L’any 1951 Burt Lancaster va protagonitzar Jim Thorpe All American, biopic sobre un dels més complets atletes de tots els temps i també un dels més injustament tractats.  

Jacobus Franciscus "Jim" Thorpe va néixer el 28 de maig de 1888 a una reserva índia de l'estat d'Oklahoma. Nadiu de la tribu Fox i Sauk i descendent per via materna de Black Hawk (Falcó Negre), el mític gran cap d'aquesta tribu, va rebre el nom tribal de Wa Tho Huk (Sender brillant).

A 16 anys Jim va ingressar a l'internat de l'Indian Collage de Carlisle, una institució dedicada a l'ensenyament de nens indis. Tot i que ja despuntava com una força de la natura (ja aleshores media 1,83 metres i pesava 80 quilos), va ser allà on va tenir el seu primer contacte amb el món de l’esport. Jugava a i ho practicava tot: beisbol, atletisme, bàsquet, lacrosse, futbol americà… En aquest últim esport i sota el seu liderat Carlisle va conquerir el campionat nacional nord-americà i en dues ocasions ell va ser inclòs en l'All-American, selecció dels millors futbolistes amateurs de cada temporada. Un palmarès que va completar amb el campionat d'atletisme universitari de 1912 aconseguint tres primers llocs, dos segons i un tercer. El següent repte per a Thorpe serien els Jocs Olímpics que aquell mateix estiu se celebrarien a Estocolm. 

Els d’Estocolm van ser els Jocs en què per primera vegada es van programar les proves combinades de pentatló i decatló. Thorpe va arrasar en totes dues disciplines. A més a més, també va participar en la final de salt d'alçada, prova en què va quedar quart amb una marca d’1,87 metres, i en la de salt de longitud (setè amb 6,89). "Permeteu-me, senyor, que el feliciti. Vostè és el més meravellós atleta que han vist els segles", li va dir el rei Gustau V de Suècia.

Als Estats Units l’esperaven com l’heroi que era, sent el protagonista d’una multitudinària desfilada per les avingudes de Manhattan. La vida el va somriure fins que un periodista va destapar que en els estius de 1909 i 1910 Thorpe havia cobrat 70 dòlars mensuals per jugar amb un modest equip de les lligues americanes de beisbol. Com encara passa avui dia, els esportistes universitaris eren amateurs i com a tals tenien totalment prohibit rebre cap compensació econòmica. Una norma que se saltaven inscrivint-se en les competicions amb noms falsos. La ingenuïtat de Thorpe el va dur a apuntar-se amb el seu nom real. 

L’Amateur Athletic Union (AAU) dels Estats Units li va retirar la seva condició d'esportista aficionat, i el Comitè Olímpic Internacional (COI) el va desposseir de les seves medalles i rècords. En solidaritat amb Thorpe, els atletes que havien quedat en segona posició en les dues proves (el noruec Ferdinan Bie i el suec Hugo Wislander, respectivament) es van negar a rebre les medalles d'or. Aquestes van romandre oblidades durant dècades al Museu Olímpic de Lausana.

Esportista superdotat, Thorpe va aconseguir revifar-se de la batacada olímpica jugant per alguns dels millors equips del moment de les lligues de futbol americà, beisbol i basquetbol. Però va tornar a recaure quan va finalitzar la seva trajectòria esportiva, retirada que va coincidir amb la mort del seu primer fill. 

Fora dels terrenys de joc, Thorpe va tenir una vida marcada per diversos capítols tràgics: a 8 anys el seu germà bessó va morir a causa d'una meningitis, amb 18 es va quedar orfe de pare i mare, es va divorciar en dues ocasions… Quan va morir el seu primogènit per una epidèmia de grip va caure en una profunda depressió agreujada per l’alcoholisme. 

Jim Thorpe, a qui el cinema havia honorat amb el biopic All American protagonitzat per Burt Lancaster, va morir el 28 març de 1953 malalt de càncer, arruïnat i alcoholitzat. No va ser fins tres dècades més tard, el 1982, que  l’aleshores president del COI, Joan Antoni Samaranch, va restituir l’honor olímpic de Thorpe entregant als seus hereus les dues medalles d'or que li havien estat injustament retirades.