El periodista Ernest Prunera ha guanyat el premi Nèstor Luján de novel·la històrica amb Quan s'allunyi la tempesta, una obra ambientada al segle IX en ple esfondrament de l'imperi carolingi. La novel·la, publicada per Columna, se situa inicialment l'any 843 amb la mort de l'emperador carolingi Lluís el Piadós -fill de Carlemany- i les lluites entre els seus successors, que també afecten la Marca Hispànica, terra de frontera entre cristians i musulmans que es converteix en territori en disputa, colpejat per ràtzies sarraïnes, conspiracions nobiliàries i ambicions de reis llunyans.

Els pilars de la nostra terra

En la presentació del veredicte del premi, Ernest Prunera (Sabadell, Vallès Occidental, 1973), periodista de professió, però historiador de vocació, ha comentat que la seva intenció inicial, quan va començar fa cinc anys, era "escriure una biografia de Guifré el Pilós, però la bibliografia és molt escassa, per la qual cosa el projecte es va anar convertint en una novel·la de l'època". En la documentació, l'autor es va basar principalment en el llibre Els primers comtes catalans, de Ramon d'Abadal, que li va servir per construir una història que "va anar creixent quan va aparèixer el personatge fictici de Marwan, que a més és homosexual". Segons l'autor, la novel·la "parla del desmembrament de l'imperi carolingi, que en aquell moment governava Carles II, rei de França".

Volia escriure una biografia de Guifré el Pilós, però la bibliografia és molt escassa, per la qual cosa el projecte es va anar convertint en una novel·la de l'època

Com si fos un capítol de la sèrie televisiva Succession, Prunera descriu l'enfrontament dels comtes carolingis Bernat de Septimània i el seu fill Guillem de Septimània amb els comtes bellònides (Belló, comte de Carcassona i el seu fill Sunifred, que a la novel·la comença sent comte d'Urgell i Cerdanya). Sense recórrer a la primera persona, "cada capítol està escrit des de la perspectiva d'un personatge, sigui Guillem, Bernat, Sunifredo o Marwan".

68038344404d7c376cfe119a9daa2ba38d92bc23w
Ernest Prunera ha guanyat el Premi Néstor Luján de Novel·la Històrica amb Quan s'allunyi la tempesta I Foto: Andreu Dalmau / EFE

 La intenció de Prunera és que "el lector gaudeixi tenint una visió de l'època del segle IX, vegi com estaven els comtats i l'imperi carolingi". Diu l'autor que a novel·la històrica és el gènere en què millor es mou; no debades, va debutar el 2020 amb una altra novel·la històrica mixta, L'or del rei', que "es movia entre l'actualitat i les guerres carlines". Lector habitual del gènere i de tot tipus d'assajos històrics, Prunera té com a "fars" en la seva literatura autors com Matilde Asensi o Ken Follett.

L'autor remarca que com "la novel·la es mou en un espai temporal que va de l'any 843 al 848, en cap moment es parla de Catalunya ni dels catalans, sinó dels comtats que ocupaven el territori, Gotia"

Segons l'editora de Columna, Glòria Gasch, es tracta d'"una novel·la d'èpica i introspecció" que compta amb un protagonista singular, el jove musulmà Marwan, capturat pels cristians i que es convertirà en preceptor del nen Guifré, que amb els anys es convertirà en Guifré el Pilós, el "pare" llegendari de Catalunya. No obstant això, l'autor remarca que com "la novel·la es mou en un espai temporal que va de l'any 843 al 848, en cap moment es parla de Catalunya ni dels catalans, sinó dels comtats que ocupaven el territori, Gotia". En nom del jurat, l'escriptora Maria Carme Roca ha dit que es va premiar la novel·la de Prunera per unanimitat, en considerar que "el segle IX, convuls i interessant, és un període poc novel·lat, potser perquè l'Alta Edat Mitjana és tan complexa que infon molt de respecte als escriptors, i també perquè hi ha historiografia". El jurat va valorar així mateix el període cronològic curt, el fet que la màgia plani per tota la novel·la i la coincidència de diverses religions que enriqueixen el panorama narratiu.