd i ha de gestionar l'ambició i el canvi d'estatus frenètic que representa. Al voltant d'aquest personatge gira tota una trama familiar que va evolucionant amb el pas del temps, en un argument que s'inicia als anys 50 i que fa un tomb fins arribar als 2000. El teló de fons és el canvi de paradigma viscut a les Illes Balears en les últimes dècades, que mostren perfectament un salt generacional replet de canvis substancials: de valorar la terra a voler-la explotar per treure-li el màxim de rèdit possible. D'això en són testimoni les tres dones d'en Sebastià, que apareixen com tres personatges cabdals per entendre l'idiosincràsia d'un personatge abocat a voler tenir-ho tot. I és que cada figura femenina ocupa un paper rellevant, i ben diferent, en la vida del marit.
No obstant, tot i aquesta suposada crítica a la modificació radical de Mallorca, la voluntat de Gost no ha estat fer una novel·la que parli sobre l'impacte del turisme a casa seva, tal com sí han fet altres autors balears. Al contrari, és un llibre absolutament humà que busca comprendre i entendre el perquè de les coses i, sobretot, de les persones. "Evidentment la idiosincràsia mallorquina hi és com a teló de fons, però a mi m'agraden les relacions humanes, i la novel·la vol representar com s’encaren i participen personatges d’una sèrie de generacions a un canvi de paradigma frenètic que sovint els agafa amb la guàrdia baixa", ha explicat. En aquest sentit, l'autora reconeix que la seva voluntat ha estat fugir dels judicis per intentar entendre les actituds i decisions dels personatges. Tot i tenir una opinió formada sobre el que passa a la seva terra, fer ficció li permet, en paraules seves, no haver de posicionar-se sempre.
La ironia és el meu idioma preferit després del català
Segurament, i justament per això, Gost també ha creat una espècie d'alter ego per poder afegir la seva pròpia mirada a tot plegat: una veu que també es diu Laura, que representa —com ella— la tercera generació familiar, i que buscar donar una certa lògica interna a uns episodis rocambolescos per donar resposta a la necessitat de saber d'on ve. "M’interessava fer un paral·lelisme bastant evident entre sa vida i la meva, ja que he agafat elements de la vida d’altre gent, i em sembla un exercici d’honestedat també posar-hi la meva per tenir una assimilació més clara i explícita", ha matisat. Així, el resultat de Les cendres a la piscina és una novel·la divertida, amb punts àcids i tendres, i que ha optat per una narració molt dialogada. I, sobretot, és un llibre irònic; i és que, com diu la mateixa autora, "la ironia és el meu idioma preferit després del català".
Es tracta de la segona novel·la de Gost, que va debutar en el gènere amb El món es torna senzill (Empúries, 2022) i que va alçar-se amb el Goya a millor curtmetratge l'anyu 2018, tot i que també ha publicat obret en l'àmbit teatral que també han estat premiades. A l'hora d'adjudicar aquest cinquè Premi Proa de novel·la inèdita en llengua catalana, el jurat —format per Xavier Pla, Clara Queraltó, Anna Sáez, Vicenç Villatoro i Josep Lluch— ha valorat molt positivament la gran habilitat narrativa de l'autora mallorquina, i ha considerant "sense cap dubte" que era la millor obra dels 19 originals presentats. La dotació econòmica del guardó és de 40.000 euros, un impuls que pretén impulsar l'excel·lència, la renovació i el reconeixement de la literatura catalana, com a continuació de la tasca de l'editorial en les últimes dècades. Els anteriors guanyadors del premi van ser Jordi Nopca, Francesc Serés, Maite Salord i Martí Domínguez.
