El veterà periodista José Martí Gómez ha publicat Los Lara. Aproximación a una familia y a su tiempo (publicat per Galaxia Gutenberg i La Maleta de Portbou). Tot un repàs a la nissaga dels Lara que, durant alguns anys, des de Barcelona, va liderar el món de l'edició a l'Estat espanyol, a través del grup Planeta, però que també va tenir un paper clau en d'altres àmbits: el futbol, la televisió, la premsa, el Cercle d'Economia... I també la política: els Lara van tenir fluïdes connexions amb Franco, amb La Pasionaria, amb Jordi Pujol, amb José María Aznar, amb Felipe González...

Planeta al nostre món

Martí Gómez, en primer lloc, segueix la trajectòria de José Manuel Lara Hernández, des que arriba a Barcelona com a tinent de la Legió. Però, de forma certament benèvola, cobreix bàsicament les seves primeres dècades de vida a través d'una entrevista que va fer l'autor (amb Josep Ramoneda) a Lara pare el 1976. Poques referències inclou, doncs, aquest relat en primera persona, als tèrbols anys de la postguerra, en els que, es diu, Lara va fer la seva fortuna gràcies a la seva posició a la jerarquia franquista, sense renunciar, a vegades, a amenaçar pistola en mà a qui s'oposés als seus negocis. Martí Gómez posa molt més èmfasi en l'ascens editorial de l'editorial Planeta, amb el seu premi, les seves enciclopèdies i uns autors que van marcar època.

'Los Lara' Edifici planeta Darz Mol Wikipedia

Edifici Planeta. Foto: Darz Mol.

Un premi de mascaró de proa

Martí Gómez dedica tot un capítol als premis Planeta, bàsicament a través d'un recorregut a les entrevistes realitzades als guanyadors del premi (juntament a un repàs a les cròniques de les gales de lliurament), que només és a l'abast d'un periodista amb una trajectòria tan llarga com Martí Gómez. Aquest capítol dona molt joc literari, perquè el premi sovint ha tingut més de festival que de justa literària i entre els seus guanyadors i finalistes hi ha individus ben pintorescos. Aquest capítol inclou episodis tan curiosos com la correspondència entre Carmen Laforet (la premi Nadal) i el premi Planeta Ramon J. Sender (tot i que en aquest episodi els Lara no hi pinten res), o el pacte per donar el premi a Camilo José Cela, beneït per Carmen Balcells. Però hi ha episodis molt menys jocosos: com el plet contra Planeta per la despietada estafa dels drets d'autor de Pío Baroja. Però no tot eren premis, a Planeta. Martí Gómez deixa constància també del paper que va tenir aquesta empresa en l'elaboració d'enciclopèdies, amb un gran nombre de comunistes i homosexuals a la redacció. I també posa de manifest la censura aplicada a autors de la casa, com Gregorio Morán, per no molestar a importants socis comercials de Planeta.

Els Lara després del fundador

Els capítols centrals del llibre estan dedicats als fills del fundador de la dinastia, José Manuel i Fernando Lara Bosch. Aquí, les tafaneries del món editorial i literari donen pas a d'altres temes. Hi predominen les intrigues empresarials i les relacions familiars i de negocis. El bridge hi juga un paper clau, com les trobades amb personalitats polítiques. L'estil destraler i rufianesc de Lara pare es converteix en formes molt més burgeses en els seus fills. I també creixen les ambicions: José Manuel Lara fill pretén influir al món polític, a través d'una visió absolutament elitista del món, en què un nucli conspirador marca l'evolució de la societat. I és en base a aquesta voluntat d'influir, que Lara agafarà el control de La Razón, de l'Avui, de la Sexta... I també dirigirà amb mà de ferro, de forma absolutament personalista, el Cercle d'Economia (i presidirà l'Espanyol d'una forma també absolutament autoritària). Han acabat els temps del franquisme i les formes canvien perquè no canviïn les famílies al poder.

