En Gil Pratsobrerroca (Vic, 1996) va arribar a les llibreries el setembre del 2025 sense ser, estrictament parlant, un escriptor: venia d'haver escrit guions per a la televisió i la ràdio. Dotze mesos després, el seu primer llibre, El joc del silenci, (La Campana) ha venut més de 50.000 exemplars i s’ha convertit en un fenomen editorial que s'està traduint a nou idiomes i que aviat també saltarà a la pantalla. Potser no és casualitat: la seva novel·la està construïda com un artefacte de suspens, amb salts temporals, girs constants i un ritme que molts lectors han viscut gairebé com una sèrie. Entre els qui s’hi han enganxat i els qui n’han qüestionat la dimensió més literària, hi ha una pregunta que sobrevola aquest debut fulgurant: què té aquest thriller que ha aconseguit que tants lectors no el poguessin deixar? Pratsobrerroca repassa l’èxit inesperat de la novel·la, la resposta dels lectors i el futur d’una història que encara té molt camí per recórrer.
Ara just fa un any que ‘El joc del silenci’ arribava a les llibreries. Avui ja parlem de cinquanta mil lectors i onze edicions. Quan mires aquestes xifres, què és el que més et costa de creure?
Que hi hagi tanta gent que hagi empatitzat amb una història que em vaig inventar jo a casa. Tu estàs escrivint en un moment molt solitari a casa teva i no saps si hi haurà un retorn. Suposo que si ets un escriptor que has fet moltes novel·les, ja deus estar-hi acostumat, però jo com que és la meva primera novel·la, he flipat molt. Un paio em va dir: "Si hagués llegit el llibre deu anys abans, encara estaria amb la meva dona, perquè vam jugar molt a El joc del silenci, al tema d'amagar-nos coses". Quan algú t'explica això és molt impactant.
El primer no va agradar i vaig haver-lo de canviar perquè era una novel·la super caòtica. Vaig modificar-la i llavors ja va agradar molt
I un cop l'escrius, com és el procés fins que La Campana decideix publicar-te'l?
Jo havia treballat de guionista i tenia un manuscrit, perquè a mi m'agradava molt fer ficció i fer narrativa, i en aquell moment treballava amb en Marc Sarrats i ell havia publicat a La Magrana, i li vaig demanar si em podia presentar el meu manuscrit a Penguin. I em va ajudar. El primer no va agradar i vaig haver-lo de canviar perquè era una novel·la super caòtica. Vaig modificar-la i llavors ja va agradar molt.
T'esperaves aquest èxit?
Gens ni mica. Hi ha gent que també publica pel sol fet d'expressar un tipus d'art, un tipus de mirada sobre el món. I jo vaig fer una cosa que volia que agradés.
I t'expliques quina és la clau de l'èxit?
Crec que ha sigut el boca-orella. A Catalunya hi ha bastant aquesta part de comentar lectures, que és una cosa molt rica i molt bonica. I això és el que va fer que, sobretot per Nadal, hi hagués aquest boom de vendes. I sento que hi ha hagut com molta connexió amb el tema aquest de les relacions; en Jan i la Carla són aquesta parella aparentment perfecta, que a mesura que la vas coneixent, vas veient que hi ha una mà de merda que flipes.
A quantes llengües s'ha traduït i a quines?
Està pendent de traduir-se al turc, grec, holandès, portuguès, portuguès del brasil, polonès i italià. Ara mateix s'ha publicat ja en francès i castellà. I està passant una cosa molt maca, que és que vaig coneixent els traductors. I, per exemple, aquest dissabte vaig conèixer la traductora del turc, que em va dir que estava ja començant a mirar-s'ho i pensar com traduir-ho.
Al final, aquestes emocions tan fortes ens poden passar aquí com a Itàlia o Etiòpia
Tens pensat llegir-te’l en altres llengües?
No, perquè no sé aquests idiomes. Però em fa molta gràcia com arriben, perquè ara ja tinc el llibre en francès i castellà i trobo que és maco veure com es van acumulant a l'estanteria i és impactant.
Els comentaris dels lectors francesos o espanyols són gaire diferents dels catalans?
Sí que hi ha elements molt catalans, com el tema de la festa major, com el fet que la Valèria i la Carla juguen a un joc que es diu 'gallina poll', que potser és molt de Vic, hi ha elements molt d'aquí, però toca temes bastant universals, com el segrest d'una nena. Al final, aquestes emocions tan fortes ens poden passar aquí com a Itàlia o Etiòpia.
Se m'ha comparat amb en Joël Dicker, però hi ha una distància enorme
Però has percebut que els lectors francesos són diferents dels catalans?
No ho sé. Instagram et permet contacte amb els lectors; reps algun missatge d'algú que diu que li agrada molt el llibre i és molt maco. El que la gent més em diu és que se l'ha llegit amb un cap de setmana. Tu has passat un any escrivint un llibre i després ve algú i et diu: "Jo amb una tarda me'l vaig llegir”, i dius: "Hòstia, déu-n'hi-do".
Hi ha gent que et compara amb el Joël Dicker. Creus que hi ha alguna similitud pel que fa a l’estil, els girs psicològics, el ritme…?
Se m'ha comparat amb en Dicker, però hi ha una distància enorme. Ell és potser l'escriptor més gran que hi ha a Europa, un del top 10, i jo soc un paio que he començat ara. M'he fixat en com escrivia ell, però m'he fixat també en altres autors que m'agradaven. Hi ha elements, el compte enrere, aquestes coses que en Dicker també utilitza; tant de bo fos com ell, però encara em queda moltíssim.
