John Berger (1926-2017) va ser un escriptor que cultivà diversos gèneres: des de la novel·la al guió cinematogràfic i televisiu, passant per l’assaig i la dramatúrgia. Aquesta varietat també es veu reflectida en els temes que planteja. Fins al 15 d’octubre La Virreina Centre de la Imatge acull una de les antològiques més grans que s’hagin dedicat mai a l'autor. John Berger. Permanent red compta amb seixanta dibuixos i collages que documenten la producció artística de l’autor britànic. La mostra ha estat comissariada per Valentín Roma. Cada sala de l’exposició està dedicada a un tema diferent que ell tractà en les seves obres, ja fossin pictòriques o teòriques. Per exemple, hi ha una sala enfocada a l’estudi que realitzà dels humans a partir de la seva relació amb els animals. Aquest pensament el desenvolupa en el seu llibre Why look at animals? (1980). La mirada que projecten els animals vers als humans és una manera diferent de comprendre el nostre comportament. En canvi, hi ha una sala on s’exposen les il·lustracions que creà per a un dels seus poetes preferits; Mahmud Darwix (1941 - 2008). Són dibuixos a la tinta carregats d’una gran dimensió estètica i poètica.
Tanmateix, en totes les seves obres sempre hi ha un enfocament polític, que sovint gira al voltant de les migracions i de la classe treballadora. Berger es va posicionar fermament en contra del capitalisme, de la segregació de classes i del mercantilisme de la cultura. Un exemple d’aquest últim cas són els programes que va realitzar per a la BBC, on debatia sobre diferents temes artístics des d’una perspectiva marxista. El més famós es titula Ways of seeing (1972), amb només quatre episodis de 30 minuts dirigits i produïts pel director de cinema Mike Dibb (Leeds, 1940).
L’escriptor britànic és conegut a escala global. Per tant, aquesta exposició és una manera de recordar i aprofundir en tota la seva trajectòria artística. Ara bé, si no es coneix massa la seva figura, és difícil fer-se’n una idea tan sols a partir d’aquesta mostra. A mesura que avances en el recorregut de l’exposició, la percepció de com podia ser Berger com a persona i com a artista pot canviar constantment. D’una banda, observem Pare al llit de mort (1976), una obra estremidora i que encongeix el pit, ja que és un retrat que va fer de son pare al cap de pocs minuts de morir. D’altra banda, podem ser espectadors d’una conversa entre John Berger i l’escriptora Susan Sontag (1933 - 2004), on advertim importants diferències de mentalitat.
De fet, aquests dos escriptors, juntament amb Roland Barthes (1915 - 1980), completen un tríptic expositiu amb el qual La Virreina ha abordat tres autors centrals en la comprensió dels límits ètics i ideològics de les imatges durant la segona meitat del segle XX. Si en una cosa estan d’acord Sontag i Berger és que escriure és una responsabilitat, i aquest tríptic expositiu ho corrobora.