La gran novel·la americana és aquella entelèquia amb què els amants de la literatura etiqueten aquells relats que aprofundeixen i retraten les peculiaritats de la societat nord-americana en un moment determinat de la seva història (la locució 'Great American Novel' la va utilitzar per primera vegada l'escriptor John William De Foresten un assaig del mateix títol publicat pel diari The Nation el 1868, tan sols tres anys després del final de la guerra civil nord-americana, en el qual recomanava el foment d'una literatura que ressaltés els valors distintius del país, i servís per accelerar el seu llarg procés de reconstrucció).

Aquest gènere de gèneres s'ha convertit en un immens calaix de sastre en el qual hi ha espai per a obres tan diverses com La lletra escarlata de Nathaniel Hawthorne, Moby-Dick de Herman Melville, La cabana de l'oncle Tom de Harriet Beecher Stowe, Les aventures de Huckleberry Finn de Mark Twain, El gran Gatsby de Scott Fitzgerald, Matar un rossinyol d'Harper Lee, Beloved de Tom Morrison, A la carretera de Jack Kerouac, El vigilant al camp de sègol de JD Salinger, El raïm de la ira John Steinbeck, A sang freda de Truman Capote, Por qui toquen les campanes d'Ernest Hemingway...

8005267129001
Jonatahn Franzen acaba de publicar la seva nova novel·la, Cruïlles. Foto: EFE

Lliure i correcte

Entre les aportacions més contemporànies a aquesta llista interminable, sempre han destacat dos noms: La broma infinita de l'enyorat talent sublim David Foster Wallace i el seu amic Jonathan Franzen (sense oblidar-nos de George Saunders, David Eaggers o Michael Chabon). Un catàleg exclusiu en el qual Franzen va ser inclòs amb la publicació de la brillant Llibertat (Columna, 2011), i en el qual ara suma una nova referència amb Cruïlles (Empúries, 2021), primer lliurament d'una trilogia sobre la família i la societat americana de les tres últimes dècades durant un període de profunda crisi moral, un projecte que va idear perquè se'n va adonar que mai no havia escrit sobre religió. Cruïlles ha estat traduïda, amb tot el que comporta traduir a Jonathan Franzen, per Mireia Alegre i Anna Llisterri.  

"No soc creient, però la religió és més important del que pensen moltes persones", apunta Franzen, que assegura tenir una gran preocupació sobre la mitologia i una "greu crisi en la fe de la racionalitat". Per a l'autor de Les correccions (Butxaca, 2011), els reformistes, els activistes gaudeixen pensant que els éssers humans poden millorar i jo hi soc arrelat en una literatura que creu que la gent no canvia. Els humans no canviem. I si ho fem és temporalment, per tornar a pitjor."

Només cal mirar al nostre voltant, insisteix Franzen: "Jo miro als Estats Units i hi ha gent que pensa que les vacunes són més perilloses que el coronavirus i que Trump va guanyar les eleccions de carrer". I també, ha agregat, existeix la creença que si tots conduíssim cotxes elèctrics se salvaria el planeta. "Com es relaciona tot això?", s'ha preguntat l'escriptor.

Secrets de família

Encrucijadas s'inicia el 23 de desembre de 1971 quan a Chicago (EUA) s'anuncia una gran nevada. Russ Hildebrandt, pastor en una església progressista d'un barri residencial, està a punt d'alliberar-se d'un matrimoni que considera dissortat, tret que la seva esposa Marion, que també porta una vida secreta, se li anticipi. Clem, el fill gran d'ambdós, torna a casa de la universitat impregnat d'un moralisme extrem que l'ha fet prendre una decisió que causarà estralls en el seu pare. La seva germana Becky, fins aleshores la reina de la seva classe en l'institut, ha virat bruscament cap a la contracultura.

El tercer fill, el brillant Perry, que s'ha dedicat a vendre droga als seus companys de curs, s'ha proposat de tornar-se una millor persona, mentre que el més petit, Jay, intenta obrir-se camí entre la incertesa i la sorpresa. Així, tots els Hildebrandt persegueixen una llibertat que els altres membres de la família, cada un pel seu compte, amenacen de coartar.

8010541444001
Encrucijadas és el primer lliurament d'una trilogia sobre la família i la societat americana. Foto: EFE

Una teràpia adventista

Franzen ha recordat com en la seva joventut va formar part d'un grup relacionat amb la religió durant sis anys i va entrar "de ple" en un món que no tenia res a veure amb la seva vida familiar, en el que hi havia molts joves de famílies amb problemes que "arribaven a aquesta espècie de teràpia adventista". Encrucijadas, ha recalcat, és una novel·la diferent de totes les anteriors, ja que, encara que a vegades se li ha considerat autor de "novel·la familiar", als seus altres llibres era una cosa instrumental: "I com m'havien anomenat novel·lista de família durant 20 anys vaig pensar que seria una petita broma" escriure sobre això de veritat.

Els que sí que apareixen a totes les seves novel·les són els matrimonis, i no especialment feliços, indica: "Potser perquè quan jo era adolescent els meus pares es barallaven molt, es queixaven l'un de l'altre i jo era al mig. Per això em vaig convertir en novel·lista, perquè venien a mi a parlar-me dels altres," recorda Franzen.

Franzen va ser elegit el 1996 entre els millors joves novel·listes nord-americans per la prestigiosa revista Granta, data fins a la qual havia escrit dues novel·les, però va ser el 2001 quan va publicar Les correccions, amb la qual va obtenir el National Book Award i el Premi James Tait Black Memorial i va ser finalista dels Pulitzer i PEN/Faulkner. Posteriorment va arribar la seva reeixida Llibertat i el 2015 va publicar Puresa (Empúries, 2015).