Un, dos, tres, pica paret, un, dos, tres, ja! Si una sèrie està en boca de tothom aquests darrers dies, aquesta és, sens dubte, ‘El juego del calamar’, la nova proposta coreana que t’ofereix Netflix i que podràs veure amb tan sols 9 hores. Una temporada, nou capítols d’una hora cada un d’ells. Si no l’heu vist, ja tardeu, aprofiteu els caps de setmana o preneu nota pel pròxim pont que tenim a la vista de Tots sants, on molts, en podreu treure bones idees per disfressar-vos amb alguns dels seus personatges...

Però, quin és ‘El juego del calamar’? Com s’hi juga? Per què molts associen la sèrie a ‘Parásitos’, el film que es va emportar tres Premis Oscar el passat 2020? En definitiva, per què s’ha de veure aquesta nova sèrie que tant d'èxit té per a la plataforma de streaming a dia d’avui?

1. Perquè tothom en parla

Pot semblar absurd, però si no et vols mantenir al marge de les converses a l’hora d’esmorzar o a l’hora de dinar amb els companys de feina, ja és motiu suficient per mirar-la. Segur que tornareu del pont i algú de l’oficina treurà el tema. Quan una sèrie se’n parla tant i és de les més vistes en una plataforma com Netflix, la gent vol saber què n’opinen els del seu voltant. Per això, tothom qui l'ha vist, la comenta i li agrada saber la percepció dels altres, saber si ha agradat, si ha decebut o bé si ha deixat indiferent, és un fet que ens agrada compartir amb la resta.

A més, si la gent en parla és perquè la mira, i només per això, ja significa que alguna cosa interessant s’hi cou, motiu suficient per enganxar-nos davant la pantalla. (Avís: el primer capítol i mig pot ser que no us acabi de matar, però aguanteu, doneu-li una oportunitat).

2. Perquè té un bon guió

No ens trobem davant el guió més elaborat dels darrers temps -hi ha moltes altres sèries molt més ben guionitzades i ben pensades-, però aquesta resulta simple i fàcil d’entendre per a tothom. La pots mirar amb els teus pares, amb els germans o amb els teus fills o nebots, tothom la comprendrà i podrà seguir-ne el fil -malgrat algunes escenes son un pèl sàdiques i pels més petits potser caldrà tapar-los els ulls-.

 

3. Perquè té uns decorats i uns escenaris brillants

Els escenaris són extraordinaris. Tant pel que fa a l’espai o habitació on “dormen” tots els jugadors, com per l’escala de colors o els decorats on es porten a terme els jocs, tots quadriculats, lluminosos i visualment molt atractius. Tampoc resulten de per sí molt complexos o amb molts elements, però els seus colors vius atrapen i et marquen la retina.

4. Perquè així entendràs millor el context cultural

Sense avançar res del tot destacat -no patiu, ja us avisaré quan sigui el cas-, la sèrie plasma una realitat cultural i habitual dels països d’orient com són les apostes. Malgrat aquí no en tenim costum, allà són habituals les curses de cavalls, per exemple. I així es mostra en els primers capítols, on veiem uns personatges que s’ho juguen TOT en aquest tipus d’apostes. Mirant tota la primera temporada, veuràs com n’és d’important per ells el món del joc (potser massa i tot). Ah, important! I descobriràs quin és el famós joc del calamar, es clar.

[Si no heu vist la sèrie, podeu acabar aquest article aquí. D’ara en endavant faré algun spoiler que, si la teniu pendent i la voleu veure, no us agradarà llegir]

Squid Game

Un dels "treballadors" que vetlla pel compliment dels jocs / Font: Netflix 

5. Perquè la lliçó final s’ho val    

Els diners no fan la felicitat, i així ho mostra el seu protagonista quan sent milionari com és, manté la mateixa misèria que tenia al principi. La sèrie també plasma com per arribar a ser líder es poden adoptar diferents camins. Per una banda, seguint la bondat i la honestedat, com n’és el cas del seu protagonista -malgrat alguns moments fa ús de la trampa, deixem-ho aquí-. D’altra banda, com n’és de dolenta l’ambició i les ganes d’arribar a ser el millor, trepitjant la resta i passant per sobre de tot i de tothom qui es posi pel camí o et pugui fer ombra.

Al final, això sí, ‘El juego del calamar’ transmet un missatge d’honestedat i de valors de principis: el sense sostre és ajudat i salvat de la tempesta de neu que cau, què voldrà dir això? Mireu-ne els 9 capítols, i entendreu l’entre línies de tot aquest article!