L'epitafi

No s'equivoca gens José Martí Gómez en detallar al subtítol que aquest llibre és una aproximació als Lara "i al seu temps". Els Lara constitueixen tot un símbol del que va ser la cultura, el món dels negocis i la política durant el franquisme, durant la transició, i durant les darreres dècades del segle XX. Els Lara ja no existeixen: el creador de la dinastia va morir el 2003 i el seu hereu el 2015 (el 1995 ja havia mort Fernando Lara Bosch, fill  petit del fundador, que en aquell moment era conseller delegat del grup Planeta). Les creacions dels Lara s'esfondren: el mític edifici de la Diagonal, que havia estat de Banca Catalana, ha estat venut, i Planeta s'hi està de lloguer. El grup Planeta ha hagut de vendre l'editorial francesa Editis, que presentava com la punta de llança de la seva internacionalització. La societat Hemisferio, usada per canalitzar les inversions familiars, es va haver de liquidar el 2018. I aquell mateix any José Manuel Lara García-Píriz, conseller delegat del Grup Planeta, va ser defenestrat pel president Josep Crehueras, home de confiança del seu pare, enmig de grans tensions dins la família. El temps dels Lara sembla haver-se exhaurit. No viuen a la misèria, però estan lluny de tenir el poder que van assolir els seus avantpassats.

La intrahistòria dels Lara

Los Lara no és pròpiament un llibre d'investigació, basat en una recerca nova, sinó un llibre de records en què Martí Gómez rescata materials (alguns de gran vàlua) sobre els Lara i el seu entorn. Hi ha entrevistes, amb els diferents Lara, hi ha informes del Cercle d'Economia, hi ha retalls de premsa sobre fets succeïts fa 50 anys... I, sobretot, hi ha anècdotes. Moltes anècdotes viscudes pel propi Martí Gómez (que gaudeix de la proximitat a gent de la família i, sobretot, a gent que ha conegut la família) i moltes històries explicades a Martí Gómez per gent propera als Lara. Molts dels fets ressenyat a Los Lara són de difícil verificació, situant-se entre la llegenda urbana i el fet real. I n'hi ha molts que realment, ni tan sols afecten als Lara, sinó a competidors, empleats seus, autors de l'editorial... I, malgrat tot, són de gran utilitat per reconstruir l'univers en que van viure els Lara i la xarxa que els envoltava. Amb ploma àgil, i sempre amb un punt d'ironia, Martí Gómez explica anècdotes sucoses, que ens duen als aspectes més humans d'aquests personatges i de la seva empresa. És una història que només ell podia escriure, gràcies als seus contactes amb l'univers Lara.

Lectura fàcil per a un món preocupant

Los Lara és un llibre fàcil d'empassar, pel seu frescor i per l'acumulació d'informacions poc conegudes. Però que ningú esperi un escarni públic de la família Lara. Martí Gómez, que mostra una certa fascinació per la "forma de ser dels Lara" i, en conjunt, pel poder, efectua un contundent massatge als dos José Manuel Lara. Tot i que no estalvia alguns episodis crítics de les seves vides, en conjunt en fa un retrat prou favorable (sobretot de Lara fill). Les entrevistes als amics i col·laboradors dels Lara hi són omnipresents (i llargament reproduïdes), i n'hi ha poques als seus enemics o rivals. L'autor no té problema en definir als fills Lara, bàsicament, com a "bones persones". Fins i tot mostra una gran tolerància per la set de poder dels Lara, difícilment compatible amb una visió democràtica de la societat. Ara bé, potser el que xoca més de les informacions aportades pel llibre de Martí Gómez no és l'actitud de la família Lara, sinó com va reaccionar la nostra societat front a les seves maniobres, sovint al marge de l'ètica i a vegades al límit de la legalitat. Fa una certa vergonya el vassallatge col·lectiu que van rebre els Lara: que el rei atorgués a José Manuel Lara pare un marquesat (el de Pedroso de Lara) el 1994, pot semblar estrany; que els negocis televisius dels Lara es moguessin entre intrigues polítiques penoses és, dissortadament, normal; però que tots els personatges del món de la cultura, fins i tot els que més presumien de progressistes, es barallessin per presentar-se a un premi que no destacava precisament per la seva neteja és delirant. I, realment, contemplar la influència desmesurada que va arribar a tenir la família Lara, fa por.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat