El Festival Grec coprodueix el nou espectacle de Jordi Casanovas, Immunitat, un text d'encàrrec per parlar de la pandèmia i les seves derivades socials i polítiques que s'estrena el 6 de juliol a La Villarroel. Immunitat és com "un joc de pistes" escènic -segons ha il·lustrat Casanovas aquest divendres- dissenyat per fer una mena d'auditoria a la pandèmia. Sis personatges són convocats en un mostreig demogràfic després de la crisi sanitària per, precisament, millorar la gestió política en futures crisis. Però les seves fermes conviccions topen amb una condició: totes les decisions s'han de prendre per unanimitat. Així, la funció planteja també preguntes sobre els límits de la gestió democràtica i la complexitat del consens social.
Exercici demoscòpic
Jordi Casanovas proposa un joc de pistes escènic amb sis personatges que són arrossegats pels designis d'un algoritme de caixa negra (del qual no es coneix el funcionament intern). Convocats per participar en un exercici demoscòpic sobre la gestió de la pandèmia, els personatges i les seves fermes i diverses conviccions sobre la matèria són obligats a tenir un consens total per seguir avançant en aquesta prova-experiment aparentment benintencionat.
"És una ciència ficció de dues setmanes", bromejava el dramaturg avui, per com la proposta ressona en determinats usos ja vigents de l'algoritme en àmbits socials. I és que el text mira tant enrere -cap a la gestió de la pandèmia- com cap endavant, demanant-se què caldria canviar en el futur i, encara més important, si cal fer-ho des del consens total o no, guiats a cegues per algoritmes matemàtics, etc.
"Els personatges tenen valoracions respecte els dos últims anys, i ara paren i ho analitzen"
"Els personatges tenen valoracions respecte els dos últims anys, i ara paren i ho analitzen". Aquest és el punt de partida de l'obra, un "joc de pistes" perquè el públic vagi esbrinant quina és la posició de cada un dels sis protagonistes respecte les qüestions que se'ls plantegen. D'aquesta manera, la funció va creant una tensió dramàtica mentre va fent una auditoria de tot el que ha passat els últims temps i aventura què pot venir.
Consens obligatori
Un dels fils on s'agafa l'obra és el de la dificultat de trobar el consens social sobre què és més convenient en qualsevol situació. "Sempre han de votar unànimement, i això dóna peu a la pregunta de si és possible convèncer algú que pensa el contrari de tu", comenta Casanovas. Més que prendre partit pel consens total o pel criteri d'uns escollits, el dramaturg diu que es limita a plantejar el dubte sobre els límits del "punt d'entesa" entre els legítims pensaments contraris existents a la societat.
"Sempre han de votar unànimement, i això dóna peu a la pregunta de si és possible convèncer algú que pensa el contrari de tu"
Mercè Pons, Vicenta Ndongo, Borja Espinosa, Javier Beltran, Ann Perelló i Òscar Muñoz són els sis 'ciutadans' escollits per participar en aquest estudi demogràfic de conseqüències incertes. Tant, que avui no han volgut desvetllar gairebé cap detall dels posicionaments que porten els seus personatges al debat al qual han estat convocats.
Immunitat, d'altra banda, és el títol que finalment va escollir Casanovas per titular l'espectacle. No va ser fàcil, ha dit, però s'hi va decidir perquè el concepte "es podia jugar" des de pandèmia (immunitat a la malaltia, individual i de grup) i també com a metàfora dels anticossos que els ciutadans poden desenvolupar davant del sistema polític, de les injustícies, etc.