Tres dones que van ocupar llocs insòlits en la política, el dret o l'acció social al segle XX protagonitzen alguns dels perfils més desconcertants d''Heterodoxos', el volum col·lectiu coordinat per la periodista Emilia Landaluce i publicat per Editorial Debat. Lluny d'encaixar en etiquetes preestablertes, Federica Montseny, Mercedes Formica i Mercedes Sanz-Bachiller emergeixen a les pàgines d'aquesta obra coral com a figures que van incomodar tant els seus com al relat dominant.

Al seu retrat de Federica Montseny, Charo Lagares traça la figura d'una dona que va desbordar tots els marges possibles: anarquista, ministra en plena guerra civil, intel·lectual i escriptora incansable. El seu nomenament com a titular de Sanitat el 1936, la primera dona ministra a Espanya, la va enfrontar tant al masclisme llibertari com a la incomoditat institucional dels seus aliats republicans.

Defensora d'una revolució ètica més que política, Montseny es va mantenir fidel a la seva idea de llibertat individual, la qual cosa la va convertir en una presència incòmoda a tots els escenaris. Lagares la presenta com una figura coherent i contradictòria a parts iguals, marcada per la tensió constant entre les seves conviccions anarquistes i la realitat política que li va tocar afrontar.

Mercedes Sanz-Bachiller, vídua d'Onésimo Redondo, va ocupar un lloc central en la institucionalització de la caritat franquista. Al capítol que li dedica José María Albert de Paco, emergeix com una figura de poder silenciós que va saber traduir l'ideal nacionalcatòlic en estructures socials molt reals. Fundadora d'Auxilio Social i gestora eficaç d'una xarxa assistencial massiva, el seu perfil ha quedat sovint desdibuixat entre els discursos d'exaltació o condemna del règim. Albert de Paco traça el retrat d'una dona que va saber moure's entre el dogma falangista i la necessitat pràctica, eficaç a l'ombra i molt més complexa que el motlle ideològic en el qual se la sol encaixar.

Mercedes Fòrmica és retratada per Rosa Belmonte com una figura difícil de classificar dins del relat habitual sobre el franquisme i el feminisme. Advocada, escriptora i militant falangista en la seva joventut, va protagonitzar una campanya decisiva per reformar el Codi Civil i millorar la situació jurídica de la dona casada, especialment en casos de separació i violència domèstica.

Formica va promoure el canvi legal actuant dins del marc del franquisme, però les seves reivindicacions, sovint vistes com a massa avançades, van ser a vegades silenciades o minimitzades per les institucions franquistes. Alhora, la seva vinculació amb el franquisme la va allunyar dels corrents feministes posteriors. Belmonte ofereix el retrat d'una dona que va utilitzar les eines legals del seu temps per obrir espais d'autonomia femenina en un entorn hostil.

Montseny, Formica i Sanz-Bachiller se sumen a unes altres set figures recollides a 'Heterodoxos', des de Julián Besteiro a Demetrio Carceller Segura, passant per Gonzalo Fernández de la Mora o Ortega y Gasset, per compondre un retrat coral de personatges que van escapar a les categories polítiques o morals dominants. Lluny d'exaltar o jutjar, el volum coordinat per Emilia Landaluce proposa una lectura més matisada de personatges clau del segle XX espanyol, la trajectòria del qual va ser sovint simplificada o mal interpretada pel relat històric amb què durant dècades se'ls ha encasellat.