Catalunya disposa de mig centenar de festivals d'estiu dedicats a la música clàssica, repartits per tot el territori (Perelada, Vilabeltran, El Vendrell...). Bona part d'aquests esdeveniments són fruït dels esforços de la societat civil o de la iniciativa privada, sobretot en uns temps, durant el franquisme, en què les institucions culturals van tenir ben poca força al territori. Ignasi Genovés, director general de Difusió de la Generalitat de Catalunya, ha definit aquests festivals, com "un tret diferencial de Catalunya com a país" i ha posat èmfasi en què les iniciatives privades han estat essencials per a un país "que no ha tingut Estat i sovint ha estat mancat d'autogovern". Ara, la Generalitat ha volgut retre homenatge a totes aquestes iniciatives mitjançant una exposició "Temps d'il·lusió. Temps de reflexió. Festivals d'Estiu de Música Clàssica", que es presenta als jardins del Palau Robert i que restarà oberta fins al 30 de juny, per després passar per Perelada, Vilabertran i Girona. El comissari d'aquesta exposició ha estat el crític musical Jorge de Persia.
Quartet La Ritirata a Estamariu el 2013. Foto: Patrícia Márquez.
Nous àmbits
Els festivals d'estiu han estat un marc original on s'han creat nous aficionats a la música clàssica, però també han estat un espai per a la creació i la consolidació d’escoles de música; l’estímul a la creació (estrenes i recuperacions d’obres poc conegudes); la producció d’òperes; el contacte més proper amb grans intèrprets, i la participació de joves músics. Alguns festivals han tingut una llarga durada, i d'altres una curta vida, però en conjunt han jugat un paper clau en la música catalana. A l'exposició es mostra com alguns d'aquests festivals han tingut d'altres funcions secundàries, com la contribució a la valoració i recuperació del patrimoni arquitectònic català o en l'impuls al turisme a certes zones, com la Costa Brava.
Goerne i Schmalcz al Festival de Vilabertran.
De Rusiñol a l'actualitat
A l'exposició es fa un repàs històric a les activitats musicals estivals a Catalunya, des de les llunyanes Festes Modernistes de Sitges, organitzades a finals del segle XIX per Rusiñol, fins als festivals actuals, passant per les trobades musicals de Prada de Conflent organitzades per Pau Casals en els temps més foscos de la postguerra. Més tard, algunes zones de la costa catalana van prendre un gran protagonisme. Però els festivals anirien expandint-se pel territori. I amb la transició es va produir un veritable esclat. A partir dels anys vuitanta, arriben festivals com els del Castell de Peralada, Torroella de Montgrí, la Schubertíada a Vilabertran, el Festival Pau Casals del Vendrell o el Festival Internacional de Cambrils, que ja es troben en el mapa internacional. I als darrers anys han sorgit veus noves com el Festival de Música Antiga dels Pirineus o les Nits de Clàssica, a Girona.
Concert Arx Turull a S'Agaró.
Ullada a vol d'ocell
Aquesta és una petita exposició on es tracta de repassar i posar en valor un patrimoni cultural dispers en el temps i en l'espai. Amb reproduccions de fotos, cartells, programes, obres d'art i llibres, Jorge de Persia fa un repàs breu d'algunes trobades musicals avui quasi oblidades, fent més un inventari d'aquestes. Una mostra de petites dimensions, que es pot veure mentre es passeja per aquests tranquils jardins en ple centre de Barcelona, i que ens transporta a aquells festivals musicals. Però, per desgràcia, hi falta la música, element clau d'aquestes trobades estivals...
Foto de portada: Òpera Apollo i Hyacinthus de Mozart. Festival de Torroella.