Escric aquestes línies en l'aniversari de la revolta antipolicial d'Stonewall Inn l'any 1969, un bar propietat de la màfia molt popular entre les persones més marginades del Greenwich Village: transvestits, drag queens, efeminats, xaperos i vagabunds. El mateix dia que m'assabento a través d'un comunicat a les xarxes socials que la nova regidora de cultura de Valdemorillo, de Vox, prohibeix la representació teatral d''Orlando', de Virginia Woolf, perquè "el protagonista passa de ser un home a ser una dona i denúncia les diferències que això significa". Serà casualitat —o no— que tingués previst parlar-los avui d'en Jean Genet, aprofitant que el lectorat hispanoparlant té l'oportunitat de llegir, per primera vegada sense censura, Diario del Ladrón, l'obra més autobiogràfica del gran autor francès que va aprendre l'ofici de lladre, mendicant i prostitut (qualitats imprescindibles per poder sobreviure de l'escriptura) a Barcelona.
La imatge que té Genet de Barcelona continua sent la imatge literària d’aquesta ciutat que tenen els francesos
“Genet és un autor que sempre m'ha interessat moltíssim”, m’explica la Lydia Vázquez Jiménez, emblemàtica traductora de la francòfila editorial madrilenya Cabaret Voltaire. “Soc especialista en filologia francesa, especialment en literatura llibertina del segle XVIII, i també del XX com a docent. En el meu programa incloc a Genet. Estudiem la seva vida, la seva obra, el seu tipus d'escriptura i la temàtica que li interessava: els barris baixos, l’ambient carcerari, la crònica de successos, el crim, la perversió, i tot amb una sexualitat molt marcada. Va ser un autor fidel a la seva obra. També m'encanten les seves pel·lícules. Quan Miguel i Pepe, els editors, i jo ens vam assabentar que Gallimard-La Pléiade per fi anava a treure a França aquest text sense censurar que s'havia publicat clandestinament l’any 1948, de seguida van demanar els drets i vaig rebre l’encàrrec de traduir-lo. Ha estat un retrobament amb Genet molt bonic, perquè, com sempre dic, el traductor o la traductora és el millor lector o la millor lectora d'un llibre”.
Barcelona: el crim, la carn, la ploma
Si no el coneixen, serà perquè probablement haurien de llegir més. Jean Genet (París, 1910-1986), de pare desconegut i mare prostituïda que l'abandonà amb set mesos, neix predestinat a la rebel·lia. Adoptat per uns pagesos del Morvan que l'estimen i el protegeixen, Jeannot és un bon alumne al col·legi i ajuda com a escolà a l'església, però és un nen taciturn i poc sociable. En aquesta època descobrirà el seu gust pels noiets i també pels homes de més edat, als qui freqüenta a l'atzar de les seves aventures. El seu primer robatori, amb deu anys, el marca com "el Lladre", així amb majúscula, destí vocacional que més endavant sacralitzarà mitjançant l'escriptura en captivitat. El crim, la carn, la ploma. Després de diferents i atzaroses fugides de centres d'aprenentatge i cases de tutors, els tribunals l'assignen, l'any 1926, a la colònia penitenciària agrícola de Mettray fins a la seva majoria d'edat, tancament que l'estigmatitzarà per a tota la vida.
Per a ell Barcelona és una escola de crim i de prostitució
Als divuit s'enrola a la Legió estrangera i viatja a Síria i el Marroc, països que el marcaran profundament, però l'excessiva disciplina d'aquest cos li resulta insuportable i deserta. S'obren davant d’ell dos horitzons laborals: la prostitució i el robatori. Vagabundeja pels baixos fons, les comissaries i les presons de Marsella, Itàlia, Iugoslàvia, Àustria, Txecoslovàquia, Polònia, Andalusia i, molt especialment, Barcelona, on signa el seu primer text conegut: una carta a l’escriptor André Gide, a qui a penes coneix, demanant-li diners.
