Guantánamo és realment, una vergonya per a la humanitat. És un territori on hi ha un absoluta buit legal: als presos allà tancats no se'ls aplica la legislació nord-americana ni la Convenció de Ginebra. No tenen dret a presumpció d'innocència, poden ser sotmesos a tortura i vexats, i quedar detinguts indefinidament, sense ni que tan sols hi hagi una acusació formal. Ara, un còmic explica la història de Mohammed al-Gorani, un noi txadià, resident a l'Aràbia Saudita, que va ser empresonat a aquest centre quan només tenia 14 anys. Guantánamo Kid. La verdadera historia de Mohammed El-Gorani ha estat escrit per Jérôme Tubiana, un periodista especialitzat en conflictes africans, i ha estat dibuixat per l'il·lustrador Alexandre Franc.
Història d'una trobada
Jérôme Tubiana coneix bé el continent africà. Va saber de l'existència d'al-Gorani perquè una ONG britànica, Reprieve, va fixar-se com a prioritat aconseguir el seu alliberament, ja que era un dels presos més joves del penal. El 2010, poc després que alliberessin al-Gorani, Tubiana va aconseguir trobar-lo al Txad, i va poder escoltar la seva història en detall. Tubiana se'n va adonar que es tractava d'una història excepcional, "no només pel fet de la injustícia de que en Mohammed ha estat víctima", explica Tubiana, sinó també perquè "és un personatge excepcional, per la seva resistència al sistema carcerari, a més d'un narrador extraordinari". Tubiana assegura que amb el temps l'ex pres de Guantánamo ha esdevingut, "un amic". Tubiana, per fer aquest còmic, es basa exactament en la història que li va explicar al-Gorani. Reconeix que això implica certa subjectivitat, i apunta que hi ha el·lipsis i inexactituds, però no errors. El periodista afirma que "Mohammed s'ha mostrat remarcablement exacte". Després de verificar les seves declaracions amb advocats, mitjans de comunicació i els testimonis d'altres presos, va poder contrastar la majoria de les seves afirmacions.
Un nano al lloc equivocat en el moment equivocat
Els avis d'al-Gorani van emigrar del Txad a l'Aràbia Saudita. Allà hi va néixer en Mohammed. Però no només no va obtenir la nacionalitat saudita, sinó que va estar sotmès a les dures normes de discriminació que apliquen els saudites als estrangers. Es va haver de dedicar a feines al límit de la legalitat, com la venda ambulant, i de molt jove es va convertir en un pillet. Però el seu somni era ser informàtic, i per això, amb els diners que va estalviar, als 14 anys, amb un passaport falsificat per simular ser major d'edat, va marxar al Pakistan, per aprendre anglès i informàtica. Al-Gorani, poc després de l'11 de setembre, va ser detingut per les forces de seguretat pakistaneses pel fet de dur un passaport fals. Seria transferit a les autoritats nord-americanes, que el van tancar a la base de Kandahar, a l'Afganistan, en condicions pèssimes. D'allà seria transferit a Guantánamo.
Resistir a la presó
Al-Gorani, mentre va estar en mans de les forces nord-americanes, mai no va ser tractat com un nen. De fet, mai no va ser tractat com una persona. Va ser torturat, una i altra vegada. Va ser vexat pels seus guardians. Va passar gana. Va passar fred. Va passar llargues temporades aïllat, sense saber ni si era de dia o de nit. Va ser interrogat per agents de l'FBI que es feien passar per advocats seus... Però no van aconseguir trencar la seva voluntat; sembla ser que al-Gorani va resistir-se a la presó amb totes les seves forces: va fer una vaga de fam, però va ser alimentat per via intravenosa, va organitzar actes de protesta contra els abusos dels guardians, va pegar-se sovint amb els oficials nord-americans, quan els guardians el maltractaven els llançava a sobre els cubells d'excrements, va filtrar a al-Jazeera els maltractes que es produïen, fins i tot en temps d'Obama... Va trigar molt en poder comptar amb un advocat. A la fi, després de l'ascens d'Obama al poder, va ser jutjat i alliberat. Havia passat vuit anys en mans del govern nord-americà. Va sortir amb lesions de la presó. Però mai no va ser indemnitzat.
L'odi?
Mohammed al-Gorani no va ser retornat a Aràbia Saudita: el govern d'aquest país no el volia, perquè el considerava sospitós de terrorisme. El van enviar al Txad. Però al-Gorani no coneixia la cultura txadiana, perquè allà no hi havia viscut mai, i no volia viure a aquest país, on no hi tenia res per fer. Va decidir anar al Sudan, però després de passar mil aventures, va ser detingut; va escapar i va tornar al Txad. En el moment de fer el còmic, l'ex pres de Guantánamo, segons Tubiana, passava per moments molt negatius; ara espera obtenir asil en algun país "on pugui viure una vida normal", una cosa que potser no resulti senzilla. Mohammed al-Gorani explica que a Guantánamo, entre els presos, mai no es preguntava sobre què havia fet cadascun i sobre qui era culpable. En un univers ple de càmeres i xivatos, sens dubte, aquesta era una estratègia de supervivència bàsica. Davant un sistema tan injust i hostil, la solidaritat dels presos era essencial. Entre ells es tracten de "germans", fins i tot després de sortir de l'infern de Guantánamo continuen ajudant-se. De fet, seria normal que al-Gorani hagués sortit ple d'odi de la presó, però segons Tubiana, "Mohammed sembla no tenir cap resentiment cap a Occident o els Estats Units, en general. A desgrat del que han viscut, aquests antics detinguts atenen a molts matisos, i fins i tot distingeixen els bons dels mals guardians... Ells distingeixen el poble americà i els simples executors, com els guardes, dels veritables responsables: en realitat, Mohammed tan sols té al seu objectiu a George W. Bush, ja que ell és el responsable legal, i directe de la injustícia que ell ha viscut". Tubiana afirma que "Aquesta història no ha arribat a la seva fi, i no hi arribarà, sens dubte, mentre Mohammed intenti viure una vida millor i escapar a la maledicció de Guantánamo".