Un llibre agrada quan el lector és capaç d'empatitzar amb els personatges. Per això la literatura és tan universal, perquè si està ben feta i la gent hi pot connectar, funciona en qualsevol context
Abans comentaves que és un llibre que ha funcionat molt bé amb el boca-orella, però en quin moment et vas adonar que no era només una novel·la, sinó que era ja un fenomen?
En el moment en què va començar a arribar gent que jo ja no coneixia de res. Donava per suposat que els amics i la família el llegirien. L’impacte més gran ve per Instagram, perquè no costa res enviar un missatge. Quan comences a rebre missatges o gent que et comença a seguir, t'adones que és cada cop més gran.
Com creus que una persona del Brasil, perquè m'has dit que es traduiria al portuguès del Brasil, pot connectar amb una història que passa al petit poble d'Arcavell, prop de la Seu d’Urgell?
Tothom hi pot connectar, fins i tot una persona del Brasil, perquè al final toca uns temes molt humans i ens generen unes emocions a tots per igual, tant si és la tensió com si és la por, com si és l'humor. Un llibre agrada quan el lector és capaç d'empatitzar amb els personatges. Per això la literatura és tan universal, perquè si està ben feta i la gent hi pot connectar, funciona en qualsevol context.
Una dona em va demanar que li dediqués el llibre al seu gos
I ara que ja ha passat un any i has pogut reposar una mica aquest èxit, hi ha alguna cosa que canviaries del llibre?
Hi ha una cosa, que és que vaig fer una cagada; vaig posar que hi havia una autopista a la Seu d'Urgell. I això la gent d'allà amb molta raó m'han dit: "Tio, no hi ha cap autopista, aquí tenim una nacional, una carretera”. I llavors això ja s'ha canviat i ara a les pròximes edicions ja no dirà l'autopista d'Arcavell, sinó que dirà la carretera o la carretera nacional.
Tens alguna anècdota curiosa amb algun lector o lectora?
Jo crec que l'anècdota més graciosa és que una dona em va demanar que li dediqués el llibre al seu gos, que es veu que va com començar a fer-ho amb altres llibres com una broma i ara ja sempre els té dedicats al seu gos. I vaig pensar: "Bé, doncs posem-ho." No ho sé, em sembla bé.
Potser l'hi llegeix en veu alta.
Potser l'hi llegeix, sí (riem).
Quan escrivies el thriller, tenies des del principi resolt tot el misteri o vas anar desencadenant la trama a mesura que anaves escrivint?
No, quan vaig començar a escriure’l ja estava tot pensat. Vaig fer un esquema previ, tot molt organitzat perquè a l'hora d'escriure no hi hagués coses que no controlés. Llavors vaig estar bastant de temps fent una mena de puzle perquè tot encaixés, i perquè tot funcionés em va portar bastant de temps. De fet, el tema de redactar en si va ser com engreixar aquest esquema.
I després de 50.000 lectors i tantes traduccions, podries dir que el llibre t'ha canviat la vida?
Suposo que sí que m'ha canviat la vida; és tot molt recent.
Has hagut d'aparcar feines? Perquè he vist que abans de publicar el llibre treballaves de guionista, no?
Els últims quatre anys havia treballat de guionista. Havia fet alguna cosa per TV3 i, ara, durant un temps curt, podré fer d'escriptor. El que passa és que sempre intento anar trobant altres feinetes que em vagin sortint. Rebo propostes de gent que vol fer algun projecte audiovisual i algunes ofertes les he acceptat com a coses petites. Aquest estiu, per exemple, vaig fer una col·laboració a Catalunya Ràdio sobre una secció que anava de crims.
És aquesta sensació que és el meu fillet i vull que vagi bé quan es converteixi en pel·lícula, en sèrie
D’El joc del silenci se’n farà una adaptació audiovisual. Què me’n pots explicar?
Durant l'any passat hi va haver 15 productores que es van interessar per fer l'adaptació i llavors vam fer un procés de seleccionar-ne una. l ara, el que ha de fer aquesta productora és trobar el canal o la plataforma que posi la pasta perquè es pugui gravar. Estem en aquest moment. És un tema molt llarg, no sabem quan passarà.
I com d'implicat estaràs en aquest projecte?
M'agradaria estar una mica al dia de què passa amb l'adaptació, perquè és aquesta sensació que és el meu fillet i vull que vagi bé quan es converteixi en pel·lícula, en sèrie. Però també hi ha aquesta part que a mi m'agrada molt escriure llibres i ara que puc fer-ho, m'agradaria poder estar al cent per cent amb això.
Si poguessis fer la carta als Reis i triar els actors que encarnen aquests protagonistes, a qui triaries?
Saps què passa? Que em fa molta il·lusió. O sigui, només pensar que s'adaptarà, ja em poso content. M'és igual qui ho faci mentre quedi bé.
Parlem, doncs, de la pròxima novel·la. Ja s'està coent?
La vaig fent, a poc a poc. Ha arrencat ja; el que passa és que hi ha una mica de pressió. La primera novel·la va ser totalment jugar i passar-ho bé i, en canvi, amb aquesta he de mantenir la qualitat de l'altra, perquè sé que la gent se’l llegirà. És com intentar confiar que vagi bé i lluitar amb la meva inseguretat que pugui anar bé.
Seguiran els mateixos personatges, la trama tindrà lloc a Arcavell? Ens pots avançar alguna cosa?
No, la segona novel·la vull que sigui una cosa completament diferent, però que sigui un thriller, una novel·la negra. El que passa és que no vull que sigui una continuació. Potser més endavant m'animo i faig una continuació del Joc del silenci, però ara mateix crec que tinc ganes d'explorar altres personatges i altres coses.
I per acabar, si haguessis de definir aquest primer any d’El joc del silenci amb una sola paraula, quina seria?
Estrambòtic, diria.