Continua Vázquez: "Està clar que Barcelona, com Marsella, va influir-lo moltíssim. Ambdues ciutats són països a part: dues urbs internacionals i portuàries on tot és possible, sobretot en els baixos fons, que és el que a ell li interessa. Per a ell Barcelona és una escola de crim i de prostitució; és allí on aprèn, on es prostitueix, i on es fascina per aquesta mena de gent i per aquesta mena de cossos. Ell fa del lleig el bell: com més marcat ha quedat un cos per les vivències que ha hagut de patir, més l'atreu. I això ho troba sobretot a Barcelona. La ciutat li marca tant positivament com negativament ho va fer la presó de Mettray. Aquest mal és el que ell sacralitzarà a Barcelona. Ell li dona molta importància a Espanya en general, i a la ciutat comtal en particular. La imatge que té d'ella continua sent la imatge literària d’aquesta ciutat que tenen els francesos. Ells s'imaginen Barcelona tal com ell la va narrar, i a la ciutat no li queda més remei que assumir aquesta imatge mític-literària que l'escriptor ha contribuït a forjar."
La redempció a través del crim
L’any 1937 torna a França fet tot un expert en “l’art de robar”, que executa només segons determinades regles, la qual cosa l’enorgulleix i l’allibera. Llàstima que les autoritats no ho vegin igual. Passa per un rosari de presons com La Santé i Fresnes, on comença a llegir compulsivament, composar poemes i escriure la seva cèlebre trilogia hagiogràfica de novel·les: Nuestra Señora de las Flores, Milagro de la Rosa i l’avantdita Diario del Ladrón, la seva obra més emblemàtica i també la més autobiogràfica.
Les lleis de Vichy contra l'homosexualitat es van mantenir després de l'alliberament, gairebé fins a l'actualitat
Tots aquests llibres van publicar-se per primera vegada clandestinament, però mai de manera anònima: “Genet imita a Gide en això de signar”, segueix la traductora. “No té por d’anar a la presó (de fet, ja hi és). La seva manera de sortir de l'armari va ser explicar-lo en els llibres, al contrari que va fer Proust, que també ho era, però no es va atrevir mai a explicar-ho en primera persona. A França són els anys de la gran guerra, el règim de Vichy, després la guerra d’Indoxina… En els anys 40 la censura està en plena vigència tant per a textos polítics com per a llibres que es considerin subversius pel seu caràcter pornogràfic. Els homosexuals van estar perseguidíssims durant la Segona Guerra Mundial, enviats a camps de concentració; i França no va ser una excepció. Els homosexuals, jueus o no, queien com a mosques. I en aquestes circumstàncies va escriure Genet. Pensa que l'homosexualitat va estar prohibida a França fins a l’any 1982. Les lleis de Vichy contra l'homosexualitat es van mantenir després de l'alliberament, gairebé fins a l'actualitat”. La seva escriptura clandestina i carcerària, a mig camí entre la cruesa pornogràfica i el lirisme barroc de tints preciosistes o preciosos, va ser reeditada després per Gallimard en la seva versió expurgada i fins avui la més, per no dir l'única, difosa.
L'any 1944 li va d’un pèl de ser condemnat a relegació perpètua, però Jean Cocteau intervé a favor seu i surt de la presó, es torna sobtadament famós, es fa amic de Sartre (a qui dedica el seu diari, juntament amb Simone de Beauvoir), d’Angela Davis i els Black Panthers, amb els qui conviurà una temporada, i de William S. Burroughs i Allen Ginsberg, amb els qui es manifestarà durant la violenta Convenció del Partit Demòcrata l'any 1968.
“Jo vaig descobrir Genet als anys 80”, diu la Lydia. “Fins llavors, durant el franquisme, s’havia mantingut una censura fèrria per a tot escrit eròtic, encara més si feia olor d'homosexualitat. Diario del Ladrón va traduir-se l’any 1976, amb por i amb una certa voluntat edulcorant. A més es va partir de l'edició del 49; ni tan sols sabien que hi havia una edició anterior sense censurar. L'obra de Genet ha tingut molta importància a Espanya, especialment dins l’ambient homosexual-intel·lectual. Aquesta versió pot tenir més difusió perquè recuperem l'obra en tota la seva autenticitat. Hi ha diferències importants: paràgrafs sencers, escenes de sexe que s'havien suprimit completament, un vocabulari més cru i directe. És una pedra llançada contra la cara de tota la gatamoixeria que de nou ens envaeix… Quina por em donen les eleccions de juliol!”