Ferran Aisa ha fet de professor d’història, i alhora ha treballat com a guionista de documentals històrics i com a comissari d’exposicions. La seva especialitat és la història de l’esquerra catalana en la primera meitat del segle XX. Ha publicat La vaga de la Canadenca. La conquesta de les vuit hores (Edicions de 1984), amb motiu del centenari d’aquest esdeveniment.

Acció de La Canadenca.1929 amb cupons Wikipedia

Actualment es percep el personal d’oficines com molt menys combatiu que el dedicat a feines industrials, però la vaga de la Canadenca va començar a oficines.

La vaga comença justament a l’oficina de facturació, que era a la plaça Catalunya. Als treballadors d’aquest sector, que tenen contractes precaris, els fan fixos a canvi d’una reducció dels salaris. I quan protesten, l’empresa, que està en contra del sindicalisme, fa fora 8 treballadors de la CNT. Els cobradors i els treballadors de facturació comencen la vaga i després s’estira a d’altres sectors.

A la vaga de la Canadenca les dones també hi van tenir un paper important...

La solidaritat amb els vaguistes ben aviat s’estén a alguns sectors on hi treballen moltes dones, com el tèxtil, on el 70% del sector són dones. Les dones també se sumen a l’organització de la vaga: a través dels sindicats i les cooperatives contribueixen a que la gent que està en vaga pugui menjar. Es crea un banc d’aliments i de carbó (a més a més de la caixa de solidaritat), que permet als vaguistes de disposar de menjar. La solidaritat arriba d’altres llocs d’Espanya, per exemple, en forma d’aliments... De Castella i de València envien farina, fruita... I tot això ho organitzen sovint les dones.

La CNT no només és un sindicat centrat al món del treball, també és present al món dels barris

Les dones també estaven integrades a la CNT?

El llibre parla molt del paper de les dones, perquè ja al 1918 la CNT va veure que el protagonisme de la dona era fonamental, perquè tenia un paper clau en el treball. El 1918 organitzen les minyones, i aconsegueixen grans millores laborals per a elles. Però els anarquistes també tenien en compte que les dones treballen a les empreses, però també viuen als barris. I quan hi ha problemes de subsistència, són les dones les que surten al carrer. La CNT no només és un sindicat centrat al món del treball, també és present al món dels barris... Els barris estan organitzats...

Tot i que sovint es dona la imatge de Barcelona com a “Rosa de Foc”, el llibre ofereix la idea d’una Catalunya molt moguda socialment. El conflicte no només afecta la ciutat.

Al desembre de 1918 comença una gran vaga on La Canadenca està construint la central de Camarasa (a la Noguera), per les males condicions en què estan els treballadors, molts d’ells migrants... Allà va haver-hi una vaga d’un mes, convocada per la CNT, que no va tenir molts resultats, per la repressió de la guàrdia civil, però que va preludiar la vaga posterior.

La CNT va arribar a tenir 443.000 afiliats a Catalunya

logo CNT

En aquells moments, la Confederació Nacional del Treball, la CNT, tenia un gran poder, no?

La CNT té, en aquell temps, més de 700.000 afiliats, a nivell d’Estat, dels quals 443.000 a Catalunya, el que vol dir la pràctica totalitat del proletariat. Per això és il·legalitzada, i el seu diari, la Solidaridad Obrera és prohibit. Però a desgrat de la prohibició, se’n fa una edició clandestina amb una tirada de 120.000 exemplars.

La seva teoria és que en la vaga de la Canadenca els obrers van triomfar gràcies a l’experiència acumulada en diversos fracassos?

Des de primers de segle hi ha moviments obrers molt potents. El 1902 fracassa una vaga en què demanen 10 hores de treball. El problema és que el moviment sindicalista, obrer i lliurepensador va patir una forta repressió a finals de segle, amb el procés de Montjuïc, de 1896, que va escapçar tots els moviments. Després d’això els obrers van veure que el seu moviment s’havia de reordenar. Els obrers estaven desemparats en aquell moment: no hi havia pensions, no hi havia dret a indemnització ni a subsidis... Per això creen l’Ateneu Enciclopèdic Popular, que serà el més important d’Europa, es creen les mútues, ressusciten les cooperatives... O es forma la Caixa, pensada per ajudar als obrers (no era el monstre en què es convertirà posteriorment)...

El marxisme, com que és centralista, triomfa al centre de l’Estat, mentre que l’anarquisme té força a la perifèria

Com és que la CNT adquireix tanta força en aquells moments?

