El català continua essent poc present al món del joc i del lleure. La situació de la llengua està molt lluny d'estar normalitzada. És un dels àmbits, com el cinema, en què encara és clarament minoritària i fins i tot marginal. Al món dels jocs de taula tampoc té una posició predominant. Malgrat tot, a les botigues hi ha una tímida presència de jocs plenament catalanitzats o, com a mínim, amb les instruccions en català. Devir és una de les grans empreses del sector, amb presència a Catalunya, Espanya, el Brasil, Portugal, els Estats Units, Xile... Joaquim Dorca, soci-director de l'empresa, assegura que ells han apostat pel català en els jocs de taula, no només per una qüestió de mercat, sinó perquè creien que és el que cal fer. Però també reconeix que publicar en català suposa accedir a d'altres segments del mercat amb un cost no gaire superior al de la versió castellana.

La Plataforma denuncia discriminació

La Plataforma per la Llengua recorda que des del 2010, amb l'aprovació de la Llei del Codi de Consum, tots els jocs i joguines comercialitzats a Catalunya haurien d'incloure les instruccions, els advertiments de seguretat i la composició en català. Però en realitat, la llei no es compleix. Només un 6% dels jocs, segons un estudi de la Plataforma, inclou d'alguna forma el català. Les grans empreses del sector, com Playmobil, Lego, Barbie o Fisher Price, no respecten els drets lingüístics dels catalanoparlants.

L'oferta de Devir

Devir no només tradueix alguns dels millors jocs del mercat internacional, sinó que crea els seus propis productes. Té una línia de producció de títols en català, de temes relatius a Catalunya. Entre aquests s'hi troben jocs com Victus, inspirat en la novel·la d'Albert Sánchez Piñol, o Enigmàrius i Verbàlia, dues obres de jocs de paraules realitzades entre Màrius Serra i Oriol Comas. El públic català ha mostrat molt d'interès per aquest tipus de jocs (de Verbàlia se n'han venut 8.000 exemplars). Un joc de temàtica catalana, 1714: El cas dels catalans, es va editar simultàniament en català i en anglès. Va haver-hi una reacció visceral de públic espanyol perquè no havia sortit en castellà. "Ens volien pelar. Si hagués sortit en anglès només, no hauria hagut cap problema", comenta Xavier Garriga, director editorial de Devir. També editen en versió trilingüe (català, castellà i portuguès) tots els jocs de la línia infantil. A més a més, publiquen en català els jocs més venuts, com Catan o Carcassone. En català, Catan ja ha venut 15.000 exemplars. Tot i que queda molt lluny encara dels 220.000 exemplars de Catan en castellà, Devir considera que el fet de vendre la versió en català permet un augment sensible de les vendes. I assegura que, si altres companyies no fan jocs en català, no és per un problema econòmic, sinó, senzillament, "per mandra".

Els sectors més marginals

El català, malgrat tot, té molt poca sortida en determinats cercles d'aquest món. Gairebé tots els jocs de rol i els jocs per a adults es distribueixen només en castellà. I els afeccionats a aquests jocs, per més militants del català que siguin, usen el castellà en els seus jocs, perquè han assumit el castellà com la llengua d'ús en aquest àmbit. El català és molt poc present, també, al sector del còmic. Més enllà de les historietes infantils, és difícil trobar obres de còmic en català (ni tan sols es venen en català els clàssics best-sellers de la Marvel). Devir es planteja començar a publicar, el 2017, còmic i llibre infantil i juvenil en català: de fet, la companyia ja té una important línia de publicació de còmic en portuguès.