Aquest dimecres al vespre ha mort Joana Biarnés als 83 anys. Biarnés va ser la primera fotoperiodista de l'Estat espanyol. Però als anys vuitanta va deixar la fotografia desencantada per com evolucionava el sector, i durant 20 anys no va tocar una càmera (va obrir un restaurant a Eivissa). Va passar a l'oblit, però des de fa un temps s'havia tornat a recuperar la seva figura, amb exposicions, llibres, articles a premsa, un documental... Això li va tornar a donar forces i fins i tot s'havia animat a tornar a agafar la càmera, tot i que tan sols tenia un 30% de visió. Biarnés se'n va en un moment dolç de la seva carrera professional, quan la seva tasca passada es veia reconeguda. Les fotografies de Biarnés són testimonis excepcionals de la història d'Espanya en els darrers temps del franquisme, però també són imatges que demostren una mirada peculiar, molt femenina, sobre la seva època. La fotògrafa terrassenca va rebre la Creu de Sant Jordi el 2014.

Imposar-se en el món de la fotografia contra tots els obstacles

Joana Biarnés va començar a treballar al món de la fotografia com a col·laboradora del seu pare, que feia reportatges de partits de futbol. Va aconseguir imposar-se com a professional a desgrat del rebuig que generava una dona fent aquesta tasca, tradicionalment masculina. Havia arribat a rebre espectaculars esbroncades quan un àrbitre de futbol pretenia expulsar-la de la zona de fotògrafs a un partit i ella s'hi resistia. Fa un any, encara recordava que quan arribava a molts esdeveniments li preguntaven "On és el fotògraf?"; i apuntava que es va haver de guanyar el seu prestigi amb un plus d'esforç. Va començar usant una vella Leika que li deixava el seu pare i comprava el material a terminis a la cèlebre botiga Arpí. Va estudiar periodisme, però ningú no volia contractar-la per fer una feina que tradicionalment estava reservat als homes. Per això va dedicar-se durant algun temps a la fotografia publicitària i a la fotografia de moda.

Les riuades del Vallès

Les primeres fotografies que va publicar a premsa van ser un reportatge de la gran riuada del Vallès de 1962, terriblement dur i complex. Més tard, Emilio Romero la va reclutar per al diari Pueblo, on la fotografia tenia un paper molt rellevant, en un temps en què la televisió encara no aconseguir fer arribar imatges al públic de forma molt directa. Va ser la primera fotògrafa contractada per a un diari.

Joana Biarnés Efe

Foto: Efe.

Entre famosos

Joana Biarnés aportava una mirada moderna a una Espanya, la del tardofranquisme, que es debatia entre la modernitat i el tradicionalisme. Entre les seves fotografies icòniques hi trobem les dels Beatles a Madrid (que va aconseguir colant-se al seu hotel pujant pel muntacàrregues), però alhora hi ha imatges de Carmen Polo, esposa de Franco, anant a un espectacle de Raphaël. Entre els qui va fotografiar hi trobem totes les icones del franquisme: Marisol, Paco Landa, Carmen Sevilla, Sara Montiel... Biarnés mantenia magnífiques relacions amb famosos tan diferents com Joan Manuel Serrat o la duquesa d'Alba. Va fer nombrosos retrats de Dalí, però també de Lola Flores i la seva família, dels Bosés... Però alhora, Biarnés imprimia de frescor les seves obres: feia moltes fotos al carrer, buscava models afeccionats, intentava donar una perspectiva diferent a les seves fotografies, seguia les darreres novetats de la moda...

L'optimisme d'una creadora peculiar

Com a reportera de premsa, Biarnés va aportar a la seva fotografia una visió femenina, però també la seva peculiar alegria de viure. L'any passat feia balanç de la seva vida, amb admirable optimisme: "Tot el que m'ha passat a la vida, bo o dolent, ha valgut la pena". Biarnés afirmava que ella, al llarg de la vida havia hagut de lluitar per a consolidar el seu lloc, "havia estat molt valenta". I tot i que va fer moltes fotografies a famosos es reivindicava, sobretot, com a fotoperiodista de carrer: "M'ha agradat molt el carrer, que és on he tingut millor diàleg amb la imatge".