FiraTàrrega tanca una edició de rècord i reclama més finançament per afrontar els nous reptes

La 46a edició de FiraTàrrega ha tancat aquest diumenge quatre dies d'activitat amb xifres de rècord en l'àmbit professional. 1.300 programadors acreditats de 700 entitats i procedents de 28 països han format part de l'esdeveniment. El certamen, celebrat del 10 al 13 de setembre, ha registrat també una ocupació del 78,8% als espectacles de pagament, segons les dades recollides fins a les dotze del migdia de diumenge. Malgrat el balanç positiu, l'organització ha aprofitat la cloenda per reclamar "més estructura" i un replantejament del model econòmic que permeti afrontar els nous reptes del festival. La directora executiva, Abigail Ballester, ha defensat que cal "una aposta clara" per buscar noves vies de finançament i cobrir necessitats vinculades a "la sostenibilitat, l'accessibilitat i l'adaptació climàtica".

El pressupost d'aquesta edició ha estat d'1,267 milions d'euros, dels quals un 83,26% provenen d'aportacions públiques. Entre aquestes hi ha una partida extraordinària de 30.000 euros de l'Ajuntament de Tàrrega destinada a "democratitzar l'accés als espectacles", que ha permès convertir més de 7.000 entrades que fins ara eren de pagament en localitats gratuïtes o amb preus reduïts. Amb aquesta mesura, el 60% de la programació del certamen ha estat d'accés gratuït. De cara als pròxims anys, el regidor de Turisme, Miquel Nadal, ha situat com a objectiu arribar als 2 milions d'euros de pressupost per "recuperar el poder adquisitiu" perdut per la fira durant els últims anys a "causa de la inflació".

Amb "el relleu generacional garantit"

Per la seva banda, la directora artística de FiraTàrrega, Anna Giribet, ha destacat especialment la bona acollida de les propostes emergents i ha defensat que el sector té "el relleu generacional garantit" gràcies a una nova fornada de companyies amb espectacles "molt bons i arriscats" que han connectat amb el públic. En total, aquesta 46a edició ha programat 57 muntatges, dels quals 20 han estat estrenes absolutes i quatre s'han presentat per primera vegada a l'Estat. Pel que fa a la procedència, un 55% de les companyies eren catalanes —vuit de les quals, lleidatanes—, un 25% de la resta de l'Estat i un 20% internacionals. Entre els noms de la programació hi han figurat Kamchàtka, amb Incontinuo, centrat en la migració; Maduixa, amb Dominare, una reflexió sobre les relacions de poder a través de la dansa, i Toti Toronell, que amb No tireu ànecs al riu ha apostat per un espectacle itinerant de clown basat en l'humor.