La mateixa setmana que Chelsea Manning, la principal condemnada pel cas Wikileaks, surt de la presó, es presenta davant la premsa Garzón / Assange, el juez y el rebelde, uns coproducció hispanoalemanya dirigida per Clara López Rubio i Juan Pancorbo. Un documental gravat a l'Equador, a Londres, a Espanya i a Suècia, que mostra la tasca de Baltasar Garzón com a cap de la defensa del líder de Wikileaks, Julian Assange, refugiat a l'ambaixada de l'Equador a Londres des de fa gairebé 5 anys. Aquesta pel·lícula està programada al Festival DOCS Barcelona, i el dia 29 s'estrenarà a Canal Historia...
La complicada història d'Assange
Assange està reclamat per la justícia sueca per un delicte sexual. Ell assegura que això és un muntatge. El govern d'Equador li va donar asil polític, no pel cas suec, sinó perquè considera que si és enviat a Suècia, d'allà se'l podria enviar als Estats Units, on correria el risc de ser sotmès a un judici injust (podria ser jutjat per espionatge per un tribunal militar que podria arribar a demanar 35 anys de presó). El govern britànic es nega a deixar sortir a Assange de l'ambaixada per anar a l'Equador, i per això aquest està bloquejat a la seu diplomàtica. De fet, el comitè contra les detencions arbitràries de la ONU va dictaminar el 2015 que la situació d'Assange era il·legal i va dictaminar que Suècia i la Gran Bretanya li havien de facilitar llibertat de moviments, però no hi ha hagut cap reacció ni britànica, ni sueca. El darrer cas judicial pendent d'Assange prescriuria el 2020 (tres acusacions ja han prescrit), i es tem que la justícia sueca i anglesa es mantinguin inactives fins aquesta data per tal de desgastar l'activista i evitar un procés legal.
La implicació de Garzón
Des del moment en què Assange es va tancar a l'ambaixada de l'Equador, fins i tot abans de tenir reconegut l'asil polític, Wikileaks va demanar a Baltasar Garzón que dirigís l'equip de defensa del hacker, pel seu prestigi internacional. Ell va acceptar treballar-hi de forma altruista. Des d'aleshores dirigeix l'equip de defensa d'Assange. Garzón assegura que Assange és un "boc expiatori" per amagar els comportaments tèrbols del govern i l'exèrcit d'Estats Units que va destapar Wikileaks. De fet, al documental es deixa clar que el govern d'Estats Units ha investigat Assange, però que no ha cursat cap ordre de detenció contra ell, perquè espera espera fer-ho en el moment més inesperat. Als Estats Units no són excepcionals les amenaces més contundents contra Assange, com es mostra al film.
Un jutge no tan exemplar
Baltasar Garzón es va fer famós per les seves actuacions a l'Audiència Nacional, un tribunal especial, hereu del Tribunal d'Ordre Públic franquista. Allà Garzón va acumular molts casos amb un fort ressò mediàtic, sobretot relatius al terrorisme, tot i que es critica que en alguns casos no va efectuar les diligències degudament i que molts dels arrestats amb gran desplegament mediàtic finalment van ser alliberats sense càrrecs. Però la principal acusació contra Garzón és que en la lluita contra el terrorisme, al País Basc, i també a Catalunya, va permetre que en els casos que instruïa es produïssin tortures i vulneracions dels drets humans, com va passar a la cèlebre operació antiindependentista que va tenir lloc abans dels Jocs Olímpics de 1992. Miguel Castells, advocat de nombrosos etarres que havia actuat en molts casos jutjats per Garzón, argumenta que aquest jutge va ser considerat un jutge exemplar pels mitjans de comunicació, malgrat el seu expedient, quan només actuava contra ETA i contra l'independentisme, però que quan va tractar d'aplicar les mateixes tècniques a la lluita contra la corrupció o als hereus del franquisme va començar a ser perseguit. Garzón ja va rebre moltes crítiques quan va intentar processar el dictador xilè Augusto Pinochet mentre aquest estava a Londres, en tractament mèdic. A la fi, quan va intentar investigar la trama Gürtel del PP com ho havia fet amb els etarres, amb escoltes als advocats, va ser jutjat. El 2012 seria condemnat a 12 anys d'inhabilitació. Garzón, quan explica el seu cas al documental es mostra indignat: "Me tiraron a la lona", "me patearon", "me pisaron como a un pollo"... Les cosses a Garzón van ser metafòriques. Les que van patir alguns dels acusats en els seus judicis, molt més reals. En el documental les vulneracions de Garzón als drets humans ni apareixen; el director assegura que "n'està convençut del compromís de Garzón amb els drets humans".
