Pocs mesos després de la mort de Josep Fontana, apareix publicat el llibre La crisi com a triomf del capitalisme. Anàlisi del passat i perspectives marxistes (editorial 3 i 4), una obra formada per dotze textos elaborats pel mestre Fontana poc abans de morir i presentats per Antoni Furió. Tot i que hi ha alguns articles que no concorden gaire amb el conjunt, hi ha un gruix de textos que constitueixen una anàlisi aguda de la situació del món al segle XXI, amb una idea de fons: hi ha un retrocés de drets socials, i, per combatre aquest retrocés, la reforma del sistema, mitjançant la socialdemocràcia, no és viable. L'obra de Fontana afirma que no pot haver-hi una millora de la situació de les classes populars sense un procés revolucionari. Ara bé, l'exmilitant del PSUC ja no reivindica l'antic comunisme, sinó una nova realitat, destinada a "harmonitzar a llarg termini les aspiracions de tots en una societat més equitativa i més lliure". I, tot seguint Hobsbawm, afirma: "La teoria socialista era, en síntesi, una crítica de la realitat capitalista, però no un veritable projecte dedicat a la construcció d'una societat diferent".

Fontana: El que tinguem d'aquí a cinc anys serà el que haurem merescut

Un segle XX marcat pel comunisme

Fontana posa la Revolució Soviètica com a element central de la seva anàlisi de la situació política dels segles XX i XXI. Per a Fontana, la por al comunisme que va provocar aquesta revolució explica bona part de les dinàmiques polítiques del segle XX. Per una banda, va produir grans suspicàcies cap a qualsevol moviment que qüestionés mínimament l'statu quo (com la Segona República Espanyola); el capitalisme perseguiria implacablement qualsevol dissidència. Però les campanyes anticomunistes, per a Fontana, no tenien com a objectiu defensar la democràcia, sinó tan sols la lliure empresa. Alhora, Fontana argumenta que la por a l'exemple que podia suposar la Revolució Soviètica per a la classe obrera va impulsar alguns Estats a ampliar les seves prestacions socials. El comunisme, doncs, seria a l'origen de les "tres dècades felices", de 1945 a 1975, en què va haver-hi un desplegament de l'estat del benestar i uns repartiments dels beneficis de la producció entre treballadors i empresaris mai aconseguits abans.

La marxa enrere

Des de mitjans de anys 1970, segons Fontana "aquesta xurma [els capitalistes] dorm tranquil·la a les nits sense témer que els seus privilegis siguin amenaçats per una revolució". El creixement de la desigualtat, per a Fontana, és una característica estructural del capitalisme i no pas una evolució no desitjada. El comunisme hauria aturat temporalment allò que era un element bàsic del sistema econòmic. Fontana estava segur que, si no canvien les dinàmiques polítiques, les privatitzacions augmentaran, en paral·lel amb un increment de les desigualtats i un deteriorament de la situació de grans masses de població.

A llarg termini

L'anàlisi de Fontana es basa en les grans tendències econòmiques, i afirma que a llarg termini hi ha una evolució que tendeix a perjudicar grans masses de població, a base d'arrabassar els drets socials aconseguits durant segles de lluites. La crisi hauria estat aprofitada per reforçar unes dinàmiques preexistents. Fontana estava convençut que l'augment dels beneficis dels rics no acaba beneficiant els més pobres, en contra d'allò que diuen les teories neoliberals. I assegura que en les últimes dècades això s'està fent evident, amb el deteriorament del nivell de vida de grans masses de població.

La crisi i les seves conseqüències

Fontana afirma que hi ha, des de finals dels anys 1970, una caiguda continuada dels salaris reals a nivell mundial. Però a més afegeix que les grans empreses han començat una campanya per eliminar la dissidència, mitjançant el control de l'educació i els mitjans de comunicació. A més a més, han viciat el sistema democràtic finançant els partits i fent-los més dependents del sistema financer que dels seus votants. Cada cop hi ha menys control de les grans empreses, que cada vegada paguen menys impostos. A més a més, cada cop es fa més evident que no hi ha feina per a tothom i que amb aquest sistema mai no n'hi haurà per a tots. Fontana augura la progressiva desaparició de la classe mitjana i la divisió de la societat entre els qui pateixen les conseqüències del sistema i uns "superrics" que no se senten en absolut identificats amb la majoria de la població. És el que anomena "la gran divergència".

Fontana: Ens cal recuperar la consciència del camí que hem fet per poder continuar mirant endavant cap al camí que encara ens resta

Crida a la lluita

Fontana va ser un mestre en l'ensenyament del passat. Però sempre va entendre la història com una disciplina estrictament vinculada al present. Per això no és estrany que el seu llibre pòstum no sigui un volum acadèmic sobre la societat del passat, sinó un assaig divulgatiu, dedicat a un públic molt ampli, sobre el nostre esdevenidor. Aquest és un llibre carregat d'amargor. Fontana constata un retrocés dels drets accelerat. I en el llibre busca suport als seus arguments en nombrosos economistes, sociòlegs i historiadors, de tarannà ben divers, que coincideixen amb les seves teories, com a mínim pel que fa al retrocés dels drets socials. El mestre, a diferència d'altres autors, estava ben segur que la socialdemocràcia era impotent per superar aquest problema. Ara bé, Fontana no creia que estiguéssim condemnats a patir l'expoli dels nostres drets. Explicava que, tal com els drets socials es van aconseguir mitjançant lluites, ara poden recuperar-se mitjançant els moviments socials. "El que tinguem d'aquí a cinc anys serà el que haurem merescut", sentencia. I el mestre d'historiadors, malgrat tot, és optimista: "Hi ha encara una capacitat de protesta que sorgeix per tot arreu". Ara bé, caldria, per a Fontana, una unitat d'acció entre les diferents menes de moviments de protesta. 

Fontana: Com va dir Martí i Pol, 'tot està per fer i tot és possible'

La història necessària

És en aquest sentit que Fontana reivindica la necessitat de la història com a eina de coneixement del potencial de la nostra societat: "Ens cal recuperar la consciència del camí que hem fet per poder continuar mirant endavant cap al camí que encara ens resta, perquè, com va dir Martí i Pol, 'tot està per fer i tot és possible'".

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat