Un partit de futbol molt diferent de l'habitual s’ha celebrat aquest dijous a Moià. L’encontre de caràcter reivindicatiu ha sigut un esdeveniment en què, a parer dels organitzadors, “art i compromís polític s’han trobat en un mateix espai”. El punt més destacat ha estat l’ús del cap de Franco com a pilota, en una acció titulada provocativament “La Copa del Generalísimo”. Així, els jugadors han colpejat amb els peus desenes o centenars de vegades el cap del dictador durant els 90 minuts de joc, els quals han anat succeïts d’un “petit aperitiu de germanor” per tancar l’acte. La reivindicació, lluny d’acabar aquí, continuarà aquest divendres amb la projecció audiovisual del partit i l’exhibició de l’obra en dos espais de la capital del Moianès.

L’acció, impulsada pels artistes INDECLINE i Eugenio Merino en el marc del 50è aniversari de la mort del dictador Francisco Franco, ha volgut anar més enllà del simbolisme futbolístic. Més que un simple partit, ha estat una “obra d’art crítica i compromesa”, segons els organitzadors, que han buscat “fer del cos i el joc una eina per qüestionar el llegat del feixisme” i denunciar el revisionisme històric. La convocatòria ha interpel·lat col·lectius republicans, antifeixistes i antifranquistes, i ha tingut lloc en un indret carregat de significat: les trinxeres del camí de les Coves del Toll, a Moià, on el 1939 les forces republicanes van resistir l’avanç de les tropes de Franco. Aquest espai històric ha servit de rerefons per a una acció performativa en què el cap del dictador, reconvertit en pilota, ha estat l’eix d’un partit de futbol decididament antifeixista.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by Ex Abrupto (@exxabrupto)

 

Eugenio Merino, un dels organitzadors, ha centrat la seva obra en la crítica als relats de poder polític i econòmic, amb una atenció especial a la vulneració dels drets humans i la memòria històrica. En els darrers anys, la seva pràctica artística ha posat el focus en les empremtes del franquisme en la societat actual. La seva obra s’ha pogut veure en exposicions internacionals i espais com la Biennal de Cuenca, La Panera, el TEA o museus de Brussel·les, Nova York i Houston. També ha estat objecte d’estudi en diversos llibres sobre art i memòria, com El arte de invocar la memoria d’Esther López Barceló o Los dictadores d’Adonay Bermúdez.

Per la seva banda, INDECLINE és un col·lectiu artístic i activista que actua de manera anònima des de diferents punts del món, amb l’objectiu de “contrarestar la propaganda de corporacions i governs”. Treballen des de la creença en la llibertat individual —de pensament i acció— sempre que aquesta no trepitgi la dels altres. A través del culture jamming, una pràctica que desmunta i subverteix els codis del sistema dominant, el col·lectiu transforma tanques publicitàries, monuments o residus del capitalisme en obres que imaginen un món més just i alliberat.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!