Toni Galmés ha dibuixat algunes de les principals campanyes d'Òmnium Cultural. Però a més a més, és professor d'història de l'art a la Universitat de Barcelona i un apassionat del cartellisme. L'editorial Comanegra li ha publicat Groc. Història gràfica d'una lluita, un anàlisi a través de la il·lustració de l'extraordinària creativitat que ha generat la situació política en els darrers anys. Una visió de la política, a través de l'art, un art que a vegades ha resultat tremendament participatiu. La creació d'icones no ha estat un fenomen menor. Toni Galmés parla de "l'estètica de les emocions", i és que realment, una de les claus de tota l'evolució política recent ha estat la capacitat de generar entusiasme mitjançant la publicitat. El llibre de Galmés es presentarà aquest dimarts, Diada Nacional de Catalunya, a les 12h, a l'escenari 2 de la Setmana del Llibre en Català.
Clara Jané.
Dissenyadors i creadors anònims
La situació política dels darrers anys ha generat una dinàmica publicitària excepcional. Per una banda, molta gent s'ha involucrat, individual o col·lectivament en les campanyes polítiques (Galmés resalta que això s'ha produït, bàsicament, des de l'independentisme, perquè l'unionisme ha delegat molt més les seves posicions en l'Estat). La creació de símbols i icones ha sigut, realment una tasca col·lectiva de polítics, artistes i activistes. La participació popular en la propaganda del moviment independentista es va veure reforçada per un Estat que va tractar de bloquejar la publicitat del referèndum, amb incautacions de cartells, confiscació de materials a seus de moviments polítics, tancament de pàgines web, interceptació de trameses de correus... La impressora es va convertir en una eina de lluita i la mobilització general, l'única forma de compensar la repressió ideològica... Les organitzacions polítiques van posar a disposició dels ciutadans material de propaganda, però aquests, alhora, van fer gala d'una gran creativitat, generant nous materials i fins i tot nous símbols. A desgrat de tot, Groc se centra, bàsicament, en les campanyes majoritàries, encara que deixa constància de la imaginació popular.
Toni Galmés.
Anys de creació
Qui no recorda la samarreta negra amb la bombona del "Vull butà"? O el cartell de "Keep Calm and Speek Catalan"? O la boca tapada dels personatges de la Crida per la Democràcia? O l'onada de pintades i gràfics sobre els "Piolins"? O les banderes i domasos als balcons? O l'eclosió de llaços grocs per tanques, parets i passos de vianants? Des de la primera gran manifestació independentista del 2012 fins a l'actualitat, l'independentisme ha generat una gran campanya divulgativa (de la que les grans concentracions en formen part, amb la participació activa dels manifestants, transformats en actors). Groc repassa aquests vuit anys (també examinant, tot i que en lloc secundari, les il·lustracions unionistes). El 9-N, la Via Catalana, el referèndum de l'1 d'octubre, l'empresonament dels dirigents independentistes... Cada gir de l'evolució política ha anat acompanyat de la seva conseqüent creació gràfica. I Galmés ens les ofereix, tot respectant l'ordre cronològic...
Jordi Calvís.
En clau internacional
Toni Galmés no para de fer paral·lelismes entre les produccions polítiques generades pel procés sobiranista i les que van generar altres moviments polítics. Inevitablement, un dels seus referents és el cartellisme de maig del 68, molt relacionat amb el del procés per la seva rapidesa i efectivitat, però també troba relacions amb el moviment contra la guerra del Vietnam a les universitats americanes. I no manquen referents locals; evidentment Galmés passa pels agitats temps de la guerra civil, però també per les cèlebres mobilitzacions de la transició. Groc no és només el relat d'una història gràfica, sinó també l'explicació d'aquesta aventura a través del nostre passat més immediat.
Jordi Calvís.
Sense memes
El llibre de Galmés no és una història de la lluita independentista, sinó només sobre les il·lustracions que l'han acompanyat al llarg dels darrers anys. Ben sovint hem admirat el cartellisme de la guerra civil, i potser ara per ara molts no som conscients de la riquesa de la il·lustració política dels darrers temps. El llibre de Galmés ens ajuda ser conscients del valor documental i artístic d'aquestes proclames pensades per a ser efímeres... És una llàstima que aquest estudi no incorpori els abundants materials propagandístics sorgits a internet, en bona part fruit de la prolífica creativitat popular. Però probablement, per a agrupar a tots aquests, caldria tota una enciclopèdia.
Foto de portada: Bernat Solsona, cartell del 9-N.