Julien Assange, controvertit
L’australià Julien Assange és un personatge controvertit. Va estudiar periodisme i és molt aficionat a la informàtica. De jove va actuar com a hacker, però no va veure’s involucrat en delictes greus. A partir de 2006 es va implicar molt profundament en Wikileaks. Des d’allà va denunciar la inoperància dels mitjans de comunicació tradicionals, que eren incapaços de destapar molts escàndols i va defensar que la clau de la transparència era crear un núvol on es poguessin abocar informacions confidencials a la xarxa, perquè tothom les pogués usar. El 2010, mentre era de vacances a Suècia, Julian Assange va ser acusat per dues dones, una per assetjament i l’altra per violació. En un primer moment la justícia va desestimar els casos, però més tard els va reobrir i va dictar una ordre de detenció internacional a l’Interpol. Aquesta reobertura del cas va coincidir, probablement no per casualitat, amb la filtració per part de Wikileaks de desenes de milers de documents que implicaven a l'exèrcit dels Estats Units amb abusos als drets humanss, especialment al Pròxim Orient. Assange va ser detingut per la policia britànica que el va deixar en llibertat condicional. El fundador de Wikileaks va trencar la llibertat condicional i es va refugiar a l’ambaixada de l’Equador, on va demanar asil polític. Però les autoritats britàniques no el permeten sortir de la legació diplomàtica i la seva situació està bloquejada... Assange sempre ha afirmat que el cas suec és un muntatge i insisteix en què, de fet, no ha estat imputat, i que tan sols se'l cita a declarar, però que a partir d'aquesta cita podria ser extradit de Suècia als Estats Units.
La vanitat
Daniel Domscheit-Berg, cofundador de Wikileaks i braç dret d'Assange, va publicar un llibre, Dentro de Wikileaks, en què acusava al refugiat a l'ambaixada equatoriana d'haver pervertit els objectius de Wikileaks en haver assumit massa protagonisme. Domscheit-Berg és clar, i condemna absolutament la persecució d'Assange, però no estalvia unes crítiques a la seva vanitat. La vanitat també és una de les característiques del jutge espanyol, molt afeccionat a aparèixer als telediaris i a presentar-se com el salvador d'Espanya, fins i tot amb flirtejos amb la política. Wikileaks en les darreres eleccions nord-americanes va col·laborar amb la campanya de Donald Trump filtrant informacions incòmodes sobre el Partit Demòcrata i Hillary Clinton, i això va fer que Assange perdés molt suport entre els sectors progressistes nord-americans. Hi ha qui creu que el tancament a l'ambaixada ha desequilibrat a Assange.
Per què Garzón?
Juan Pancorbo confessa que és un documental que vol estar "molt a prop dels personatges" (fins i tot reconeix que els advocats del cas van revisar la pel·lícula perquè no pogués sortir res que pogués ser usat en contra d'Assange). I, evidentment, el resultat és un film impregnat d'admiració per Assange i per Garzón. En realitat, els directors reconeixen que volien fer una pel·lícula sobre Garzón i finalment van decidir fer-la sobre el vincle del jutge amb Assange. Malgrat tot, al llarg del documental, el paper del jutge va quedant desplaçat davant el protagonista real de la història, que no és altre que el rebel, Assange. Un Assange que no fa sinó anar-se deteriorant, psíquicament i física, al llarg del temps. Al documental és palpable l'efecte que té sobre ell el setge legal i físic. Malgrat tot, Assange, al documental, es manté molt reservat, fred, distant, centrat en els aspectes legals de la seva defensa i no exposa gaire la seva personalitat. En realitat, el cas Wikileaks va ser prou important com per dedicar-li no un, sinó molts documentals. I la situació d'Assange, un home tancat cinc anys en una habitació, sense estar empresonat i sense ser lliure, és absolutament cinematogràfica. Potser un jutge/advocat estrella no era la millor via per presentar el cas. I, malgrat tot, era necessari un documental que tornés a posar sobre la taula un cas que no està tancat, però que sembla que ha quedat ocult en els darrers temps. ‘Garzón / Assange, el juez y el rebelde’, afortunadament, torna a posar d'actualitat un cas que no està tancat i que posa de manifest el greu problema de la informació al món actual.