"Sinatra amb un refredat és un Picasso sense pintura, Ferrari sense gasolina, però pitjor", amb aquest sublim joc de símils, el periodista Gay Talese iniciava un dels paràgrafs del seu perfil sobre Frank Sinatra. Va ser un encàrrec de la revista Esquire per al seu número d'abril de 1966 que va titular 'Frank Sinatra Has a Cold' (Frank Sinatra està refredat). Mig segle després, està considerada una de les millors peces periodístiques de tots els temps. Un retrat de 'La Veu' d'un valor literari superior que ara ha recuperat l'editorial Taschen en una edició, com tot el que fa el segell alemany, exquisida. 

Gay Talese   Sinatra   Portada

El noi de la fotocopiadora

"Frank Sinatra Has a Cold és més que un treball periodístic excepcional: és una gran obra de la literatura dels Estats Units", afirma Martin Scorsese, un dels cineastes més rellevants de tots els temps. "Amb només 15.000 paraules, Gay Talese va teixir un tapís ampli i bell, minuciós com una novel·la, presidit per una figura complexa, misteriosa i shakesperiana anomenada Sinatra". 

Gay Talese va néixer el 7 de febrer de 1932 a Ocean City, una ciutat costanera, molt turística, de Nova Jersey. La seva família, d'origen italià, tenia una sastreria. Ell sempre ha estat un home extremadament elegant. 

TALESE SINATRA CE IMAGE013 03128
Frank Sinatra a l'escenari amb els seus col·legues del Rat Pack. Foto: Taschen

Talese tenia 15 anys i el que més li agradava era jugar a beisbol. Tot i que era molt bo, va ser el seu entrenador el culpable que acabés deixant el bat per dedicar-se al periodisme. El tècnic li va demanar que escrivís les cròniques dels partits del seu equip per al diari local. No havien passat tres mesos que, descobrint-se com un geni incipient de l'escriptura, ja firmava la seva pròpia columna al Ocean City Sentinel-Ledger.

Graduat en periodisme per la Universitat d'Alabama, va entrar a formar part de la redacció de tota una institució del periodisme com és The New York Times. El seu primer càrrec, però, i així apareixia al contracte, era el de 'noi de la fotocopiadora'.

Nou periodisme

Amb el temps, Talese s'acabaria convertint en una de les firmes més llegides del diari. Especialment aclamada va ser la seva sèrie The Bridge: The Building of the Verrazano–Narrows Bridge, col·lecció d'articles apareguda l'any 1964 en què retratava alguns dels personatges anònims més curiosos i singulars de la ciutat de Nova York. Fauna noctàmbula com vigilants, porters d'hotel, vianants solitaris, taxistes... Molts d'aquests retrats van quedar recollits en el llibre Fama y oscuridad publicat en castellà originalment per Grijalbo l'any 1975.

Frank Sinatra Has a Cold   APUNTS
Apunts originals de Gay Talese per al seu perfil de Frank Sinatra

La dimensió estètica del seu estil: relats que es podien llegir com si exercicis novel·lístics; la feina de camp i investigació que hi havia rere cada article i l'ús de la primera persona, fins aleshores (i encara ara) un tabú en el periodisme, el van significar com un dels primers i principals referents del Nou Periodisme juntament amb rúbriques il·lustres com les de Tom Wolfe, Norman Mailer, Truman Capote i Hunter S. Thompson.

Guy Talese va abandonar la redacció del The New York Times per emprendre el vol per lliure. Els seus articles van començar a il·lustrar les pàgines de publicacions tan icòniques com Harper's Magazine i Esquire. Va ser aquesta capçalera que li va encarregar un perfil de Frank Sinatra. Gay Talese va acceptar. Era un regal enverinat.

Perseguint La veu


El 1966 Frank Sinatra tenia 50 anys i tot i ser una figura extremadament popular el món de la música estava vivint un canvi de paradigma radical amb la irrupció de bandes i artistes com els Beatles, els Rolling Stones o Bob Dylan. No només això, sinó que Sinatra havia iniciat una turmentosa relació sentimental amb Mia Farrow, una aleshores joveníssima actriu de 20 anys i se'l vinculava amb les altes esferes de la màfia.

TALESE SINATRA CE IMAGE023 03128
Taschen publica en edició de luxe Frank Sinatra Has a Cold de Gay Talese. Foto: Taschen

Gay Talese va provar d'entrevistar una vegada i una altra Sinatra. Una vegada i una altra, 'La Veu' es va negar a parlar amb ell. Lluny d'oblidar-se de l'encàrrec, Talese va dedicar tres mesos de la seva vida, d'inicis de novembre de 1965 a finals de gener 1966, a persiguir Sinatra allà a on anès parlant amb tots aquells membres del seguici del cantant que volguessin dir o se'ls escapés alguna sobre la vida de 'Ol' Blue Eyes'.

La veritat sobre l'home

"Potser no tinc el que esperàvem sobre el veritable Frank Sinatra", va advertir Gay Talese per carta al seu col·lega i editor de la revista Esquire, Harold Hayes. "Però potser, al no tenir-ho i ser rebutjat constantment i veure els seus esclaus protegir els seus punts dèbils, ens aproparem a la veritat sobre l'home".

I sí, d'aquells 90 intensos dies sent l'ombra de Sinatra acabaria sorgint 'Frank Sinatra Has a Cold' una de les obres culminants del periodisme del segle XX, publicada en el número d'abril de 1966 de la revista Esquire. Relat que va captar com cap altra l'essència, amb les seves àrees més lluminoses i les seves zones més fosques, d'una de les més grans estrelles del seu temps.

sinatra talese esquire
Portada del número d'abril de 1966 de la revista Esquire

"Frank Sinatra va detenir el seu cotxe", conclou Talese el seu perfil. "El semàfor estava en vermell. Els vianants van passar ràpidament davant del seu parabrisa però, com de costum, un no ho va fer. Era una noia d'uns 20 anys. Va quedar-se a la vorada mirant-lo fixament. De cua ell podia veure-la i sabia, perquè passa gairebé cada dia, que estava pensant: Sembla ell, però... l'és? Just abans que el semàfor es posés verd, Sinatra es va girar cap a ella, la va mirar directe als ulls esperant la reacció que sabia que arribaria. Va arribar i ell va somriure. Ella va somriure i ell se'n va anar". Frank Sinatra estava refredat i Gay Talese va escriure un dels millors articles mai publicats.