John Irving visita Barcelona dins la seva gira europea per presentar la seva darrera novel·la L'avinguda dels misteris, un text que en la seva edició americana ha rebut excel·lents crítiques. L'han publicat Edicions 62 en català i Tusquets en castellà. El protagonista de l'obra és un nen que es cria als abocadors mexicans, i que més tard triomfa com a novel·lista als Estats Units. Part de l'obra es desenvolupa a Oaxaca, i part a Filipinas; és un contrast front a bona part de l'obra d'Irving, que es desenvolupa al Canadà o als Estats Units. Ell ho justifica dient que és "el més internacional dels escriptors nord-americans", perquè entre les seves influències hi ha, bàsicament, autors estrangers: assegura que molts compatriotes seus no només són molt nacionals, sinó que fins i tot se'ls pot considerar escriptors regionals, perquè només descriuen la seva zona.

El tema dels nens 

John Irving va començar a escriure aquest llibre fa molts anys. De fet, ell reconeix que és normal que es passi quatre o cinc anys per documentar-se per a una obra, i quatre o cinc més per escriure-la. En aquest cas, s'ha superat. El 1988 va començar a donar voltes a la possibilitat de fer una pel·lícula sobre l'explotació de la infància als circs, i va començar a plantejar-se la possibilitat de fer-ho a l'Índia. Però després de viatjar a l'Índia va decidir traslladar l'argument a Mèxic. Va fer diversos viatges a aquest país, però en un moment determinat va decidir deixar córrer la pel·lícula i centrar-se en una novel·la. Creu que la novel·la "té més possibilitats quan parles de períodes de temps grans, de personatges que passen de la infància a l'edat adulta". I, malgrat tot, no descarta que en el futur es pugui fer una pel·lícula. Vol deixar passar un temps abans de posar-se a arreglar el guió.

Religió i moral

Irving assegura que amb el canvi d'escenari a Mèxic, l'argument guanyava en profunditat i en credibilitat. Un dels motius per reubicar la seva novel·la a Mèxic es troba en l'extensió de la religió catòlica. A l'obra hi apareixen nombrosos sacerdots, que gestionen orfenats. Però Irving mostra una gran desconfiança cap a l'Església com institució. Els seus personatges tenen una gran fe, però desconfien de la seva institucionalització. Ell assegura que, en les seves estades a Mèxic, va tenir una experiència d'aquest tipus: "vaig veure que la gent creia en la Verge, en els misteris, però no en les lleis, en els rituals, en les institucions".

Els setanta

L'Avinguda dels misteris es desenvolupa en dos períodes de temps, al 1970, i quaranta anys més tard quan Juan Diego, el protagonista, reviu el seu passat. Irving confessa que sempre havia volgut col·locar en les seves novel·les un nord-americà desertor, i que va ubicar la trama durant la guerra del Vietnam per fer creïble aquest personatge, el "gringo bueno". El protagonista, Juan de Diego, creix, però sempre està retornant al passat, per a Irving: "És un nen dels setanta que no s'ha fet gran".

Un món incòmode

El món de John Irving és un món que inclou aspectes profundament inquietants: la sida, els abusos sexuals, els avortaments, els nens orfes, l'explotació infantil... I malgrat la duresa d'algunes descripcions, Irving descol·loca al lector incorporant alguns elements amb punts de fantasia, com la noia que llegeix el pensament, o els miracles de la verge. Alguns dels seus personatges desafien obertament la moral del seu temps: es transvesteixen, deserten, tenen relacions homosexuals...

Creador de renom

John Irving va estudiar als Estats Units, però més tard es va desplaçar a Viena. El 1967 va publicar la seva primera novel·la, però va fer-se famós el 1978 amb El món segons Garp. Algunes de les obres d'Irving han passat al cinema; en bona part perquè ell sempre s'ha interessat molt en aquest mitjà i també s'ha dedicat a escriure guions. El 2000 va aconseguir un Òscar al millor guió adaptat amb The Cider House Rules. Ara està preparant el guió d'una minisèrie basada en El món segons Garp. Els seus llibres traduïts han tingut molt d'èxit, com Una dona difícil, Fins que el trobi o En una sola persona. A Barcelona hi té un públic molt fidel.

Una novel·la o un guió es tenen que dibuixar

Poca productivitat

Irving no escriu molt. Entre un llibre i altre sempre deixar passar un període de 3 o 4 anys. Ell assegura que tot i que domina molt bé la mecanografia, escriu els guions i els llibres a mà: "Una novel·la o un guió s'han de dibuixar. S'han d'escriure ben poc a poc. S'han de pensar. Justament per això quan escric a l'ordinador faig molts errors, i quan escric a mà no en faig gairebé cap". Assegura que encara trigarem bastant en tenir el seu proper llibre a les nostres mans.