Ferran Torrent
Sedaví, 1951
Fan dels falsificadors. Sempre jugant a la contra
Acaba de publicar la novel·la Memòries de mi mateix (Columna, 2023)
-He tingut sort. Tot autor el que vol és que el llegeixin, més que guanyar diners. És un treball dur, tot i que a la mina s'està pitjor, però és una feina de molts dubtes. Escriure és un procés. I en un procés passen moltes coses. Una novel·la és un estat d'ànim. I un dia penses que ets el més burro del món i l'altre, el millor. Segurament no soc ni una cosa ni l'altra.
Una novel·la és un estat d'ànim. I un dia penses que ets el més burro del món i l'altre el millor
-Un dia, tornant d'un sopar, em van parar en un control d'alcoholèmia. El Guàrdia Civil que em va fer bufar em va reconèixer i em va explicar que a l'institut li havien fet llegir els meus llibres. "Espero que no em multis per això", li vaig respondre.
-Em sap lleig dir que Memòries de mi mateix és la meva millor novel·la, però és de les que n'estic més satisfet. És la novel·la que volia fer. M'ho he passat molt bé escrivint-la, tot i que al principi tenia dubtes per si m'estava enrotllant massa. La literatura no és una ciència. No és una cosa demostrable. És un fet totalment subjectiu.
-La vida és una paella, a vegades et toca una cuixa, altres, una ala. No tenim dret a la queixa. Vaig adonar-me que m'havia tocat cuixa i que, per tant, tenia una vida privilegiada, en el moment en què vaig aconseguir guanyar-me-la amb l'ofici més meravellós: escriure.
-No ho dic jo, ho diuen els experts: el 50% dels quadros que circulen de Dalí són falsos. Com també són falsos el 30% dels quadros que s'exhibeixen en els museus. Soc fan dels falsificadors, per això, de tots, el meu personatge predilecte és el Mític Regino. Un paio que per circumstàncies històriques s'acaba convertint en un heroi.
-Tenia un amic que va morir el 2021, durant la pandèmia. Solíem quedar cada 15 dies i sempre que ens vèiem ens regalàvem un llibre. Amb el temps, ens tocàvem els collons l'un a l'altre regalant-nos llibres que no ens agradaven. Això ho he colat en la novel·la. Un detall, el farciment del relat, que en diuen, que per al lector segurament no tindrà gens d'interès, però sí per a mi.
Soc fan dels falsificadors, per això, de tots, el meu personatge predilecte és el Mític Regino
-Em quedaria a viure eternament en els anys 60, 70 i 80 del segle XX, que per a mi és el segle més important de la història de la humanitat. Quan es va fotre tot això? No ho sé, però el món ha canviat més en mig segle que en 2000 anys. Tant de canvi costa de pair. Abans no canviava res: ni l'home, ni la dona, ni la casa, ni la feina... I això també és avorrit, però és que ara... Et compres un telèfon i a la setmana ja ha quedat desfasat. Tot i que a mi m'és igual perquè porto un telèfon de merda.
-Sempre toco personatges outsiders a les meves novel·les. Són els meus herois a la vida. No van a la contra per ideologia, sinó perquè no se senten còmodes en aquesta vida. Per això es munten i mouen en el que he anomenat "segon sistema".
-La nova novel·la comença amb una pintada: "Vixca la República". De jove jo també en vaig fer, de pintades. Canviàvem els noms dels pobles del castellà al valencià. Va ser divertit perquè, tot i que alguna vegada ens va enxampar la Guàrdia Civil, no vam patir cap desgràcia. Hi ha gent que durant el franquisme va patir la repressió i la tortura més extrema. Això nostre era un joc.
Soc una persona que no es mira el melic. El que vaig fer en el passat ja està fet. Ara he de fer altres coses
-Els canvis de destí em fascinen. A vegades són dolents, a vegades són bons, però sempre són necessaris. M'agrada que passin coses que no estaven en el catàleg. Tinc una personalitat en què prefereixo la incertesa de ser escriptor a que em paguin deu vegades més per estar tancat vuit hores en una oficina. Prefereixo el risc.
-No he rellegit cap de les meves novel·les. És millor no fer-ho. Soc una persona que no es mira el melic. El que vaig fer en el passat ja està fet. Ara he de fer altres coses.
-A la gent de la meva edat cada vegada ens fa més mandra opinar. En algunes coses ja m'he retirat. Com les xarxes socials. Quan vaig arribar als 40.000 seguidors a Twitter ho vaig deixar. Sentia que em controlaven massa i que la gent volia que tingués opinió de tot. Visc molt millor sense Twitter ni Facebook. Ja no et parlo d'Instagram ni Tik Tok. Soc una persona de poble. M'agrada la conversa cara a cara.
-M'han fet propostes per convertir en sèries algunes de les meves novel·les, però les he refusat. Una vegada acceptes una proposta, trenques la possibilitat que te'n facin una altra. Has de saber esperar que et facin la millor oferta. I si no arriba, ja la rebran els meus hereus. D'una manera o una altra, estic segur que els meus personatges acabaran en una sèrie.
Crec en coses senzilles. Un bon dinar, una bona tertúlia. Crec en la gent que tinc al meu voltant. Crec en mi mateix. Estic segur que no em trairé
-Crec en coses senzilles. Un bon dinar, una bona tertúlia. Crec en la gent que tinc al meu voltant. Crec en mi mateix. Estic segur que no em trairé. Crec en la llibertat personal, més que en la col·lectiva. No confio en el col·lectiu. Quan hi ha molta gent que va en una mateixa direcció, jo sempre agafo la contrària.
-Soc un narrador d'històries des de xiquet i així serà fins al dia que s'acabi, perquè tot s'acaba. Un mal dia el té tothom, però dos... És important saber parar, ser conscient del moment en què ho has de deixar. O com diem a València: "Hasta aquí llegó la riada".