Des del segle XIX, la força obrera principal a Catalunya era l’anarquisme, organitzat de diverses maneres: en revistes, en ateneus, en l’Associació Internacional de Treballadors, l’AIT (creada a Barcelona el 1870, amb principis bakuninistes)... El marxisme, com que és centralista, triomfa al centre de l’Estat, mentre que l’anarquisme té força a la perifèria: a Andalusia, a València, a Catalunya, a Galícia... La UGT, que naix a Barcelona, abandona la seva seu a Barcelona i arrela més a Madrid (i també a Astúries i al País Basc). La CNT es crea l’any 1910, però l’any següent es il·legalitzada, durant un temps, però malgrat tot va agafant força. El 1915 tenia 15.000 afiliats a Catalunya. El 1916 la Solidaridad Obrera es converteix en un diari, dirigit per Ángel Pestaña. En aquells anys de Guerra Mundial, és un moment on hi ha molta feina. Però quan arriba la fi de la guerra, molta gent es queda a l’atur, en la misèria. I el sindicalisme ho aprofita per dinamitzar-se i captar nova gent... La classe treballadora s’afilia massivament a la CNT. La gent que ve de fora la veu com una cosa mítica.

solidaridad obrera

La vaga del 1917 va tenir impacte en el seu creixement?

Després de la vaga del 1917, la CNT, amb líders com Pestaña, el Noi del Sucre i Simó Piera, adquirirà molt de prestigi... Convocaran un nou congrés, de la regional catalana, a Sants, per parlar, sobretot, d’unir els sindicats que estaven dispersos. Fins aleshores s’estructuraven per oficis: només a l’àmbit de la construcció podia haver-hi 10 gremis (de pintors, de guixaires, de peons...). Després del congrés de Sants creen el sindicat únic de cada ram, i quan hi ha una lluita, a través de la vaga i la solidaritat podran augmentar la seva eficàcia. A vegades quan una empresa té un problema, els sindicats del seu ram, en massa, s’aboquen a la solidaritat. I això dona força als treballadors.

Quin paper hi va jugar la conjuntura internacional?

La revolució soviètica té una importància vital per a les lluites obreres, perquè crea la il·lusió que sí que és possible acabar amb el capitalisme i crear una societat sense propietat. Hi ha gent de la CNT que viatja als congressos de la Internacional Comunista. Pestaña s’entrevista amb Lenin, que coneixia bé la situació catalana, com la coneixia també Trotski. Lenin proposa a Pestaña que converteixi la CNT en el partit comunista d’Espanya. Però Pestaña té clar que ell vol fer la revolució de baix a dalt, i no de dalt a baix com proposa Lenin. Malgrat tot, la CNT entra a la Internacional Comunista, del 1919 fins al 1922, quan trenca amb el comunisme, i es torna a recrear internacionalment la AIT. Però la classe treballadora, i també alguns republicans, se senten eufòrics en aquell moment: pensen que és possible un canvi social en profunditat.

Els sindicats imposaran la "censura roja" als mitjans

Com van aconseguir els obrers sobreposar-se a uns mitjans de comunicació que li eren majoritàriament hostils, amb l’agreujant de l’aplicació de la censura governamental?

Bàsicament, a través de la censura roja... La CNT té molts afiliats al sector de les Arts Gràfiques. Controlen les rotatives dels diaris. I quan en plena vaga arriba el ban del capità general o qualsevol notícia hostil als treballadors i a la vaga, fan un comunicat dient que no ho publicaran, i que si algun diari ho publica els cobraran una multa, que pagaran als sindicats. Algunes notícies contra la vaga només les publicaran el Diari de Barcelona (carlí) i El Progreso (lerrouxista), que acabaran pagant multes als sindicats. El ban de proclamació de l’Estat de guerra, signat pel capità general, el va haver de publicar l’exèrcit en una impremta pròpia i els soldats el van haver de penjar, ells mateixos, a les parets...

La patronal va combatre la vaga de totes les formes possibles, fins i tot amb actuacions violentes de l’exèrcit o d’esquirols...

La patronal de la Canadenca contracta esquirols quan comença la vaga, però els esquirols que van a la vaga es troben amb un comunicat de la CNT que els avisa que “s’atenguin a les conseqüències”. Molts a la fi no van a la vaga. Un cobrador que no volia fer vaga va ser assassinat i ningú va saber res de qui l’havia matat (tot i que el gerent de La Canadenca, Lawton, va oferir una recompensa altíssima per qui informés sobre els fets). Però, en general, hi ha pocs incidents. La CNT tracta de fer una vaga tremendament pacífica. Intenten no caure en la temptació de fer barricades ni d’enfrontar-se a l’exèrcit... Se centren en d’altres coses. tracten de paralitzar el transport, els tramvies... En aquesta vaga va haver-hi tres morts, en canvi a la de 1917, només a Catalunya, n’hi va haver 32. El 1919, a la Vaga de la Canadenca, no va haver-hi ni barricades...

La Lliga es va posicionar obertament en contra dels treballadors

Quin paper va jugar, a la vaga, la Lliga Regionalista?

