No hi ha res més punk que l'anarquisme. I, a Catalunya, és impossible parlar d'anarquisme sense fer referència a Francesc Sabaté i Llopart, conegut com a Quico Sabaté, guerriller antifranquista i "enemic número u del règim", segons la premsa de l'època. 

Nascut a l'Hospitalet de Llobregat el 1915, Sabaté va ser un combatent destacat del bàndol republicà a la Guerra Civil, primer a les files de la “columna de los Aguiluchos” de la FAI, i després a la “columna Durruti”, de la CNT-FAI. 'El Quico', un dels maquis més populars de la història del país, va ser assassinat a mans d'Abel Rocha, paramilitar franquista, el 5 de gener del 1960 a Sant Celoni. El dia anterior, la Guàrdia Civil havia matat els seus companys al Mas Clarà de Palol, al Pla de l'Estany, d'on ell havia aconseguit escapar greument ferit. Tot i que han passat 61 anys des del seu assassinat, la memòria de Sabaté segueix ben viva entre la cultura popular. I si no, que li preguntin a Fetus.

Aquest gener, el grup empordanès de punk ha publicat Romanço d'en Quico Sabaté, una versió garage de la cançó original de Jaume Arnella —joglar i fundador del mític Grup de Folk— en què explica els darrers passos del maqui. Sona així.

Romanço d'en Quico Sabaté és el tema d'avançament de Sota, cavall i rei (Bankrobber), el tercer àlbum del grup de La Bisbal d'Empordà, produït per Joan Colomo, que es publicarà el 19 de febrer. Tot el disc, com la cançó d'el Quico, distorsionarà el cançoner d'Arnella.

Quico Sabaté, l'inspirador

Com dèiem, no és la primera vegada que la figura de Sabaté inspira obres artístiques. El 1964, Fred Zinnmann va explicar la seva història a la pel·lícula I va arribar el dia de la venjança (Behold a Pale Horse, en anglès), un film en què Gregory Peck interpreta el paper del maqui i Antohny Quinn del guàrdia civil que el va matar. Deu anys després, José Antonio de la Loma també en va parlar al film Metralleta Stein.

Fetus, punk empordanès

Fetus és un dels grups de punk més populars del panorama català. El seu debut d'estudi va ser L'epicentre del fangar (2017), un àlbum que incloïa temes com Edulcorants.

Dos anys després, el grup d'Adrià Cortadellas (veu i guitarra), Telm Terradas (baix) i Adrià Jiménez (bateria) va tornar amb Terra Cuita (2019), on hi podem trobar El somni barceloní.