El Museu Reina Sofía de Madrid va estrenar aquest dimarts l'exposició 'La bondadosa crueldad', de León Ferrari (Buenos Aires, 1920-2013), un artista argentí guanyador de diversos premis internacionals que sempre ha hagut de conviure amb la polèmica. La seva obra, que ara arriba a Madrid gràcies a una donació dels hereus, il·lustra com va fer de la provocació una arma de lluita política.
Abans d'entrar a l'exposició, el Museu de la capital adverteix que algunes de les imatges que es mostren poden ferir la sensibilitat dels espectadors. Però aquest és el llegat de Ferrari. L'ús de símbols religiosos per denunciar la guerra, l'abús dels governs, les estructures de poder i la normalització de la violència són les claus que defineixen la seva obra.
A Juicio Final, de la sèrie Excrementos, una escena de la Capella Sixtina apareix tacada per excrements d'ocell per tal de denunciar l'arbitrarietat de la justícia, mentre que la seva obra més icònica, La civilización Occidental y Cristiana, està formada per un Crist crucificat sobre un avió militar estatunidenc, figura que va utilitzar per denunciar la naturalització de la violència per part de la societat. La primera obra ha estat donada al museu, mentre que la segona, que va ser censurada amb polèmica en la seva primera exposició, segueix sent propietat dels hereus.
La bena abans de la ferida
Ferrari és un dels grans noms de l'art per la transcendència de la seva obra i per la seva influència en diverses generacions d'artistes. Segons va assenyalar el director del Museu Reina Sofía, Manuel Borja-Villel, comptar amb la donació de la família ha estat "tota una sort".
"Ningú té l'obligació de veure l'exposició, el museu té una gran oferta. Els museus han de ser llocs de llibertat, refugi i acollida, si no s'hi pot debatre sobre els terrors de la història, tampoc s'hauria de poder representar teatre grec", va dir. "Ell no critica les creences religioses, però sí que jutja la utilització de certes imatges", va afegir.
El llegat de Ferrari
León Ferrari va ser un artista reeixit de la seva generació. El seu pare, arquitecte i pintor d'esglésies, li va dir que estudiés una altra cosa perquè amb l'art no es guanyaria la vida. I així ho va fer, ja que va estudiar enginyeria. Després, però, de manera autodidacta va començar a construir la seva obra, fonamentada en l'escultura, la poesia i el collage.
Al llarg de la seva vida es va haver d'exiliar al Brasil i va perdre a un fill, Ariel, en la dictadura argentina, però tot i així “es va sobreposar a aquests fets”, va explicar un dels comissaris, Javier del Olmo. La seva obra no neix amb l'objectiu de provocar, sinó des de “el respecte i la recerca, coneixia els temes que tractava”, va afegir.
El llegat de Ferrari ha rebut tantes crítiques com premis internacionals. Part de les seves peces es troben en l'exposició permanent del MoMA i en institucions de tot el món, i, entre molts reconeixements, va rebre el Lleó d'Or de la Biennal de Venècia (2007).