I am what I am, Je suis comme je suis, Yo soy lo que soy, Soc el que soc... Es pot cantar de moltes maneres i en molts idiomes, però el tema central de La jaula de las locas, s’interpreti com s’interpreti, és un cant a la llibertat.

La bogeria, les plomes, la purpurina i les sabates de taló s’han instal·lat al teatre Tívoli de Barcelona de la mà del musical La jaula de las locas. El muntatge és una versió musical d'una peça teatral de Jean Poiret, estrenada a Broadway el 1983: La cage aux folles. Ha arribat a la capital catalana sota la direcció d’Àngel Llàcer, que a la vegada és el protagonista de l’obra, amb Ivan Labanda com a coprotagonista i amb la direcció musical de la inseparable parella artística de Llàcer, Manu Guix.

La jaula narra la història de George (Ivan Labanda), el propietari d’un night club de varietats de Saint-Tropez, i Albin (Àngel Llàcer), la seva parella i l’estrella drag-queen del local. Albin és un transformista que actua sota el nom de Za-Za i s’alimenta dels aplaudiments del seu públic i l’amor de George.

Llàcer es posa en la pell de l’estrella del nightclub i es fa un bany de masses quan abans de l’entreacte interpreta I am what I am i abandona el teatre travessant la platea del Tívoli amb el públic dempeus; una escena que encanta al personatge i a l’actor.

La relació dels dos protagonistes es veu afectada quan el fill de George, Jean-Michele, anuncia que es casa amb la filla d’un diputat ultraconservador que està capficat en conèixer el pare i la mare del seu futur gendre. L’Albin s’haurà de disfressar i intentar convèncer els seus consogres que Jean-Michele ve d’una família conservadora.

Una superproducció

L’obra aterra a Barcelona en gran format, amb 23 actors i 8 músics, i amb una gran inversió de prop de 2 milions d’euros. És per això que la Jaula aspira a ser com els grans musicals de Broadway: 2 hores i mitja de música i coreografies i una orquestra de 8 músics que quan els escoltes sembla que en siguin el doble.

1.050 persones van enviar el seu currículum per participar a l'obra, i els organitzadors van fer el càsting a més de 600 persones, per a triar a la trentena de participants. Al llarg de l'obra hi ha 140 canvis de vestuari i s'interpreten 13 cançons.

“Un cant a la llibertat”

Ja ho explicava Llàcer quan es va presentar l’obra, La jaula de las locas és "un cant a la llibertat i que cadascú sigui com vulgui. Ara que sembla que les llibertats estan desapareixent o que està sortint més que no som lliures, és un molt bon moment per dir que soc qui soc i no me n'avergonyeixo", apuntava el director i actor. 

A la Jaula no es jutja ningú, ni pel seu interior ni pel seu exterior, i això és el que reivindica el musical, ser com ets sense que ningú t’impedeixi expressar-te. L’espectacle ja va néixer a Broadway per reivindicar el col·lectiu LGTBI i ho segueix fent a Barcelona 45 anys després: quan es va estrenar a Nova York ho va fer durant els primers anys en que la SIDA era una malaltia d’alt risc, però l’equip creatiu, tots ells homosexuals, van considerar que el show era ideal per donar suport als que patien la malaltia i a tot el col·lectiu. La jaula de las locas és el primer musical que es crea de temàtica gai.

Un himne del moviment LGTBI

La jaula de las locas fa riure, el sentit de l'humor dels personatges fa que mai hi hagi silenci absolut al teatre i que s'escapin riallades contínuament.

Ara bé, també té moments emotius, i si en destaca un és quan Àngel Llàcer interpreta I am what I am, la cançó més icònica del musical que va ser gravada per Gloria Gaynor i immediatament es va convertir en un dels himnes del col·lectiu LGTBI.

El musical es podrà veure al Teatre Tívoli durant uns mesos, encara no hi ha data per baixar el teló, i després viatjarà a Madrid.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat