Serenitat, tendresa i elegància. Aquests són els tres pilars del nou lideratge femení que defensa la periodista Patrycia Centeno en el seu nou llibre Poderío, tres trets que veu perfectament reflectits en la vicepresidenta del govern espanyol, Yolanda Díaz, que en la vigília de Sant Jordi ha viatjat a Barcelona per acompanyar Centeno en la presentació del seu assaig. "Si no ve la Yolanda, no hi ha presentació", ha bromejat l'autora que ha recordat com la ministra de Treball va optar en plena pandèmia per deixar de xocar els punys per començar a acariciar-los a l'hora de saludar. La sala del Museu Europeu d'Art Modern, vigilada per un quadre, molt masculí, de l'infern de Dant, estava plena de rosa, un color sovint lligant amb la dona i per això mateix ridiculitzat: rosa de la portada de Poderío, rosa als gots plens de vermut, rosa al vestit de Centeno i roses vermelles a les mans del públic, majoritàriament femení i entre el qual hi havia la consellera Gemma Geis. La vicepresidenta ha compartit les seves reflexions sobre la importància dels somriures, de dubtar, de tenir referents que no siguin superheroïnes i també d'anar ben vestida per demostrar el respecte per a una mateixa i també pels altres. Tot plegat, ha repetit Centeno, la converteix en l'exemple perfecte d'aquest nou lideratge.

Díaz ha protagonitzat nombrosos articles sobre el seu canvi d'estil des que va arribar al govern espanyol i especialment a la vicepresidència després que Pablo Iglesias l'assenyalés directament com la seva successora. Poderío, comença, precisament, parlant de la importància de la moda en la comunicació política i en aquesta nova manera de manar, tot i que Díaz rebutgi aquest concepte. El fet que una líder d’un partit d’esquerres i comunista no tingui por de vestir bé li ha valgut algunes crítiques, sobretot des del bàndol de la dreta. S’ha convertit en 'La Fashionaria', tal com l’ha batejada Federico Jiménez Losantos, un sobrenom que han comprat els polítics més ultres. “Les dretes fan una caricatura sobre la manera de vestir que tenim les persones progressistes i tinc la sensació que hi ha persones d’esquerra que els compren aquesta caricatura”, ha lamentat Díaz, assegurant que vol combatre aquesta manera de pensar. Per això, 'La Fashionaria' opta per ignorar aquests comentaris, “m’ho prenc amb distància perquè les persones que em diuen així no es mereixen res més” i adverteix que a les dretes els hi encantaria que vestís d’una altra manera: “Encara m’atacarien més”. 

Lideratge femení, però també tòxic

Tot i que el sobrenom més estès de Díaz entre els perfils ultres de les xarxes és el de 'La Fashionaria', en honor a Dolores Ibárruri, altres, com Macarena Olona de Vox, opta per dir-li 'Lady Paro'. Centeno no ha volgut dir el seu nom, però ha deixat ben clar que pensava precisament en ella com a contrapunt de Díaz, ja que el lideratge de la diputada ultra, que no per femení deixa de ser tòxic. “Hi ha dones amb un lideratge més agressiu que els de molts homes”, ha lamentat la vicepresidenta. En aquest sentit, s’ha referit el retrocés que s’està vivint en algunes autonomies com Castella i Lleó on la ultradreta ja ha entrat al govern, on de 12 consellers, només 3 són dones: “Es pot ser de dretes, fins i tot de Vox, però com pot ser que no hi hagi 6 dones preparades per entrar al govern”, ha preguntat entristida. 

A punt de començar la seva gira per Espanya amb la intenció d’escoltar a la ciutadania per preparar una nova plataforma electoral d’esquerres de cara a les pròximes eleccions generals, Díaz ha assegurat que en un futur, l’estat tindrà la seva primera presidenta: “Crec que és necessari i segur que serà així”, ha augurat, mentre assegura que somia en un país inclusiu que fala gallec, català i euskera. Un país governat des de la tendresa. L’exemplaritat i la coherència (“si soc ministra de Treball, no em compraré camisetes per set euros, voldria dir que alguna cosa no funciona), que ha destacat Centeno de la política gallega ha fet, considera l’autora, que s’hagi convertit en un referent dins un món fins ara dominat per homes i on les dones no tenien ningú “com elles” en qui emmirallar-se. Díaz, que ha assegurat no tenir referents a l’hora de vestir-se més enllà d’evitar els estampats, si que ha recordat a la seva mare: “La vaig perdre quan era molt jove, era una dona curosa, humana, m’ha ensenyat a ser qui soc”, per això, ha rebutjat els grans referents i ha demanat abandonar les superheroïnes per fixar-nos amb qui tenim més a prop.

La tendresa de Díaz que ha destacat Centeno només començar la presentació es resumeixen en el seu somriure, pràcticament permanent. “Tinc un problema, soc així en públic i en privat. Li dic el mateix al president del govern espanyol que a un amic. Es tracta de ser com una és”, ha reflexionat Díaz, que ha volgut reivindicar la importància del somriure: “No hi ha res més revolucionari. S’han escrit pàgines i pàgines sobre aquest gest. I quan una cosa es qüestiona, és que té una força extraordinària”, ha conclòs.