Agramunt, hivern de 1469 o primavera de 1470. Joana Nicolau, amant de l’infant Ferran (futur Rei Catòlic), portava una nena al món; de condició il·legítima, però que tindria un paper molt actiu al costat del seu pare. Joana d’Aragó-Nicolau va rebre el reconeixement i el cognom del pare; va ser dotada amb les rendes reials de la seva vila nativa; va ser casada amb l’home més ric de Castella; va ser sospitosament propera a l’escenari del crim de Felip el Bell, el gendre i rival del seu progenitor; i va tenir una relació molt estreta -i no sempre asèptica- amb la seva germanastra petita Joana (Toledo, 1479), mal anomenada "la Boja". Joana d’Aragó-Nicolau, la primogènita catalana de Ferran totalment ignorada per la historiografia oficial espanyola, es revela com un personatge clau en els convulsos anys de formació de la monarquia catòlica.

Gravat d'Agramunt (segle XVII) obra de Beaulieu   Font Pinterest
Gravat d'Agramunt (segle XVII), obra de Beaulieu / Pinterest

D’on venia Joana d’Aragó-Nicolau?

Segons la investigació de la historiadora Virginia Costafreda, Joana -la filla- va ser engendrada a Tàrrega en algun moment de la primavera de 1469, durant les negociacions matrimonials de Ferran i Isabel a Cervera. Els cronistes de l’època relaten que, en el decurs d’aquelles negociacions, Ferran va tenir dues relacions extramatrimonials paral·leles amb dues noies de la zona: amb Aldonça Roig d’Ivorra (Cervera, circa 1451) i filla d’un dels seus negociadors; i amb Joana Nicolau (Agramunt, circa 1454) i de qui es desconeix la seva filiació. A Alfons, el fill de Ferran i Aldonça, se li va procurar una carrera eclesiàstica que és relativament coneguda, per què va estar a punt de culminar a Roma. I a Joana, filla de Ferran i Joana, se la va destinar a tasques d’intel·ligència a favor dels interessos polítics del seu pare

Ferran, Aldonça i Alfons   Font Arxiu ElNacional
Ferran, Aldonça i Alfons / Arxiu 'ElNacional'

Quina relació va tenir Joana amb el seu pare durant la infantesa?

En el decurs de la seva vida, Ferran va tenir diversos fills il·legítims. Però només amb els dos primers, i amb les respectives mares d’aquelles criatures, hi va tenir una relació molt especial. Fins i tot, es pot ben dir que, hi va tenir una relació més estreta que amb els seus fills legítims. I a la inversa. Alfons, fill d’Aldonça, va destacar per la lleialtat cap a la figura del seu pare. I el seu pare li ho va reconèixer quan, en el seu testament, el va nomenar regent de la Corona catalano-aragonesa fins a l’arribada de Carles de Gant (1516-1518). I Joana va ser proveïda amb unes importants rendes (les rendes reials que generava Agramunt) i va ser educada en els cenacles cortesans. Ferran va designar la seva germana Joana i la mestra Estefania Carròs (docent dels plançons de la família reial); tutora i educadora, respectivament, de la petita Joana.

El casament de Joana

No es conserva cap imatge de Joana d’Aragó-Nicolau, però les fonts documentals apunten una gran semblança física de la petita amb la seva tieta materna Joana. Aquesta podria ser la causa que explicaria l’estreta relació que, sempre, van mantenir la germana i la filla del Catòlic. El 14 de setembre de 1476, Joana d’Aragó i Enriquez -germana de Ferran i de 21 anys d’edat- era casada amb el rei Ferran I de Nàpols -cosí de Ferran; i també de Joana; i de 53 anys d’edat-. Joana -la germana- desapareixeria transitòriament de la cort de Barcelona; però mai es desentendria de la seva neboda. Els dos germans Trastàmara es van conjurar per a protegir Joana Nicolau i, sobretot, la petita Joana; i ben aviat, li van buscar un matrimoni avantatjós. En un primer moment van enviar representants a negociar amb la casa ducal de Milà i amb la casa reial d’Escòcia.

Felip i Joana   Font Museu d'Art de Viena
Felip i Joana / Museu d'Art de Viena

Joana, duquessa de Frias

Però la condició il·legítima de Joana va impedir l’èxit d’aquelles legacions. I, llavors, seria quan es va optar per casar-la amb Bernardino Fernandez de Velasco y Mendoza (Burgos, 1454), duc de Frias, Conestable de Castella (màxima autoritat militar del regne) i l’home més ric de la Corona castellano-lleonesa. Joana es convertia en la duquessa de Frias; però el més sorprenent d’aquell recorregut no era la destinació, sinó el temps emprat. Joana va ser casada passada la trentena, un fet absolutament inusual entre els elements de l’estament aristocràtic. I no per causes físiques: els ambaixadors estrangers a la cort de Barcelona la descriuen com una dona d’una bellesa extraordinària, amb una gran semblança amb la seva tieta paterna, la reina de Nàpols. Ni tan sols per causes socials (era cobejada per quasi totes les famílies aristocràtiques peninsulars).

Joana, l’alfil de Ferran

L’única causa que podria explicar aquesta demora, seria el paper extraordinàriament important que, sempre -fins i tot després del matrimoni- va jugar al voltant de la figura de Ferran. Joana -la filla- va ser l’alfil de Ferran a Barcelona. I quan va ser casada, va fer el mateix a Burgos, seu de la noblesa funcionarial castellana que, sempre, havia desconfiat del "viejo catalanote". A Burgos es va produir un fet que dibuixa a la perfecció la relació pare-filla: la mort de Felip -el gendre i rival de Ferran per a la regència de Castella- es va produir a casa de Bernardino i Joana, després de l’estrany desenllaç d’una, encara, més estranya malaltia. Prèviament, havia estat Joana -la filla il·legítima- la qui havia informat el Catòlic que el gendre Habsburg mantenia totalment aïllada i incomunicada Joana -la Boja- reina legítima de la corona castellanolleonesa.

Mapa de la costa de Terranova (segle XVII)   Font Bibliothèque Nationale de France
Mapa de la costa de Terranova (segle XVII) / Bibliothèque Nationale de France

Joana i Joana

Bernardino i Joana -la catalana- van ser els únics familiars que van acompanyar Joana "la Boja" en el seguici fúnebre que traslladava el cadàver de Felip a Granada. A mig camí; Joana, en avançat estat de gestació va parir Caterina (1506). En aquell tràngol, Bernardino i Joana van fer de padrins de la futura reina d’Anglaterra. Però el més sorprenent seria que Joana -la catalana- es convertiria en l’ombra i en la confident de Joana -la castellana-; malalta i reclosa, fins a l’extrem que és difícil esbrinar on començava una i on acabava l’altra. Com a mínim hi ha un detall molt sospitós: la llicència per a viatjar a Terranova i fundar una Casa de Contratación al Nou Continent, signada el 29 d’octubre de 1511 per Joana d’Aragó a favor de Joan d’Agramunt "catalan y natural de Lérida". Quina de les dues Joanes era la que realment signava?.