Obres de la nova estació d'AVE de la Sagrera: un equip de mitja dotzena d'arqueòlegs treballa amb dificultats, recolzats en unes bigues, per tal de no malmetre els cadàvers que hi ha sota seu. En un espai d'uns 12 metres quadrats, s'hi acumulen els ossos; a primer cop d'ull no són sinó un munt desordenat, però poc a poc es va endevinant la composició dels diferents cadàvers. Els arqueòlegs ja n'han extret set cossos, i se'n veuen una desena més. Podrien haver-n'hi molts més a sota seu. Però els arqueòlegs treballen sense pressa, amb paciència infinita. Primer piquen la terra amb una petita piqueta, quan s'apropen als ossos passen a la rasqueta, per no provocar danys al jaciment, en el moment en què s'apropen als objectes, recorren a una mena de bisturí, i quan ja han perfilat els ossos els netegen amb un raspall. Són hores i hores per obtenir uns cadàvers que oferiran una informació crucial sobre el passat de la ciutat. Se sospita que són membres de l'exèrcit espanyol que va assetjar la ciutat el 1651-1652, durant la Guerra dels Segadors, i que podrien haver mort a causa de la pesta.
Condemnats a la desaparició
D'aquí a uns mesos no en quedarà res, d'aquesta necròpoli: els cadàvers es traslladaran a la Zona Franca, als dipòsits del Museu d'Història de Barcelona, on se'ls faran els anàlisis antropològics pertinents (un per un). Les poques restes de materials que es treuen de la fossa (algun botó, trossets de cuir, i fragments de ceràmica) aniran a parar també al Museu per ser analitzats. I les fosses quedaran sepultades per les obres de l'estació. Josep Pujadas, responsable d'Arqueologia de l'Ajuntament de Barcelona, explica que això és l'habitual, ja que el gran valor de la necròpolis és la informació que se'n pot extreure. La feina, en aquesta fase d'excavació, ja està acabant-se. Ara bé, encara podrien sortir moltes més fosses. De moment n'han trobat 68, que sumen més de 350 individus, però no s'ha arribat fins al límit de la necròpoli (i part del cementiri va ser destruït, ja fa molts anys, en la realització d'obres). La Sagrera encara pot aportar molt a l'estudi de la Guerra dels Segadors.
Saber-ne més
Des que es van començar a fer les obres de la Sagrera, no han parat de sortir restes arqueològiques. Van aparèixer interessants restes neolítiques, es va trobar una via del segle XIX... Quan es va fer la primera troballa d'aquesta necròpoli, el 2011, ningú no en sabia res de l'existència d'aquest cementiri, que en principi els arqueòlegs atribueixen a la brutal epidèmia de pesta d'aquella època. Ni la bibliografia sobre la pesta de 1651 ni els estudis sobre la Guerra de Secessió en parlaven; i els plànols i documents de l'arxiu municipal no n'aportaven dades. Així doncs, la informació que s'ha anat obtenint ha sortit, bàsicament, de les restes materials, tot i que s'ha anat comparant les dades obtingudes amb els que apareixen a d'altres fonts.
La mort en la guerra
El primer que va sobtar als arqueòlegs, quan van començar a trobar un gran nombre de cadàvers, és que eren molt majoritàriament d'homes joves. Això els va fer pensar que serien membres d'algun exèrcit. Per les restes ceràmiques que es van trobar als jaciments, van deduir que es tractava de morts de mitjans del segle XVII. Això els va fer pensar en la Guerra dels Segadors (1640-1652). A la zona hi havia un gran campament de les tropes espanyoles que assetjaven Barcelona i podria haver estat el seu cementiri. Els arqueòlegs creuen que els morts dipositats no van caure en combat, perquè no tenen ferides traumàtiques evidents, sinó que van morir en alguna epidèmia: el fet que alguns dels cossos estiguessin amuntegats en fosses fa pensar en una alta mortalitat concentrada en poc temps. Això els va dur a pensar en la pesta de 1651, que va colpejar tot Catalunya provocant una alta mortalitat. Hi havia fosses petites, amb un o dos cossos, que podrien correspondre a la primera fase de l'epidèmia, i les altres amb desenes de morts, apilats, que correspondrien als moments més àlgids de mortalitat. Però després de l'excavació, als arqueòlegs encara els quedarà molta feina. A través dels anàlisis dels cossos i d'altres restes, esperen obtenir moltes altres dades sobre la Guerra dels Segadors.
