El 17 de novembre l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, anunciava que Joan Subirats i Humet seria el nou Comissionat de Cultura, després del trencament del pacte de govern a l'Ajuntament de Barcelona a Comú amb el PSC, que va deixar Jaume Collboni sense el càrrec de regidor de Cultura. Avui, Subirats ha presentat les grans línies del seu projecte a la premsa i als càrrecs de Cultura de l'Ajuntament. Subirats confessa que la situació no és molt normal, amb el pas de tres persones en el càrrec en una sola legislatura: la comissionada Berta Sureda, el regidor Collboni i ara ell mateix. Malgrat tot, ha agraït la tasca professional de l'equip tècnic de l'ICUB, que ha permés mantenir la continuïtat en les activitats culturals del consistori a desgrat d'aquests problemes. I ha anunciat que a l'octubre s'iniciarà un festival biennal en què els grans filòsofs compartiran les seves reflexions per les places de Barcelona.

L'Ajuntament: aposta per la Cultura

Subirats ha tret pit que l'Ajuntament destina prop d'un 5% del seu pressupost a cultura,  molt més que altres institucions (ha destacat que la Generalitat no arriba a l'1%). Amb això ha apuntat que l'Ajuntament ha assumit moltes funcions que depassen les seves estrictes competències. Tot i que ha acceptat aquest fet, ha reivindicat també més implicació d'altres institucions en la vida cultural barcelonina. Per exemple, ha denunciat el fet que Barcelona és l'única província que no té biblioteca provincial i ha recordat que fa 10 anys que es va dissenyar el projecte de biblioteca a l'Estació de França però que no hi ha encara recursos per a finançar-la. Subirats ha reivindicat més compromís del Ministeri de Cultura en inversions a la ciutat. I ha afirmat que també està molt preocupat per la qüestió de la reclamació dels endarreriments de l'IVA de les subvencions a les institucions culturals, cosa que "posa en perill" algunes d'elles. Subirats afirma que ha demanat una reunió amb el ministre de Cultura o amb el seu secretari d'Estat per a tractar aquests temes, i apunta que en principi el tema de l'IVA cultural "sembla que va ben encaminat".

Projectes pendents

A preguntes dels periodistes, Subirats ha respost sobre les infraestructures pendents que té l'Ajuntament en l'àmbit cultural. Ha assegurat que el model de gestió de la Casa de les Lletres, al 22@, continua debatent-se, però que l'Ajuntament no té dubtes de que serà un equipament cultural, i que el projecte arquitectònic continua endavant. Subirats afirma que el consistori està disposat a posar-lo a disposició del món editorial si això ha de servir per al rellançament la capitalitat editorial catalana. En canvi, no està decidit el futur dels pavellons Victòria Eugènia de Montjuïc, que podrien dedicar-se a activitats culturals. Subirats ha apuntat que el problema bàsic és l'estat de l'estructura, que va ser construïda per ser usada durant uns mesos el 1929 i ja fa gairebé un segle que es va acabar. Subirats ha afirmat que l'Ajuntament està fermament decidit a una ampliació de la seu històrica del MUHBA, que permetria estendre el període històric que es presenta, avançant cap a l'actualitat, però assegura que s'està pendent de tenir el pressupost necessari. També ha afirmat que el Borsí del carrer Avinyó esdevindrà un equipament cultural, bàsicament al servei del barri, però que el projecte encara no està concretat. En canvi, sembla molt més bloquejada la iniciativa d'instal·lar una sucursal del Museu de l'Hermitage de Sant Petersburg a Barcelona. Subirats afirma que el projecte no està prou concretat, encara, com per a confirmar-lo. El nou comissionat s'ha mostrat decidit a impulsar les fàbriques de creació, tot i que reconeix que en alguns casos no s'han integrat prou als barris. En canvi, ha posat com a model la Fabra i Coats, on s'integren molts equipaments de servei al barri de Sant Andreu, alhora que la fàbrica de creació.

Model de màxim impacte

Subirats ha reivindicat la celebració a la ciutat de molts petits festivals literaris i cinematogràfics, front a la convocatòria d'un únic esdeveniment central. En aquest sentit ha apostat per mantenir una "experiència d'èxit", la dels festivals existents. Assegura que amb aquesta dinàmica es crea un pòsit que és molt enriquidor per a la ciutat, perquè garanteix la màxima participació dels barcelonins. En aquest sentit, Subirats ha afirmat que no vol condicionar totes les lògiques de Barcelona a l'arribada del turisme.

La polèmica de la música als locals

Pel que fa a les normatives que limiten els concerts de música en directe a locals com bars, Subirats ha apuntat que cal facilitar la difusió de la música de proximitat, perquè és la forma de mantenir viu l'univers musical barceloní. Daniel Granados, assessor de Subirats en l'àmbit cultural, ha reconegut que hi ha problemes amb la normativa actual, a desgrat de que ja es va modificar, perquè només permet fer música sense elements acústics, una regla que limita molt les possibilitats d'oferir concerts. Però ha apuntat que l'Ajuntament està discutint unes ordenances més adequades amb tots els agents implicats, que suposarien ampliar la possibilitat de fer actuacions en directe a bars i locals.

Drets dels treballadors subcontractats

En els darrers mesos, les protestes dels treballadors subcontractats per empreses culturals que treballen per a l'Ajuntament de Barcelona han causat greus problemes a diversos museus. Subirats ha reconegut que les condicions d'aquests treballadors no són les idònies i ha apuntat que persistiria en la línia ja iniciada per Berta Sureda de lluitar per millors condicions de treball en el sector. Valentí Oviedo, gerent de l'ICUB, ha assegurat que l'Ajuntament prendrà mesures perquè les empreses subcontractades per als seus equipaments respectin més els drets laborals dels seus treballadors. Això es farà mitjançant els plecs de contractacions que es vagin signant a partir d'ara per a les diferents infraestructures culturals.

Les grans línies estratègiques

Subirats ha assegurat que, tant per compromís personal com pel de Barcelona en Comú, valora la cultura, sobretot, perquè serveix per "reforçar les capacitats d'agenda de la gent". En aquest sentit ha afirmat que la seva gran aposta és per la igualtat d'accés a la cultura: "No n'hi ha prou amb que una ciutat tingui equipaments per a tothom, si hi ha gent que no té les capacitats per a accedir-hi". Ha afirmat que "cal polititzar el debat de la cultura": tot discutint qui guanya i qui perd amb les infraestructures culturals, amb els projectes i amb les iniciatives. Per això ha afirmat que es potenciarien tots els serveis dirigits a acostar la cultura a la gent, especialment aquells dirigits a les 40 biblioteques de la ciutat, amb 900.000 persones amb carnet, i que constitueixen l'equipament més ben valorat pels ciutadans i han esdevingut "un autèntic pol cultural de primer nivell".

Els grans pensadors del món, als carrers de la ciutat

Subirats ha anunciat que amb l'alcaldessa estan estudiant la possibilitat de preparar un festival de tardor-hivern, que es començaria aquest any, a l'octubre (en el que hi participarien moltes entitats de la ciutat: l'Ateneu, el CCCB, el festival de filosofia Barcelona Pensa...). Amb aquest festival, inspirat en les grans biennals, es voldria situar els grans noms del camp del pensament al carrer, durant una setmana, en contacte directe amb la ciutadania. I a l'entorn de la festa de Santa Eulàlia, al febrer, s'està pensant en organitzar un segon cicle sobre ciència, ciutat i dona.