Els que descompten la retirada imminent de Javier de Godó al capdavant de La Vanguardia s'emportaran un desengany (un altre) llegint l'entrevista que aquest mes publica l'edició espanyola de Forbes, una revista d'estil de vida.

—Té 74 anys, li passa pel cap la paraula jubilació?
—Tret que em passi alguna cosa seriosa i no pugui seguir, sóc dels que pensen que un no s'ha de jubilar.

Godó ja avança la seva intenció de seguir unes preguntes abans:

—Té al cap algun desafiament important per fer abans que es jubili?
—Molts.

"Mai deixar el paper"

A continuació afegeix: "A La Vanguardia i al Grup apostem per evolucionar i no per la revolució, encara que en matèria tècnica sí que hem fet una revolució [...] ens hem vist obligats a crear un bon web, un diari digital, un iPad que pugui suportar arxius en format PDF, etc. I, atenció, el més important és no deixar mai l'edició en paper. El paper és preceptiu per a mi, és d'una gran importància, i encara que les tirades caiguin (em costa entendre que el paper desaparegui, que no hi hagi llibres...). El paper és el que marca l'agenda de la vida, de la política... És molt més eficaç la notícia en paper que la de la ràdio o la televisió".

L'entrevistador insisteix: "Molts editors i directors de mitjans importants diuen que el paper té els dies comptats i aposten pel digital". La resposta és directa: "Mentre jo sigui editor de La Vanguardia mai no ho faré. Primer perquè no hi crec, en això, i perquè estic compromès amb el periodisme ben fet i amb el paper; segon, perquè ho considero un error; tercer, la monetització de la publicitat, fins ara, funciona millor en paper que en altres mitjans".

En una altra resposta clau per entendre la mentalitat de l'actual comte de Godó, respon així a què li fa por: "Em fa por de no adaptar-me prou, la qual cosa no significa haver d'adaptar-me del tot als temps moderns". Insisteix que el que li agrada és fer d'editor, que dedica a llegir La Vanguardia una hora i mitja cada dia i que "el poder, si se'n té, s'ha de fer servir poc".

"No sóc independentista"

Godó reconeix que el seu error més important potser ha estat "dimensionar massa les tècniques antigues [...]. Sí, he de reconèixer que, probablement, el taller està sobredimensionat, amb una distribució complicada i una mica antiquada, que caldria modernitzar, però el que costa és que els sectors sindicals, o els que treballen a les impremtes, entenguin aquesta nova realitat".

Sobre les relacions entre periodisme i poder polític, Godó les qualifica de "molt complicades", ja que "desgraciadament s'han implicat dos mons molt diferents, com són la política i la informació", però en el cas de La Vanguardia "ens hem mostrat sempre fidels als nostres principis, que són irrenunciables, com la moderació política, la llibertat de criteri i la pluralitat ideològica".

L'editor es defineix políticament en ser preguntat pel moviment sobiranista català. "Tothom té de dret a pensar el que vulgui. Jo no sóc independentista, però sí catalanista". De Mariano Rajoy assegura que "en línies generals és un bon president" i no es talla amb Joan Carles I: "Sóc fan del Rei perquè crec que, en general, ha tingut un regnat excepcional". De Felip VI, surt del pas: "Està molt preparat" i "fins ara ha estat molt prudent".