Si vols, pots anar de vacances a Ripoll sense la necessitat de fer-te la maleta. Sense que sigui necessari, fins i tot, entrar a Booking i reservar cap hotelet rural amb encant. No negaràs que escapar-se uns quants dies al prepirineu i fugir d'aquesta canícula infernal és sempre una idea magnífica, però creu-me, fer-ho per escassos tres euros, sense moure's de casa i, a més, viatjant a 1923, és una experiència encara millor. Si no t'ho creus i penses que t'estic entabanant, simplement has d'anar a una llibreria de segona mà, comprar un exemplar de L'hostal de la Glòria per menys del que costa un paquet de tabac i deixar-te guiar per Josep M. de Sagarra, el geni mai prou reivindicat que en menys de cinquanta pàgines et regala un passi VIP amb pensió completa a aquesta modesta pensió ripollesa que faria les delícies de Wes Anderson o el guionista de The White Lotus.

Josep Maria de Sagarra escriptor
Josep M. de Sagarra, un dandi que sabia fumar com Bogart i escriure com Shakespeare. 

Unes vacances en vers

Si ja has accedit a venir de vacances a Ripoll, deixa'm presentar-te la mestressa de l'hostal, la Glòria. Ella et farà el check-in d'entrada. Un tros de dona, coratjosa i forta, valenta i agradable. Llàstima que es casés amb l'Andreu, que per molt guapo i elegant que et sembli, amb aquesta fila de ser un magnífic ballador de sardanes i de recitar-te Verdaguer de memòria, és un tastaolletes ple de dubtes i a qui el desig pot més que el seny. Ja ho veuràs, sinó, quan el vegis parlar tot el sant dia amb la Roser, la germana de la Glòria, que malgrat que sembli una mosqueta morta és, en realitat, un volcà ple de sensualitat. Si vols tenir una estada plena d'emoció, tu no els treguis l'ull de sobre a aquests tres, asseu-te a la butaca de recepció, escalfa't unes crispetes i dedica't a observar. Cada gest, cada mirada i cada conversa d'aquest peculiar triangle de personatges és sarcàsticament real com la vida, però tanmateix dramàticament tràgica com la ficció.

rosa maria sarda als premis feroz gtres
No t'imaginis la Glòria com Rosa M. Sardà, però sí com Rosa M. Sardà amb 30 anys: ella va ser l'actriu que feia de Glòria a la TV.

Ara que ja t'has instal·lat, cal que sàpigues una cosa important: en aquest hotel tota l'estona s'hi parla en vers, concretament en heptasíl·labs, cosa que no t'hauria de preocupar gaire, ja que parlar amb heptasíl·labs és tan natural com anar al lavabo quan se'n tenen ganes. La primera cançó que vas cantar a la vida era amb mètrica de set, segur. El nostre guia, el senyor Sagarra, és una barreja deliciosa entre els Guimerà, Rusiñol o Iglesias de finals del dinou amb els noucentistes de principis del segle vint, mestretites que reclamaven un teatre poètic capaç de transformar la tradició teatral catalana. Sagarra, el més murri de tots, ens convida a entrar a L'hostal de la Glòria construint un argument basat en un mite dualista, com els de la literatura vuitcentista i simbolista del segle XIX, traçant un drama en tres actes i estructurant-lo damunt un triangle amorós que, en realitat, és una fugida de la realitat cap a la idealització, resignant-se a confrontar idees però lliurant-se a l'èxit popular. Si l'obra presenta la dualitat entre la Glòria i sa germana Roser, Sagarra també juga amb la seva pròpia dualitat, parlant de temes ètics i fent reflexions humanes profundament serioses mentre fa servir un estil fresc i un llenguatge ric però proper, ple de ruralismes i expressions del carrer.

Un hostal que és tot un món

Aquest hotel en el qual has decidit allotjar-te es troba a Ripoll, però també a Tarragona, Figueres, Balaguer, Barcelona o Sant Fost de Campsentelles. Es troba a Ripoll i es troba a tot arreu per dos motius: el primer, perquè allò que hi passa a dins és tan universal que passa a tot arreu; el segon, perquè aquest hotel, concretament aquest, és tan mòbil que des de 1931 ha voltat per mig Catalunya, col•lant-se fins i tot dins el televisor. L'Hostal de la Glòria en el qual ara t'escarxofes mentre esperes el sopar es va moure per primera vegada l'any 1931, concretament per anar al teatre Romea. Malgrat que ara, a fora, sigui agost de 2021, aquí dins és octubre de 1923 i fa escasses setmanes que Primo de Rivera ha instaurat una dictadura després d'efectuar un cop d'estat. La repressió constitucionalista és severa, per això al restaurant, al hall de l'entrada o fins i tot en les converses de la Gertrudis amb la Glòria mentre fan i desfan habitacions, l'actualitat política està en boca de tothom.

Tres estrelles Tricicle
Catalunya, com demostra Sagarra, té una gran tradició en les ficcions ambientades en hotels. Tres estrelles n'és un exemple.

A la llarga, ben mirat, ja veuràs que gairebé tots els habitants de Ripoll acaben passant per aquest hostal i, per tant, n'acaben formant part. És escenari de xafarderies, enveges, baralles i caritat, cosa que acaba generant certa angoixa, però a la vegada la desfilada de personatges estrambòtics, carismàtics o pintorescos són curiosos d'observar. Potser tu també ets un d'ells, qui sap. El mestre Sagarra ens presenta una corrua de gent que al llarg de la trama aniran caminant de la incomprensió cap a la veritat, assolint així un final feliç per uns i de penediment per altres. Aquesta estructura, que a primer cop d'ull sembla lineal, ja t'aviso ara que topa amb l'autèntica estructura circular del drama, on la Glòria i l'Andreu parteixen d'un matrimoni desigualat que al llarg del text viu una autèntica tempesta però que, a la fi, retorna al seu punt de partida original. Fixa't en la Glòria, fixa-t'hi: representa la dona forta i treballadora que, després de transformar-se en un individu que dubta i es neguiteja per l'amor del seu marit, retorna, recuperada i piadosa, a ser la dona enlluernadora que gràcies a la seva bellesa interior enamora tots els hostes. Un exemple de resiliència i fortalesa humana.

Per la seva banda, fixa't en l'Andreu, tot el dia agafat de la mà amb la Roser per culpa del desig carnal entre ambdós. La mare que el va parir, pensaràs. Que n'arriba a ser de simple i primari, recoi. Representa la simplicitat de l'ésser que es perd, vençut pel desig fugisser de la carn. No pateixis quan ho vegis: confia en la Glòria, a qui tu també confiaries tots els teus secrets i totes les contrasenyes de les teves targetes i mòbils. Al final, ja ho veuràs, farà el que hagi de fer per salvar no només el seu matrimoni, sinó també al seu marit i, de rebot, a sa germana. També et salvarà a tu una tarda beneita d'agost que no tenies res a fer i en la qual, sobretot, no tenies previst anar de vacances a Ripoll. Ara, en canvi, t'adonaràs que no voldries marxar-ne mai. És el que té el teatre poètic de Sagarra: sempre és una invitació a un hostal on els llençols fan bona olor, els parroquians expliquen històries interessants, les cuineres et recorden a la teva àvia cuinant carn d'olla i les essències de la humanitat que van escriure Dant, Shakespeare o Molière sonen amb la naturalitat d'un botiguer del mercat que et cobra 200g d'olives trencades a plaça. Un món, en definitiva, en el qual és una llàstima no poder-se quedar sempre.