La setmana passada vaig entrar, com qui entra a un lloc que ha estat casa seva, a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. Al cap d’uns quants minuts, em vaig adonar que sempre és especial i emocionant tornar-hi. Hi he viscut els millors anys de la meva vida, a les Àligues. Ei, i només en tinc quasi-trenta!, però sé molt bé el que dic. Em van convidar a l’acte en què es lliuraven els premis del Concurs Ex libris de recitació per a alumnes de batxillerat i amb aquesta excusa immillorable, vaig tornar a pujar l’escala més estimada i alhora més patida i odiada de tot el Barri Vell de Girona. 

Hi he viscut els millors anys de la meva vida, a les Àligues. Ei, i només en tinc quasi-trenta!, però sé molt bé el que dic

Es veu que en Xavier Renedo, un profe emblemàtic i pintoresc de la UdG i també un dels promotors d’aquest concurs, li va encarregar a en Josep Pedrals un poema-anunci per promoure el Grau en Filologia Catalana, grau que abans es deia Llengua i literatura catalanes i que a partir del curs vinent recuperarà el nom original i tradicional de Filologia Catalana. Doncs bé, en Pedrals li va fer cas i va escriure i recitar el poema-anunci de promoció del grau, un poema magnífic i punxegut (com sempre i com era d’esperar). 

Escric aquesta article pel compromís que tinc amb la llengua catalana

Bé, a mi ningú no m’ha demanat pas que faci aquest article per promocionar el grau de Filologia Catalana a la UdG, jo no soc pas ningú per dir o aconsellar absolutament res a ningú. Però l’escric per un compromís. El faig per un compromís i no pas per compromís! L’escric pel compromís que tinc amb la llengua catalana i amb una universitat que m’ha ensenyat i proporcionat moltíssimes eines, sortides, visions, lectures, oportunitats i, en definitiva, que m’ha fet entendre el món tal com l’entenc avui. Perquè m’ha fet crítica, exigent i perseverant. Perquè cada professor que he tingut s’ha après el meu nom i perquè molts m’han tractat de tu a tu i m’han ajudat en tot allò que els he demanat, fins i tot després d’acabar el grau.

També faig aquest article perquè cada vegada hi ha menys estudiants de Lletres'

I, aprofitant aquest atac de sinceritat, també faig aquest article perquè cada vegada hi ha menys estudiants "de Lletres" i seria una llàstima que aquest grau mític, històric, simbòlic i tan representatiu d’una universitat com és la UdG, acabés extingint-se i desapareixent de la Facultat de Lletres, que és on ha de ser per tradició i per convenciment. 

El futur te’l faràs tu, estudiïs el que estudiïs i facis el que facis

Així que seguint el to publicitari d’autobombo i l'entusiasme del poema de Pedrals, jo també m’adreço a tu, que no saps quins estudis triar... No et creguis tot això que diuen dels graus de Lletres! El futur te’l faràs tu, estudiïs el que estudiïs i facis el que facis. Si tens interès per qüestions lingüístiques, si t’agrada escriure, si al·lucines amb els orígens etimològics dels mots, si tens ganes de formar-te i d’aprendre i, sobretot, si tens ganes de viure una experiència universitària única i km 0... Estudia Filologia Catalana a la UdG, per què no?