L'escriptor alemany Rudolf Wilhelm Friedrich Ditzen (Greifswald, 21 de juliol de 1893 - Berlín, 5 de febrer de 1947) més conegut pel seu pseudònim Hans Fallada, també va estar pres a Neumünster; de 1926 a 1928. Va ser condemnat per delictes comuns i va patir grans misèries a la presó. La ciutat de Neumünster té, encara avui, un premi amb el seu nom com a desgreuge.

La novel·la de la presó

Els records de la seva estada a la presó de Neumünster, i dels problemes que va tenir en sortir al carrer, van quedar plasmats en la novel·la Wer einmal aus dem Blechnapf frisst (1932). En aquesta novel·la Fallada explicava les males condicions dels presidis de la seva època, la gana que passaven els presos, la baixa qualitat del menjar i els maltractes constants. Però, sobretot, en aquesta novel·la Fallada deixava constància dels problemes que tenien els ex convictes per poder rehabilitar-se. Va ser aquesta novel·la, sobretot, la que va establir el vincle entre Fallada i Neumünster.

Vida i drama

Fallada va tenir una vida de novel·la. Des de molt petit es va sentir incomprés, perquè el seu pare, jutge, no se l'estimava. De jove va tenir forts problemes de salut; va ser tractat amb morfina i va acabar desenvolupant una forta addicció a les drogues, de la que mai se n'acabaria de sortir. Als 18 anys es va posar d'acord amb un amic de matar-se mútuament en un duel, com a forma de suïcidi, però si bé l'amic va morir, ell va sobreviure. Va cometre algunes estafes per financiar-se la seva addicció, i això el va dur a la presó de Neümunster. Als anys 1930 va començar el seu èxit literari. Va mantenir unes relacions tenses amb el nacionalsocialisme: tot i que rebutjava el nazisme (i va patir fins i tot una breu detenció), Fallada no va gosar enfrontar-s'hi, i durant els temps més àlgids del nazisme va escriure llibres desprovistos de contingut polític o que es limitaven a criticar la República de Weimar. En els darrers temps del nazisme va tornar a ser empresonat, acusat de voler matar la seva dona. Més endavant es revenjaria dels anys de silenci amb l'edició de Sol a Berlín, una novel·la sobre la dificultat de resistir al nazisme. A la fi de la Guerra Mundial va tornar a ingressar a una clínica de rehabilitació i va acabar morint com a conseqüència de la seva addicció a l'alcohol i a les drogues (que va retratar a la novel·la El malson). Malgrat tot, va ser un autor de gran èxit a Alemanya i també al món anglòfon. En català, Edicions del 1984 li ha traduït I ara què, homenet?, Sol a Berlín, Aquest cor que em pertany , Llop entre llops, El malson i L'home que volia arribar lluny.