El Caixaforum presenta una exposició ben diferent a les habituals: es tracta d'Exercicis per sembrar llampecs, del colombià Nicolás Paris. En realitat, Nimfa Bisbe, cap de les Col·leccions d’Art de la Fundació Bancària ”la Caixa”, l'ha definit, més que com una exposició, com a un "lloc de trobada per intercanviar idees" i com a "laboratori per a practicar la interrogació, l'observació i el diàleg". La iniciativa va partir de la compra fa dos anys, per part de la Fundació, d'una instal·lació de Paris, "El diálogo, el rumor, la luz, las horas o (prototipo para material pedagógico)". El Caixaforum va proposar a Paris que realitzés una iniciativa que fes dialogar la seva obra amb les col·leccions de "la Caixa", i Paris va optar per oferir un espai d'arquitectura original que contextualitza obres recents seves i les relaciona amb materials de 14 autors, del fons de la Fundació La Caixa, com obres de Pablo Palazuelo, Richard Long, Jorge Oteiza o Joan Brossa. Exercicis per a sembrar llampecs estarà oberta fins al 7 de maig, en companyia d'altres exposicions com Art i Cinema. 120 anys d'intercanvis.
Nicolás Paris. © Fundación “Pablo Palazuelo”. Col·lecció “la Caixa”. Art Contemporani.
La metàfora dels llampecs
Nicolás Paris explica que l'art, com els llampecs, és un fenomen fascinant i corprenedor, que no es pot predir on apareixerà exactament, però que necessita un entorn determinat per sortir. En la filosofia de Paris, la responsabilitat final de l'art no és de l'artista, sinó de l'espectador: "Tots som corresponsables de donar sentit a aquesta exposició", afirma el creador. Per això aquesta exposició no pretén mostrar obres, sinó obrir un procés de meditació amb el públic. Paris creu que l'art, com les llavors, per créixer han de caure en terra fèrtil, i en aquest cas es vol que aquest espai esdevingui un entorn favorable per a la reflexió i per a la creació. Exercicis per a sembrar llampecs es presenta, doncs, no com un punt final, sinó com un procés. El fi d'aquesta exposició és eminentment didàctic: no en va Paris, abans d'artista, va fer de mestre a una escola rural colombiana. La idea de l'autor és que l'equip pedagògic de Caixaforum faci exercicis amb tots els visitants, i que el resultat de cada visita sigui únic: "És una exposició diferent cada dia, i per això cada dia s'inaugura de nou", explica Nimfa Bisbe. Per això, Nicolás Paris ha treballat estretament amb l'equip pedagògic de l'Obra Social "la Caixa". En diferents sessions es convidarà a diferents artistes catalans a parlar, en aquest espai, del seu propi procés de creació artística. I s'han preparat activitats per a alumnes, però també un projecte participatiu per a docents: Quatre exercicis per sembrar llampecs.
© Yto Barrada. Col·lecció “la Caixa”. Art Contemporani.
Espais, objectes, jocs
Paris ha començat per crear un espai idoni per mostrar les peces i fomentar els diàlegs: de fet, la sala on s'ubiquen els objectes es presenta com un espai arquitectònic destinat a resaltar les obres de Paris i dels altres artistes exposats (el colombià havia realitzat estudis d'arquitectura). Això sí, tot i que hi ha activitats participatives, els objectes no poden tocar-se: simplement es poden mirar. A l'exposició hi ha dibuixos, objectes i imatges que volen aportar una reflexió sobre el món natural: Paris està convençut que la clau de l'art es troba en la multiplicació dels objectes en la natura, i per tant, en l'exposició es combina alguns de les joguines que ell ha fabricat, amb obres d'art de diferents artistes i fins i tot amb elements procedents de la natura. No hi ha cap indicació de recorregut, la idea és que el públic triï l'itinerari que prefereixi, perquè la filosofia d'aquesta activitat és, sempre, un "work in progress". Són els visitants els qui la defineixen.
Foto de portada: Exercicis per sembrar llampecs © Cortesia de l'artista i de la Galeria Elba Benítez / Fotografia: © Oak Taylor-Smith. Col·lecció “la Caixa”. Art Contemporani.