Joan Báez (Staten Island, Nova York, 1941) va ser, als anys seixanta i setanta, un dels mites de la cançó protesta. Ara està a punt de tancar la seva carrera amb una gira de comiat, que passarà, el 15 d'agost, pel Festival de Cap Roig, organitzat per la Fundació Bancària "la Caixa" als jardins d'aquest castell de l'Empordà. Les entrades seran a la venda a la web del festival a partir del proper dilluns.
Una cantant compromesa amb Catalunya
Fa molts anys Joan Báez va incorporar al seu repertori una cançó tradicional catalana, que cantava en català: Rossinyol. Fins i tot la va gravar en el seu disc Gracias a la vida. Malgrat tot, diuen que el 1977 Baez va passar per Barcelona, i que no va entendre gaire perquè els catalans s'entestaven en cantar en una llengua minoritària. I ho argumentava assegurant que ella el que volia era un món unit, sense nacions. Més tard, no se sap si pel seu contacte amb la Liz Castro, va anar canviant la seva posició respecte al catalanisme. En el seu concert al Palau el 2015, Joan Baez, per sorpresa, va cantar "Més lluny", de Lluís Llach. I tan sols fa uns mesos va signar el manifest "Let Catalans Vote", amb el que es revindicava que es deixés votar sense problemes als catalans.
Joan Baez el 1966. Foto: Ron Kroon / Anefo (Nationaal Archief).
Mite de la lluita pels drets civils
Diuen que quan tenia 13 anys l'oncle de Joan Chandos Báez la va dur a un concert del cantant Peter Seeger que la va impactar. Als 15 anys, Joan Chandos Báez va sentir un discurs de Martin Luther King i va decidir sumar-se a la seva causa. A partir d'aquí va començar a involucrar-se en la lluita pels drets civils i per la justícia social, potser per influència de la seva família, de religió quàquera. Als anys seixanta, amb la Guerra de Vietnam, es va convertir en una figura clau de la cançó de protesta, mitjançant una combinació de folk, country i pop.
Joan Báez és famosa com a compositora i lletrista de temes com Here's to You (la cançó dedicada als anarquistes Sacco i Vanzetti que va ser musicada per Ennio Morricone per a la pel·lícula Sacco i Vanzetti), però també ha estat la més famosa intèrpret d'algunes de les cançons de grans autors com Peter Seegers, Bob Marley, Leonard Cohen o Bob Dylan, parella de la cantautora durant una temporada. Ha versionat poetes com García Lorca o Walt Whitman. Durant un temps, Báez va sortir amb Steve Jobs, cofundador d'Apple.
Báez, que habitualment tocava sola amb la seva guitarra acústica, va debutar als grans escenaris al Festival de Folk de Newport del 1959, va gravar el seu primer disc l'any 1960. Els seus tres primers àlbums ja es van convertir en grans èxits.
El 1969 va arribar al seu moment més àlgid de la seva carrera amb la seva participació al Festival de Wookstock; més tard també va participar en el famós Concert for Bangladesh, amb motiu de la repressió de l'exèrcit paquistanès contra la població de la zona.
Després de passar un mes en presó per la seva participació en una acció contra la guerra del Vietnam, va ser, el 1966 al massiu concert de Washington pels drets civils. Malgrat tot, més endavant va protestar pels abusos contra els drets humans comesos pel govern del Vietnam. Més tard es va implicar en la lluita contra la pena de mort, pels drets dels LGTB, contra la guerra del Golf i en contra de la pobresa.