La Lliga es va posar en mans del capità general i de la Canadenca... Es va posicionar obertament en contra dels treballadors, demanant l’acomiadament dels obrers cenetistes. Mentrestant, la patronal es divideix en dos: el Foment és partidari de negociar amb la CNT, mentre que Lawton, de la Canadenca, s’hi nega. Per això apareixerà la Federació Patronal Barcelonesa, més radical que el Foment, contrària a tota negociació.

Alguns obrers esperaven que els soldats i alguns militars trenquessin la disciplina i se sumessin a ells... Això va succeir?

Va haver-hi obrers que esperaven mobilitzar els reclutes, però no va succeir res d’això. En realitat, en aquell moment la CNT no veia encara madur el moment de fer la revolució. Aquesta vaga es fa per mesurar la força del moviment obrer. Tenien clar que no es podia fer la revolució de moment, perquè no era la vocació majoritària del poble. Els anarquistes creien que la lluita tenia que ser més social, centrar-se en la jornada laboral, en les indemnitzacions per accident... Creien que així el moviment obrer podia créixer encara més, i més endavant fer la revolució.

Quin va ser el paper de Salvador Seguí en tot aquest conflicte?

Seguí, el Noi del Sucre, el 1919 és el secretari general de la CNT catalana, i en el moment que esclata la vaga, és tancat a la Model. Ell ja havia jugat un paper clau a Camarasa, a Lleida, i a Barcelona, quan es prepara la vaga. Però des d’allà ell controla molt el moviment, a través d’un comitè d’enllaç. Quan arribi el moment de negociar, aniran a buscar-lo a la presó.

Salvador Segui-Wikipedia

Salvador Seguí, el Noi del Sucre, assassinat pels pistolers de la patronal el 1923.

Quan es va decidir la patronal a negociar?

En principi intenten acabar amb els sindicats. No comencen a negociar fins que Barcelona es queda a les fosques. Aleshores es veu que la vaga va de debò. El govern envia l’exèrcit. Expropien la Canadenca, amb el permís de l’ambaixada britànica i canadenca i intenten restaurar el servei elèctric, però no tenen carbó, que està al port, però els estibadors i els carreters es neguen a portar-lo...

Com valora la vaga de la Canadenca? Un triomf o un fracàs dels sindicats?

La vaga de la Canadenca va ser un triomf dels sindicats, perquè aconsegueixen gairebé tot el que demanen: les vuit hores de jornada, millors salaris, cobrar els endarreriments dels dies de vaga, que no hi hagi acomiadaments, indemnitzacions en cas d’accident de treball... Només hi ha un tema que no aconseguiran: que tots els presos que estan a la presó siguin alliberats. S’alliberen 1.000 presos, però una trentena de persones es queden a la presó.

Sortiran de la presó, finalment?

No. Per alliberar-los va començar una segona vaga de 15 dies que tindrà molts problemes, perquè la patronal treu el sometent al carrer: 8.000 persones armades. Comença una repressió brutal contra els obrers. Però malgrat tot el comte de Romanones, president del consell de ministres, el 3 d’abril, signa el decret de les 8 hores.

El sorgiment de grups anarquistes més violents i que usaven tàctiques terroristes, està vinculat a la incapacitat de l’Estat i de la patronal de negociar amb la CNT?

La patronal endurida, continua sense fer cas del decret del govern ni de les negociacions amb els obrers. Es decantarà per organitzar grups de pistolers, amb gent com Bravo Portillo, cap de la policia, o com el fals baró de König, un delinqüent... Es crea el Sindicat Lliure, creat per la patronal, que també té els seus pistolers, i en represàlia els anarquistes creen els grups d’acció per eliminar patrons, esquirols, confidents... Seran anys molt durs de conflicte, fins a la proclamació de la dictadura de Primo de Rivera, el 1923.

La CNT havia estat el moviment anarquista més fort del món

El 1919 es lluitava per la jornada de 8 hores. Ara sembla que hi tornem, amb una patronal que es resisteix al fitxatge...

Jo crec que hi ha hagut un gran retrocés. En certes coses sembla que tenim de tot, però avui en dia més que un proletariat tenim precariat, que cobra menys de 1000 euros al mes, que està completament explotat, perquè les hores ja no les compta ningú... El moviment obrer està fora de joc, els sindicats són burocràcies... La CNT és marginal, la CGT està molt debilitada.... L’anarcosindicalisme ha perdut molta força.. I sobretot, n’ha perdut la CNT de Catalunya, que havia estat el moviment anarquista més fort del món.

Test 50. La Vaga de la Canadenca. Fotografia vaguistes. Font El Nacional
test d'història La vaga de La Canadenca Marc Pons
19 de març de 1919 Conclou la vaga de La Canadenca Marc Pons
Portada anarquisme i baixos fons
Llibres CNT: Dels baixos fons al poder Gustau Nerín