El garrot vil va ser la màquina de matar de la justícia ordinària espanyola durant gairebé un segle i mig (1832-1978). Amb monarquies absolutistes i amb monarquies constitucionals; amb repúbliques i amb dictadures. Sense distinció. Des de terroristes com Santiago Salvador —l’anarquista que va llançar la bomba del Liceu—, fins a pretesos criminals acusats falsament i condemnats injustament com Silvestre Lluís —l’últim executat en públic a Catalunya— o dissidents polítics com Salvador Puig i Antich —l’últim executat amb el mètode del garrot vil a Catalunya—. El garrot vil i els seus botxins formen part d’un paisatge d’atrocitat alimentat per la mateixa justícia espanyola. Però, què més en sabem, del garrot vil?