Comencem aquesta sèrie d'estiu que vol resseguir la vinculació entre algunes de les localitats d'estiueig més tradicionals i els principals noms de la literatura, la música o les arts, amb una fidelitat de diverses dècades. La del poeta sarrianenc JV Foix i la vila empordanesa de Port de la Selva. L'autor de Les irreals omeges no va ser, però, el primer poeta que va fer estada a tocar del Cap de Creus. Anys abans hi havia arribat Josep Maria de Sagarra, que va ambientar-hi l'obra de teatre El cafè de la Marina i la novel·la All i la salobre, que Foix va prologar l'any 1966. No gaire lluny d'allà, a la Selva de Mar, hi va estiuejar un altre versador, Tomàs Garcés.

Foix va arribar al Port de la Selva atret precisament pel que n'explicaven Sagarra o Alexandre Plana, que n'havien lloat les virtuts, després de descobrir la Costa Brava de la mà de Josep Pla. El mateix Foix escrivia: "La primera vegada que hi vaig anar va ser el 1924. [...] El 1925 hi vaig passar vuit o deu dies. Era un poble de pescadors solitari, sense cap turista. Només Alexandre Plana s'hi havia llogat un pis, hi tenia una barca i sortia amb els pescadors. Jo vaig decidir per primera vegada visitar el Port de la Selva a causa d'un article de Josep Pla a La Publicitat. En feia un elogi com a poble llunyà, d'una certa tristesa ambiental, sobretot als vespres, quan només hi havia tres o quatre llums de gas".

Tertúlies de poetes i mariners

D'aquella primera estada, que va fer acompanyat de Josep Maria Planella, data una anècdota que ha immortalitzat aquell estiueig lletraferit. Passant per davant d'uns perscadors asseguts davant el Cafè de la Marina, Foix va sentir que parlaven dels "culs blancs" referits al poeta i d'altres intel·lectuals estiuejants, uniformats ben blancs i polits, en contraposició als pantalons de color blau més sofert que solien vestir la gent de mar. Aquell mateix dia, l'escriptor i periodista va canviar de pantalons i va poder integrar-se a la tertúlia dels pescadors. El Cafè de la Marina, el de Los Bienvenidos –destruït per una bomba durant la Guerra Civil– o el Casino la Flor de Maig eren llocs de reunió i esbarjo entre poetes i mariners, que inspiraven als primers algunes de les seves obres.

JV Foix a Port de la Selva/Fundació JV Foix

JV Foix al davant de casa seva, a Port de la Selva/Fundació JV Foix

Des d'aquella primera visita fins a la seva mort l'any 1987, Foix hi va passar pràcticament tots els estius, de juny fins a principis de setembre. Primer a l'hotel Comerç i, posteriorment, en una casa que va comprar al carrer Unió, i que va rehabilitar i decorar al seu gust. Troncs i arrels que havien arribat a la platja o pedres que li havien cridat l'atenció compartien espai amb primeres edicions de Riba o Carner, i obres dels membres de Dau al Set, com Tàpies, Cuixart o Ponç. Allà hi va escriure bona part de la seva obra, especialment els seus poemes nadalencs, iniciats l'any 1948. D'entre ells, el datat l'any 1953 al Port de la Selva, és potser el més conegut, amb referències a la població i a la unitat dels Països Catalans... "Ho sap tothom i és profecia".

En barca cercant l'Estrella d'en Perris

Quan s'estava al Port de la Selva, Foix, a més d'escriure, era afeccionat tant a passejar pels camins com a sortir a navegar. De fet, de barques el poeta en va tenir dues: El Gorguell i El Freu de la Medella. Solia sortir al mar cada dia amb el seu mariner, Joaquim Cervera –Quimet–, a qui Sagarra dedicaria la Balada del clavell morenet, dins les seves Cançons de rem i de vela. Foix i Quimet, acompanyats d'altres amics, sortien a la mar entre les 10 i les 11 i tornaven cap a les 3 de la tarda després d'haver resseguit les cales del Cap de Creus

Precisament, un dels títols més coneguts del de Sarrià, L'Estrella d'En Perris és degut a Quimet Cervera, que va explicar a Foix tots els secrets, llegendes i històries del Cap de Creus. A sobre la Cala Cativa hi havia una vinya d'un tal Perris, per on quan es feia fosc es veia sortir el primer estel del vespre, Venus, a la qual els mariners de la contrada anomenaven, justament, l'Estrella d'en Perris.

La petjada foixenca encara és ben present al Port de la Selva, trenta-quatre anys després de la seva mort. Ja en vida se li va dedicar una avinguda arran de mar, on hi ha un monòlit dedicat a l'escriptor. A més, també se'n fan visites temàtiques dedicades al poeta i la vila marinera. Això sí, si hi aneu, recordeu-vos de portar els pantalons adients.