Al Palau Robert es ret homenatge a la fotògrafa Joana Biarnés (Terrassa, 1935) amb l'exposició: Joana Biarnés. A contracorrent. L'exposició recull 90 fotografies de la fotoperiodista, que corresponen al període en què va treballar per al diari Pueblo, de 1963 a 1973. L’exposició, comissariada pel fotògraf Chema Conesa i produïda per la promotora cultural La Fábrica amb el suport de la Fundació Photographic Social Vision, es podrà visitar del 27 d’octubre al 2 d’abril. Abans ja s'havia pogut veure a Madrid i a Saragossa. I com que l'exposició no dóna abast per mostrar el seu extens treball, s'ha publicat un llibre que inclou més obres de la fotògrafa. 

53.Marisol Biarnes 07520010

Reportatge de Marisol a Torrejón de Ardoz 1967. © Joana Biarnés

Recuperar el personatge

L'exposició es planteja com una reivindicació d'un personatge oblidat, al que es valora especialment pel fet d'haver estat una dona pionera al seu camp (va ser la primera fotògrafa contractada per un diari, el mític Pueblo). I com a reportera de premsa va aportar a la seva fotografia una visió femenina, però també la seva peculiar alegria de viure. Chema Conesa, comissari de l'exposició, ha recordat que la fotografia periodística acostuma a passar molt ràpid, però que a vegades amb el temps pot recuperar-se i donar-li una nova perspectiva. 50 anys més tard, les fotografies de Biarnés prenen un nou valor, com a testimonis de la història d'Espanya en els darrers temps del franquisme. Però Conesa destaca que si aquestes fotos avui continuen arribant a l'ànima, és perquè Biarnés té una mirada molt peculiar, i que posa tota la seva sensibilitat en les fotografies.

Joana Biarnés Efe

Joana Biarnés a l'exposició sobre la seva obra. Foto: EFE.

Contra els estereotips

Biarnés, que va deixar la fotografia als anys vuitanta, celebra que la seva obra hagi tornat a la llum pública i agraeix la tasca de tots aquells que l'han fet possible: "Cadascuna d'aquestes fotografies em duu a moments molt especials", afirma. Ella va aconseguir imposar-se com a professional a desgrat del rebuig que generava una dona fent aquesta tasca, tradicionalment masculina. Recorda que quan arribava a molts esdeveniments li preguntaven "On és el fotògraf?", i apunta que es va haver de guanyar el seu prestigi amb un plus d'esforç. Va començar usant una vella Leika que li deixava el seu pare i comprava el material a terminis a la cèlebre botiga Arpí. Va estudiar periodisme, però ningú no volia contractar-la per fer una feina que tradicionalment només feien els homes. Va dedicar-se durant algun temps a la fotografia publicitària i a la fotografia de moda. Les primeres fotografies que va publicar van ser algunes de la gran riuada del Vallès de 1962. Afirma que "va ser un dels reportatges més durs de la meva vida". Més tard, Emilio Romero la va reclutar per al diari Pueblo, on la fotografia tenia un paper molt rellevant, en un temps en què la televisió encara no aconseguir fer arribar imatges al públic de forma molt directa.

6 riuades Terrassa 1962

Vies del tren penjades al seu pas per la riera de les Arenes. Terrassa, 25 de setembre de 1962. Foto: Joana Biarnés.

Satisfacció pel temps viscut

Biarnés recorda que va tenir molts entrebancs i moltes dificultats per dedicar-se a la fotografia (són espectaculars, per exemple, les esbroncades que va rebre quan un àrbitre de futbol pretenia expulsar-la de la zona de fotògrafs a un partit). Biarnés afirma que ella, al llarg de la vida "ha estat molt valenta". Tot i que va fer moltes fotografies a famosos (amb alguns dels quals va mantenir molt bona relació) es reivindica com a fotoperiodista de carrer: "M'ha agradat molt el carrer, que és on he tingut millor diàleg amb la imatge".  Va passar una vintena d'anys sense tocar la càmera, desenganyada en la frivolitat en què queia el sector; va deixar la professió de fotoperiodista i va dedicar-se a la cuina: va obrir un restaurant a Eivissa. Però avui en dia continua fent fotos, malgrat que té una malaltia de la vista que li dificulta enfocar. Tot i que només li queda un 30% de visió; pot treballar gràcies a l'ajuda dels mitjans digitals. També està tancant projectes fotogràfics que tenia començats fa anys. I se sent molt satisfeta d'allò que ha viscut: "Tot el que m'ha passat a la vida, bo o dolent, ha valgut la pena".

87. toreros BIARNES

Moment divertit entre dos toreros a la plaça de toros Las Ventas. Madrid, 1967. Foto: Joana Biarnés.

Espanya de toreros i famosos

Joana Biarnés aporta una mirada moderna a una Espanya que es debatia entre la modernitat i el tradicionalisme. Entre les seves fotografies icòniques hi trobem les dels Beatles a Madrid (que va aconseguir colant-se al seu hotel pujant pel montacàrregues), però alhora hi ha imatges de Carmen Polo, esposa de Franco, anant a un espectacle de Raphaël. Bona part de l'exposició és un repàs a les icones del franquisme: Marisol, Paco Landa, Carmen Sevilla, Sara Montiel... També presenta galeries de personatges populars ancorats al passat. Però alhora, Biarnés imprimia de frescor les seves obres: feia moltes fotos al carrer, buscava models afeccionats, intentava donar una perspectiva diferent a les seves fotografies, seguia les darreres novetats de la moda... 

73. RocioDurcal 082 Biarnes 0054 26

Rocío Durcal durant el rodatge de Las Leandras d’Eugenio Martín. Madrid, 1969. Foto: Joana Biarnés.

Entre els grans

Biarnés feia moltes fotografies al carrer, improvisades: "És el cor el que et diu el moment de disparar", explica la fotògrafa, que reconeix que "primer disparava i després demanava permís". Però també va ser una fotografia volguda per la jet set. Molts dels seus reportatges van ser possibles perquè Biarnés tenia magnífiques relacions amb famosos tan diferents com Joan Manuel Serrat o la duquesa d'Alba. Va fer nombrosos retrats de Dalí, però també de Lola Flores i la seva família, dels Bosés...

El llibre

S'ha aprofitat la presentació de l'exposició al Palau Robert per donar a conèixer una novetat editorial sobre el tema: Joana Biarnés. Disparant amb el cor (editat en català i castellà per Blume i per la Fundació Photographic Social Vision). Sílvia Omedes, de la Fundació, ha definit el llibre com: "Un tros de vida d'una dona extraordinària". El volum, a més de compilar moltes fotografies de Biarnés, compta amb dos pròlegs de Chema Conesa i de la fotògrafa Natalia Figueroa, uns textos escrits per la mateixa Joana Biarnés, i una biografia de la fotògrafa realitzada per Jordi Rovira. Sílvia Omedes anuncia que no és el llibre definitiu sobre la terrassenca perquè encara hi ha moltes fotografies de Biarnés que no s'han localitzat. La figura de Biarnés va començar a ser recuperada el 2015, quan es va estrenar el documental Joana Biarnés, una entre tots, de Jordi Rovira i Óscar Moreno. Poc després, La Fábrica va publicar un llibre de la col·lecció Photobolsillo sobre l'autora. Aquesta exposició, amb el seu pas per Madrid, Saragossa i Barcelona, ha acabat de consagrar el personatge.

 

Foto de portada: Salvador Dalí vestit de clown amb una model. © Joana Biarnés.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat